El 29 d’octubre se celebra el Dia Mundial de l’Ictus. Es tracta de la primera causa de mortalitat en dones i la segona en homes a Espanya. Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia, aquesta malaltia afecta cada any al voltant de 120.000 persones a Espanya, dels quals un 50% queden amb seqüeles que els causen discapacitat o moren. També és la principal causa de dependència en persones adultes.
Un ictus és un trastorn brusc en la circulació sanguínia del cervell que pot ser produït per obstrucció (85% dels casos) o per hemorràgia (15%). El dany cerebral que produeix un ictus depèn del temps que dura aquest trastorn i de la zona que s’hagi vist afectada. Per tant, saber identificar els símptomes per anar com més aviat millor a l’hospital, pot ajudar a millorar significativament el pronòstic d’aquesta malaltia. En els últims 20 anys, la mortalitat i la discapacitat per ictus ha disminuït, gràcies a la millora en la detecció precoç i el control dels factors de risc. Però, tot i així, la seva incidència continua augmentant.
Factors de risc:
Les malalties cardiovasculars com els ictus o els infarts es produeixen per diverses causes que poden ser modificables o no modificables, com l’edat, el gènere i els antecedents familiars. Podem actuar en els factors de risc modificables com la hipertensió arterial, el tabaquisme, la diabetis mellitus, la hipercolesterolèmia, la dieta no saludable, el sedentarisme i l’estrès. Us recomanem la lectura del tríptic editat per la UGT de Catalunya «Factors de risc cardiovascular: recomanacions per controlar-los».
Què fer en cas que un company pateixi un ictus a la feina?
En primer lloc, cal conèixer els principals símptomes de l’ictus:
- Alteració brusca en el llenguatge, amb dificultats per parlar o entendre.
- Pèrdua brusca de força o sensibilitat en una part del cos. Generalment afecta una meitat del cos i es manifesta sobretot a la cara i/o en les extremitats.
- Alteració brusca de la visió, com pèrdua de visió per un ull, visió doble o incapacitat per apreciar objectes en algun lloc del nostre camp visual.
- Pèrdua brusca de coordinació o equilibri.
- Mal de cap molt intens i diferent d’altres mals de cap habituals.
Hi ha una prova ràpida per comprovar en menys d’un minut si una persona pateix un ictus:
SI POT SOMRIURE, AIXECAR ELS DOS BRAÇOS, MANTENIR-LOS ALÇATS I PRONUNCIAR COHERENTMENT UNA FRASE SENZILLA.
- Somriure: En cas d’ictus, hi ha afectació dels músculs de la meitat de la cara afectada i no pot mantenir el somriure dels dos costats simètricament. Fins i tot, de vegades, no pot mantenir un ull obert.
- Aixecar els dos braços a l’altura de les espatlles. Un dels dos braços no s’aixeca.
- Mantenir-los alçats. Pot aixecar-los però no pot mantenir els dos braços a la mateixa alçada.
- Pronunciar coherentment una frase senzilla: Com et dius? On som? Quin dia de la setmana és? En quin any estem?
Poden aparèixer diversos d’aquests símptomes, encara que detectar-ne només un és motiu suficient per trucar a urgències. També en cas de dubte trucar a urgències.
Un ictus SEMPRE és una urgència mèdica i cal trucar al 112 i no traslladar al pacient a l’hospital per mitjans propis.
Ictus com a accident de treball
Els ictus es reconeixen com a accident de treball per l’article 156 de la Llei general de la Seguretat Social, al paràgraf tercer, que estableix «es presumirà, excepte prova en contra, que són constitutives d’accident de treball les lesions que pateixi el treballador durant el temps i en el lloc del treball». De fet, actualment, els ictus i els infarts són la primera causa d’accident de treball a Espanya.
No obstant això, les mútues argumenten que si l’origen i la causa-efecte no queden prou acreditats, ha de ser el treballador qui demostri que l’ictus es va produir en temps i lloc de treball.
No es reconeixen els ictus in itinere, que ocorren a l’anada o tornada de la feina, ja que no es desenvolupen en temps ni en lloc de treball.
Davant d’una negativa de la mútua a reconèixer un ictus com a accident de treball, aconsellem a la persona treballadora que es posi en contacte amb els serveis jurídics de la UGT de Catalunya, i que aporti el màxim nombre d’informes que puguin demostrar que aquesta patologia es va manifestar en temps i lloc de treball, i si, a més, hi ha antecedents, com per exemple: estrès en el lloc de treball, elevada càrrega física, etc., aquests desencadenants poden ser de gran ajuda a l’hora de demostrar la causalitat.
Mamen Márquez
Oficina Técnica de Prevenció de Riscos Laborals (OTPRL)
