La UGT de Catalunya denuncia la necessitat de nous pressupostos pel 2023 amb mesures que cobreixin els forats de la nostra xarxa de protecció.
Avui 17 d’octubre commemorem el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, i la UGT de Catalunya vol aprofitar la visibilitat d’aquest dia per a posar en valor les mesures adoptades durant la crisi provocada per la covid-19 dirigides a esmorteir la caiguda dels ingressos salarials, i per a reclamar polítiques que cobreixen els buits de cobertura de les xarxes de protecció i que perjudiquen a les persones més vulnerables.
Les darreres dades de l’Enquesta de Condicions de Vida ens ha permès veure com ha impactat la pandèmia sobre la ciutadania i el paper tant important que van tenir les transferències socials durant la pandèmia per a reduir l’impacte econòmic sobre les rendes de les famílies. Així, l’any 2020 la renda inicial de les famílies es va incrementar un 42,7% gràcies a les pensions i altres transferències socials, mentre que l’any anterior ho van fer en un 33,5%. De fet ressalta l’efecte que a l’any 2020 han tingut les altres transferències socials per a incrementar les rendes familiars, augmentant-les un 11,6% quan l’any 2019 aquest augment va ser d’un 7,4%.
També es demostra en el fet que la taxa de risc de pobresa hagi baixat al 19,9%, 0,8 punts menys que l’any anterior, quan es partia d’una taxa de risc de pobresa abans de totes les transferències socials superiors a la del 2019, 45,5% front el 42,2%. Aquí podem constatar com les transferències socials han sigut vitals per a evitar un augment desmesurat de la població en risc de pobresa, ja que aquestes han alleugerit la taxa de risc de pobresa en un 32,8%, quan l’any 2019 ho van fer només en un 14,6%.
En aquest sentit, la UGT de Catalunya ja vam avisar que l’impacte que finalment aquesta crisi tindria sobre la ciutadania i l’augment de la vulnerabilitat econòmica i social de les famílies, dependria de la mobilització dels recursos que disposessin les nostres administracions públiques, però també que dependria de l’accés de la ciutadania a aquests recursos. L’acord dels ERTOs i l’aplicació de l’IMV són dos clars exemples.
L’acord dels ERTOs va evitar milers d’acomiadaments, permetent la congelació de l’activitat sense destruir ocupació. Acord sobre el que la UGT vam insistir persistentment per assegurar la protecció de la classe treballadora en uns moments que van ser especialment complicats. Segons dades de l’AEAT, durant el 2020 a Catalunya 801.138 persones assalariades van estar en situació d’ERTO que de mitjana van rebre una prestació de 3.527 euros, cosa que va permetre assegurar a aquestes persones uns ingressos mitjans totals de 20.395 euros, tot i així, uns ingressos que van ser un 24% inferiors de mitjana al de les persones que no van estar en situació d’ERTO (26.918€).
Però, uns altres col·lectius van quedar totalment exclosos de la protecció d’atur i dels ERTOs, així, segons dades de l’EPA pel 2020, a Catalunya al voltant de 165.000 llars van perdre tots els ingressos salarials, i van quedar a expenses de les ajudes de la darrera xarxa de protecció, com la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital. Ajudes que en aquests casos han tingut problemes de desplegament i d’implementació, per exemple l’IMV al 2020 només havia tramitat el 38,5% dels 118.335 expedients presentats i que en mig any de vigor només va aprovar 11.244 sol·licituds a Catalunya, i l’RGC tan sols va permetre aprovar unes 11.000 sol·licituds de les més de 43.000 noves sol·licituds que es van registrar al 2020 des de l’esclat de la pandèmia.
Des de la pandèmia han anat sorgint tot un seguit de propostes per a donar resposta a algunes de les situacions de vulnerabilitat, però aquesta xarxa de protecció té forats que necessitem cobrir per reduir al mínim les situacions de vulnerabilitat de la ciutadania. L’escut social encara és insuficient i més en el context d’incertesa actual, degut a la guerra d’Ucraïna i la crisi energètica, amb una escalada sense precedents dels preus i amb una tendència a l’alça dels tipus d’interès que complicarà i molt el pagament de les hipoteques de moltes famílies.
La situació actual reclama diàleg i consens polític per aprovar els Pressupostos pel 2023 i no renunciar a cap euro com passaria amb la pròrroga pressupostària. I en aquest sentit, aprofitant avui que és el Dia Internacional per l’Erradicació de la Pobresa, des de la UGT de Catalunya volem fer les següents propostes per a incorporar en l’elaboració dels pròxims pressupostos:
- Actualització de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya
El 2010 va ser l’any de la darrera actualització de l’IRSC que des de llavors no ha consolidat les pujades de l’IPREM del 2017 (+1%), 2021 (+5%) i 2022 (+2,5%). Així, en aquest període l’IPREM acumula un increment del 8,7%. Entre els anys 2010-2022 l’increment de l’IPC a Catalunya dels grups de despeses dels béns de primera necessitat ha estat 15,6%. Es per això que la UGT de Catalunya proposa que a l’IRSC se li apliqui un augment del 12,15% i situar l’IRSC a 638,25€, 69,13 euros més que l’actual quantia. L’IRSC anual se situaria en els 8.935,5€.
- Millorar quanties i cobertura de la RGC
La UGT de Catalunya hem estimat l’estalvi per l’any 2022 que ha significat l’entrada de l’IMV i la seva complementarietat amb la RGC: entre 100 i 135 milions d’euros. I considerem que aquest estalvi s’ha invertir per a millorar la cobertura de la RGC i arribar a sectors vulnerables de la població als que ara no arriba, per millorar la seva quantia econòmica i reduir la intensitat de la pobresa severa, i també per harmonitzar-se amb l’IMV.
- Millorar la protecció econòmica dels menor d’edat
L’elevada taxa de risc de pobresa de la població de menys de 16 anys, del 29,3% front el 19,9% de la mitjana del total de la població a Catalunya, ens constata que tenim un model de protecció social molt poc intensiu en les polítiques de suport a les famílies i de benestar de la infància. És aquí on denunciem que la despesa pública de Catalunya cap a polítiques de família i infància està lluny de la mitjana europea. Ens alarma les greus conseqüències en la infància que té la pobresa i com aquestes comprometen el futur de la nostra societat. Per tot plegat, entenem que és fonamental adoptar mesures urgents immediates per afrontar les conseqüències de la pobresa infantil, i proposem la creació d’una prestació econòmica per a menors de 18 anys que visquin en unitats familiars de rendes baixes, situada en 2.500 euros anuals.
- Donar resposta a la creixent pèrdua de capacitat adquisitiva de les persones
El context actual d’increments de preus i de tipus d’interès està erosionant durament la capacitat de compra de la ciutadania, incidint en les dificultats de les persones per arribar a finals de mes i per afrontar despeses imprevistes. En aquest sentit, l’increment inesperat i excessiu de la càrrega hipotecària pot suposar un sobrecost inassumible per a moltes famílies. En aquest sentit, la UGT de Catalunya proposem la creació d’un Fons de protecció davant l’augment excessiu del cost hipotecari per evitar un endeutament desmesurat per causes sobrevingudes.
NOTA: Les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida de l’any 2021 es van recollir durant el quart trimestre del 2021, però la informació sobre els ingressos, les prestacions socials i la intensitat en el treball de les llars catalanes es correspon a la de l’any anterior. Per a facilitar la comprensibilitat de les dades, en aquesta nota l’any de les dades fa referència a la informació de l’any dels ingressos i no a l’any de recollida de les dades.
