En aquest enllaç trobareu l’informe “Ofensiva contra la igualtat”.

I en aquest, una infografia resum amb algunes dades.

Un 44,8% de les dones ocupades a Catalunya té estudis superiors (enfront d’un 36% dels homes), però només el 32% d’alts càrrecs són dones i la bretxa salarial arriba al 24,5%

En el marc del Dia de la Dona Treballadora, la UGT de Catalunya ha presentat avui en roda de premsa l’informe “Ofensiva contra la igualtat”, que analitza la situació de discriminació que viu la dona al mercat de treball.

Les desigualtats històriques entre homes i dones al mercat laboral continuen estant tant o més presents que abans de la irrupció de la crisi. Per exemple, la taxa d’ocupació femenina, que durant els anys de bonança va mantenir una trajectòria ascendent fins arribar al 49,5% el 2008, cau amb la crisi i se situa el 2012 en el 44,1%, 8 punts per sota dels homes.

D’altra banda, la maternitat penalitza greument la carrera professional de les dones: si la dona és soltera i no té fills, la seva taxa d’ocupació augmenta fins al 80,4%, superant la de l’home (71%). En canvi, si dona i home conviuen i tenen fills, la taxa femenina cau fins al 60%, mentre que la masculina augmenta fins al 80,4%.

Quant a les dones que es mantenen al mercat laboral, les seves condicions laborals també són pitjors que les dels homes:

El treball parcial té cara de dona. El 23,8% de les dones contractades el 2013 a Catalunya ho estan amb un contracte a temps parcial, enfront del 7,9% dels homes ocupats.

La bretxa salarial. En general, les dones cobren per hora un 20,1% menys que els homes. I malgrat estar contractats en la mateixa categoria professional, les dones sempre cobren menys que els homes: una dona directora o gerent cobra un 24,5% menys que un home, una treballadora del sector serveis cobra un 30,1% menys i una dona operadora d’instal·lacions cobra un 28,9% menys que un home.

La segregació ocupacional. Un 44,8% de les dones ocupades a Catalunya té estudis superiors (enfront d’un 36% dels homes); en canvi, només el 32% d’alts càrrecs són dones. D’altra banda, trobem més presència de dones als llocs de feina més precaritzats i pitjors remunerats.

Des de la UGT de Catalunya exigim que la crisi econòmica no representi un pas enrere en la lluita contra les discriminacions directes i indirectes que afecten les dones, fent especial èmfasi en l’aplicació dels Plans d’Igualtat a les empreses i l’impuls d’altres mesures contingudes a la Llei d’Igualtat.

Per aconseguir la igualtat real entre dones i homes és fonamental aplicar polítiques dirigides a combatre la discriminació a l’accés a l’ocupació, la segregació ocupacional i la discriminació en la promoció professional. D’altra banda, s’hauria de potenciar una sèrie de polítiques socials entorn de la protecció de les famílies que, entre d’altres, permeti la compatibilitat de la cura de fills, filles i familiars amb dependència amb l’activitat laboral d’homes i dones, així com un repartiment més equitatiu de les responsabilitats familiars.

La negociació col·lectiva, tot i ser un dels instruments que pot abordar les discriminacions laborals a través dels convenis col·lectius i acords d’empresa, no pot per si mateixa abordar una problemàtica de tal magnitud que implica l’empara legal i acord social per poder proposar mesures específiques. Per això és necessari que la legislació laboral es faci ressò d’aquesta situació i articuli disposicions que facilitin la tasca de l’autoritat laboral i de la representació legal dels treballadors i les treballadores. En aquest sentit, és demanem la retirada de la reforma laboral, en tant que deixa en situació de major vulnerabilitat aquells grups de treballadores més desprotegides.

Des de la UGT de Catalunya considerem que hem de lluitar més que mai per continuar amb totes les reivindicacions per a la igualtat. La crisi pot representar una oportunitat per avançar cap a un nou model productiu més inclusiu i aprofitar el canvi per incorporar una perspectiva de gènere que ens permeti arribar a la igualtat efectiva en tots els àmbits socials.