Riuades i desplaçaments

Les precipitacions dels darrers dies han deixat zones completament inundades i inaccessibles a vehicles i vianants. Carreteres i camins inundats, arbres abatuts per les tempestes, restes de fulles, branques i objectes a zones de pas a conseqüència de la força de l’aigua caiguda… un panorama poc adient per desplaçar-nos i poc prudent per treballar conduint.

En temporada de pluges, quan són fortes, les aigües busquen el seu curs natural i rius i rieres es desborden provocant riuades.

Quan estem conduint, la falsa impressió de poder travessar aquests camins d’aigua ens posa en perill, ja que una crescuda inesperada, un sot al camí, un túnel o una baixada poden provocar que el nostre vehicle quedi totalment submergit o que se l’emporti la força de l’aigua i tot allò que aquesta arrossega.

La Direcció General de Trànsit (DGT) ens dona unes pautes per ajudar la persona que condueix a reconèixer les zones de perill per evitar-les, però, també, sobre com salvar la vida en cas de quedar atrapats a les zones inundades.

Evitar la riuada

Abans d’iniciar qualsevol desplaçament a la feina (in mision, in labore o in itinere), consulteu les previsions meteorològiques, i si us heu de desplaçar, consulteu l’estat de la xarxa viària i les rutes a seguir:

Servei Meteorològic de Catalunya (SMC)

Servei Català de Trànsit

Portal de la mobilitat

012 Atenció Ciutadana

Informeu-vos a través dels mitjans de comunicació social (emissores de ràdio, televisió, web, Twitter, etc.).

Si durant el nostre desplaçament ens trobem amb una riuada, la primera pauta és sota cap circumstància intentar travessar un gran pas d’aigua (riu, riera, torrent…), carretera o carrer inundat, o zona amb aigua, ja que podem quedar-hi fàcilment atrapats. Hem de fugir de zones de trànsit solitàries, sotaponts, túnels o altres zones inundables. Segur que podem fer una ruta alternativa lluny de rius, rieres, torrents o lleres per evitar trobar-nos amb una riuada.

En mig d’una riuada, encara que ens sembli que té pocs centímetres d’aigua i que el nostre vehicle podrà circular-hi, ens podem trobar que l’aigua faci que les rodes perdin el contacte amb el terreny (igual que amb l’aquaplàning quan plou) , que perdem el control del nostre vehicle i siguem arrossegats pel corrent. Així que és millor no arriscar-nos i no creuar els passos d’aigua. Una riuada amb 40 centímetres de profunditat arrossegaria alguns vehicles i als 60 cm la majoria de vehicles serien incapaços de superar-la.

En desplaçar-nos amb el nostre vehicle hem de vigilar els moviments de terra, forats, claveguerons, cables de conducció elèctrica fluixos i, en general, tots els objectes caiguts (branques d’arbres, etc.).

Riuada sobtada

Si ens veiem sorpresos durant el nostre trajecte per una riuada, la segona pauta és sortir del vehicle el més aviat possible. Els primers 30 o 60 segons de reacció són els més importants. La major part de víctimes mortals ofegades a causa de riuades es produeix perquè tenen la falsa sensació de seguretat dins del vehicle. Hem de treure’ns immediatament el cinturó de seguretat i cercar una via de sortida sempre pel costat contrari al del corrent d’aigua.

Si el cotxe encara sura, hem de buscar una finestreta que es trobi en el costat contrari al corrent i obrir-la (el sistema elèctric dels cotxes arriba a funcionar fins a tres minuts sota l’aigua i podrem intentar desbloquejar les portes i baixar les finestretes sense treure la clau del contacte, i sortir abans que el vehicle s’enfonsi). Si no les podem obrir, haurem de fer servir la força i trencar-les.

En aquest cas, hem d’intentar sortir pel parabrisa, sense tractar de trencar-lo d’un cop, sinó fent força cap enfora amb els dos peus i cames per tractar de desencaixar-lo. El parabrisa és la via de fugida més ampla i més segura del vehicle sense haver de trencar vidres que ens poden ferir.

Si no ens queda més remei que trencar una finestra, hem de fer aquesta maniobra amb un objecte punxegut, protegint-nos les mans i la cara amb una samarreta o un drap o un jersei. Si a la guantera no portem cap martell de seguretat amb tallacinturons integrat, poden extreure un reposacaps per trencar el vidre amb la barra de metall del reposacaps.

En sortir del vehicle, oblidem-nos de qualsevol pertinença personal, bossa de mà, cartera, telèfon o objecte que pugui interferir en els nostres moviments i sortim del vehicle ràpidament. La nostra vida és el més valuós, la resta són coses materials.

Immersos en la riuada

Amb el vehicle ja mig ple d’aigua, les coses se’ns compliquen i és importantíssim mantenir la calma i actuar sense perdre els nervis. Un vehicle triga uns instants, entre 30 segons i 2 minuts, abans d’enfonsar-se. Si el nostre vehicle s’està enfonsant, serà impossible obrir la porta a causa de la diferència de pressions existent entre l’habitacle i l’exterior. Només ho podrem fer quan l’interior del vehicle estigui ple d’aigua i s’igualin les pressions, és a dir, quan ja no quedi aire dins del vehicle i estigui completament inundat. Hem d’intentar conservar la calma, agafar aire i no deixar-nos portar pel pànic que ens bloqueja mentalment, ens esgota i ens fa consumir molt d’oxigen degut a l’ansietat que ens farà hiperventilar.

Busquem la porta que estigui més allunyada d’on ve el corrent d’aigua. Quan intentem obrir la porta ho haurem de fer amb força, ja que la fricció de l’aigua pot seguir oferint certa resistència.

Un cop a fora del vehicle, hem de nedar cap a la superfície segons els metres que ens hàgim enfonsat, seguint sempre la direcció de les bombolles per no perdre l’orientació. És convenient treure’ns les sabates i la roba d’abric que ens impedeixin nedar amb lleugeresa.

Un cop a fora, hem de continuar nedant a favor de la corrent cap la riba més propera, mai no hem de nedar en contra del corrent, perquè ens esgotarem. Si no arribem a la riba, hem de buscar algun pal o arbre per subjectar-nos fins que ens puguin rescatar.

En situació d’emergència, seguiu les informacions i les indicacions de les autoritats.

Recordeu-ho: si necessiteu ajuda durant l’emergència, truqueu al 112.

Marta Juan

OTPRL UGT Catalunya

Comments are closed.