Resum i comentaris del Criteri tècnic de la Inspecció de Treball sobre actuacions en riscos psicosocials (CT 104/2021)

Font: freepik

Com ja sabeu, la Direcció General de la Inspecció de Treball publica amb regularitat criteris tècnics i operatius sobre les interpretacions que fa de la normativa laboral i que aplica en l’exercici de les seves funcions. En aquesta línia, el passat 14 d’abril va publicar el Criteri tècnic 104/2021 sobre actuacions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en riscos psicosocials.

Aquest nou criteri tècnic respon a la necessitat d’adaptar els anteriors criteris de la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) publicats sobre aquest tema a un mandat que la Comissió Europea (Comunicació CE de 10 de gener de 2017) va fer al Comitè d’Alts Responsables de la Inspecció de Treball (Committee of Senior Labour Inspectors, SLIC) d’elaborar un procediment d’actuació per valorar la qualitat de les avaluacions i la gestió dels riscos psicosocials en l’àmbit europeu, i que finalment es va publicar l’any 2018. Aquest criteri tècnic, per tant, és el resultat de l’adaptació al nostre marc legal i a les competències de la nostra ITSS del criteri europeu amb l’objectiu d’aconseguir una aplicació homogènia de la normativa en els diferents Estats membres.

Com a consideracions prèvies, cal dir que aquest Criteri tècnic manté la vigència del CT 69/2009 sobre assetjament i violència a la feina, així com del CT 87/2011 sobre prevenció del risc d’atracament en els llocs de treball.

Respecte a l’assetjament, ressalta com a novetat la STC 56/2019, que introdueix un canvi important en considerar que no és necessari acreditar la intencionalitat de fer mal, recollida per alguns autors i juristes, si no una conducta deliberada en la qual hi ha una relació causal entre el comportament de l’assetjador i el seu resultat (danys a la salut, sortida de l’empresa, represàlia, etc.).

També adverteix que la propera ratificació del Conveni 190 de l’OIT sobre assetjament i violència comportarà canvis de la normativa per integrar la prevenció de la violència i de l’assetjament en la gestió de la prevenció a l’empresa.

El CT 104/2021 s’estructura al voltant de tres actuacions inspectores:

  1. Actuacions de control de la gestió preventiva dels riscos psicosocials d’acord amb la Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL) i el Reglament dels serveis de prevenció (RSP).
  2. Actuacions derivades de denúncies dels treballadors per exposició a aquests riscos i l’aplicació de la LPRL.
  3. Actuacions sobre danys a la salut i accidents de treball ocasionats amb motiu de l’exposició a aquests riscos i l’aplicació de la LPRL i la Llei general de la seguretat social (LGSS).

Tot seguit apuntarem alguns dels trets i de les novetats que es recullen dins de cadascuna d’aquestes actuacions. Per resumir i no repetir-nos en aspectes que ja estaven reflectits en anteriors criteris de la ITSS o en recomanacions de l’INSST o d’altres entitats, aquí només recollirem aquells aspectes nous i que ens han semblat més interessants.

El control de la gestió preventiva dels riscos psicosocials

  • La identificació dels factors de risc no es pot fer a simple vista o de forma intuïtiva per part de l’avaluador. Cal partir d’un mètode, d’un procediment o de tècniques específiques (entrevistes, grups de discussió, check list, etc.) per fer aquesta tasca d’identificació i avaluació i poder-la acreditar documentalment.
  • Cal considerar diferents fonts d’informació a través de la triangulació de dades. El coneixement de la percepció dels treballadors (ja sigui en forma de resultats estadístics obtinguts de l’aplicació del qüestionari, o aplicant tècniques qualitatives) s’haurà de complementar amb dades objectives obtingudes per indicadors que proporcioni l’empresa (absentisme, rotació, sinistralitat, etc.) i/o per observació, junt amb la informació que puguin proporcionar els delegats i delegades de prevenció i altres representants dels treballadors.
  • Una altra novetat important és que tot i que se segueix mantenint l’obligació de la confidencialitat pel que fa als resultats obtinguts en l’ús de qüestionaris i escales, l’anonimat ja no és imprescindible: “Los cuestionarios o escalas que se utilicen en la evaluación pueden ser anónimos o no serlo, siempre que se garantice la confidencialidad de los datos” (pàg.10). Està clar que això pot afectar sensiblement la validesa dels resultats obtinguts, ja que pot reduir la taxa de resposta i la sinceritat d’aquestes. A més, s’haurà de limitar molt bé qui té accés als qüestionaris, especialment quan aquests puguin contenir escales per valorar determinats aspectes de salut mental, trets de personalitat o relacionats amb motivació, satisfacció, etc. En tot cas, s’haurà de complir amb allò que estableix la Llei orgànica 3/2018, de protecció de dades personals i garantia de drets digitals.
  • El personal tècnic que fa l’avaluació decideix el mètode i el procediment a seguir, prèvia consulta a l’empresa i als delegats i delegades de prevenció i justificant tècnicament la decisió. No podem compartir aquest nou criteri, ja que l’esperit de la participació, més enllà de la simple consulta i participació, és buscar el consens i l’acord en les actuacions. En la pràctica això pot suposar que és l’empresa qui acaba prenent aquesta decisió decidint quin servei o quin personal tècnic avaluador contracta.
  • En cas de fer servir tècniques quantitatives (qüestionaris i escales) cal acreditar documentalment el marc teòric en què es basa, així com proves de validesa i fiabilitat. A diferència d’altres criteris anteriors, no s’adjunta cap llistat tancat de mètodes. Qualsevol mètode que compleixi aquests requisits pot ser vàlid. No es poden fer modificacions o adaptacions del mètode si aquest no permet, o sense l’autorització de l’autor, ja que poden alterar les seves condicions psicomètriques.
  • En cas de fer ús de tècniques qualitatives (indicades en empreses petites, on els resultats dels qüestionaris no són determinants), el personal tècnic que les realitza ha de tenir la qualificació suficient i una formació específica que li permeti seguir una estratègia similar.
  • Quan el mètode no consideri tots els factors de risc psicosocial presents a l’organització, es faran servir eines complementàries, com per exemple quan hi ha exposició a violència de tercers, treball en solitari, treball nocturn i per torns, teletreball i activitats que exigeixen una connexió contínua.
  • S’admet l’ús de mètodes més simplificats per a petites empreses (menys de 25 treballadors) centrats en la identificació de riscos; per exemple, l’EVALUA-T.
  • Pel que fa a les unitats d’anàlisi a considerar, s’han d’agrupar els llocs de treball que siguin homogenis i potencialment exposats als mateixos riscos. En principi no es poden agrupar en una mateixa unitat d’anàlisi comandaments i càrrecs de responsabilitat amb treballadores i treballadors, ni treballadors de diferents seccions no homogènies, ni centres de treball diferents, a menys que no sigui per preservar la confidencialitat i protecció de dades en cas de plantilles molt petites i disperses en molts de centres. La novetat que s’ha inclòs aquí, en consonància amb les normatives d’igualtat, és que les avaluacions hauran de tenir en compte la diversitat, i incloure així altres variables com a unitat d’anàlisi, a més del lloc de treball, com el gènere, l’edat, l’origen cultural, la discapacitat, etc. Cal recordar també tenir en compte altres possibles unitats d’anàlisi: teletreballadors/ores, tipus de contracte, horaris, treball per torns, etc.
  • Pel que fa a les mesures preventives, no hi ha canvis. Es manté la necessitat d’integrar-les dins la planificació de les activitats en els riscos detectats en l’avaluació psicosocial, així com fer el seguiment de la seva implantació i eficàcia. També es diferencia entre actuacions primàries (sobre l’organització), secundàries (sobre la persona) i terciàries (a posteriori, sobre els danys i la recuperació), prioritzant les mesures primàries, és a dir, les destinades a combatre els riscos en el seu origen, sobre la resta de les mesures.

La protecció dels treballadors i treballadores davant l’exposició als riscos psicosocials

Les actuacions inspectores motivades per denúncies dels treballadors i treballadores exposats poden ser per:

  • Violència i assetjament a la feina (les més freqüents); són d’aplicació els CT 69/2009 i 87/2001.
  • Situacions d’estrès laboral.
  • Situacions d’estrès laboral per motiu d’ordenació de temps de treball i desconnexió digital, article 88 de la Llei orgànica 3/2018, i articles 20 bis i 34 a 38 de l’Estatut dels treballadors (ET).
  • Situacions d’estrès no vinculades a la feina. Causes no relacionades amb l’organització i l’entorn de treball. En aquests casos les possibles mesures queden fora de l’àmbit de la gestió dels riscos psicosocials, ja que el seu origen és extralaboral. Malgrat tot, l’empresa està obligada a adoptar les mesures necessàries per garantir els drets dels treballadors i treballadores afectats (distanciament, canvi d’horaris d’entrada i sortida, etc.).

Inclou també un punt d’actuacions específiques sobre riscos psicosocials del personal funcionari de les administracions públiques.

Les mesures que deriven de l’actuació inspectora poden ser:

  • Supòsits d’aplicació exclusiva de la LPRL (estrès laboral, burnout i violència de terceres persones).
  • Supòsits d’aplicació preferent de l’Estatut dels treballadors per violació del dret a la dignitat (article 4.2.e ET), en concret, situacions i conductes discriminatòries i assetjament discriminatori i sexual.
  • Supòsits d’aplicació preferent de l’ET per infracció de les normes sobre jornada laboral i el dret a la intimitat.
  • Assistència tècnica i mediació de la ITSS quan així ho acceptin les parts (article 12.3 LOSITSS).
  • Ordre de paralització davant de riscos psicosocials si la inspecció comprova que la falta de mesures preventives implica un risc greu i imminent per a la seguretat i la salut dels treballadors i treballadores.
  • Comunicació a la Fiscalia si considera que hi pot haver una infracció penal (principalment en conductes d’assetjament psicològic i/o sexual i violència).

Control de les mesures de protecció per danys a la salut ocasionats per l’exposició a riscos psicosocials

En aquest darrer punt es tracten les actuacions inspectores davant de supòsits en què la salut del treballador o treballadora s’ha vist afectada. Les actuacions més freqüents són:

  • Investigació de danys a la salut derivats o sospitosos de derivar de l’exposició a un factor de risc psicosocial (encara que no s’hagi considerat en principi com una contingència laboral). Article 16.3 LPRL.
  • La vigilància de la salut després de la reincorporació posterior a una baixa perllongada (articles 22.1 LPRL i 37.3.b RSP). Ha d’incloure també la salut mental, ja que un aspecte important per prevenir o tractar és l’estrès posttraumàtic en els supòsits de violència física o psicològica, així com en l’examen de l’aptitud de les persones que es reincorporen a la feina després d’una absència llarga per malaltia, que és possible que estigui motivada per exposició als riscos psicosocials. El metge o metgessa del treball ha de determinar l’aptitud del treballador o treballadora per al desenvolupament del lloc de treball i, si escau, la necessitat d’introduir o millorar mesures de protecció i prevenció conforme a l’article 22.4 LPRL.
  • L’adscripció de les persones a llocs de treball compatibles amb el seu estat de salut (article 25.1 LPRL) que pot ser temporal o permanent. Per aquest motiu és convenient l’aplicació de plans de recuperació i de rehabilitació per part de l’empresa, que normalment comporten l’adaptació del treball a les condicions de la treballadora o el treballador (article 15.1.d LPRL) i el seguiment i control del seu estat de salut (article 22 LPRL).

Les mesures que poden resultar de l’actuació inspectora poden ser:

  • Informe a l’INSS sobre determinació de contingència laboral. Aquesta intervenció per informar sobre la relació de causalitat entre els factors de risc psicosocial i la malaltia del treballador o la treballadora es pot portar a terme a petició de l’INSS durant el procediment de determinació de la contingència, o bé el procediment es pot instar d’ofici per la mateixa IT.
  • Investigació dels accidents de treball motivats per riscos psicosocials i proposta de recàrrec de prestacions de la seguretat social. Si per part de l’entitat gestora (INSS o mútua) o per sentència judicial es reconeix la causalitat de la malaltia per exposició als factors de risc psicosocial, la IT pot investigar les causes de l’accident i determinar si s’havien establert les mesures preventives necessàries que haurien impedit l’accident.

El document incorpora també uns annexos en els quals podem trobar una llista de control (check list) d’actuacions inspectores sobre prevenció de riscos laborals (Annex I), factors freqüents per activitat (Annex III), o el compendi de mesures preventives més freqüents per cada un dels factors (Annex IV). No oblidem tampoc que al llarg de tot el document podem trobar també diferents definicions i conceptes bàsics que també són molt útils per situar-nos, delimitar millor els conceptes i argumentar millor les propostes i les intervencions psicosocials.

Tal com era d’esperar per la naturalesa d’aquest document, recopila tota la informació necessària per fer el seguiment i control de l’acció inspectora, per tant, recull quadres i referències on es tipifiquen tant els possibles incompliments i infraccions com les referències legals i els articles afectats.

Certament, aquesta informació és de molta utilitat tant per a tècnics de prevenció com per a  empreses i delegats i delegades de prevenció. És un Criteri tècnic que era molt necessari i que, sens dubte, ajudarà a millorar l’actuació de la ITSS, però des del punt de vista de la UGT  trobem a faltar més concreció i criteris per al compliment del deure empresarial de la vigilància de la salut, sobre la qual es diu que s’ha de fer extensiva a l’estat de la salut mental dels treballadors i treballadores en l’entorn laboral.

Tampoc trobem referències a les addiccions derivades del treball i la seva inclusió dins del recull que es fa dels riscos psicosocials. Aquestes addiccions són trastorns de la conducta derivats de factors laborals com, per exemple, l’addicció a la feina o els nous trastorns que han aparegut de la mà de les noves tecnologies (tecnoaddiccions, tecnofòbies, etc.).

Comments are closed.