El cost laboral per treballador va assolir els 28.042,46 euros nets el 2006, fet que va representar un increment del 3,3% respecte al 2005 a Catalunya. Per la seva part, els sous bruts van créixer un 3,4% durant l'any passat, fins als 20.861,02 euros. Aquest increment significa que els catalans van perdre un 0,3% de poder adquisitiu ja que la mitjana anual de l'índex de preus del consum (IPC) es va situar en el 3,7%. En l'àmbit estatal, el cost laboral es va situar en 26.360,60 euros, cosa que representa un increment del 3,4%. Pel que fa als sous, van créixer un 3,5%, i es van situar als 19.399,73 euros, un 7% inferior a la mitjana catalana.
Catalunya se situa amb aquestes xifres com la novena comunitat autònoma on més ha incrementat la taxa de creixement del cost laboral net per cada treballador i any. De fet, es troba un 0,1% per sota de la mitjana anual, que és del 3,4%, una taxa que comparteixen Múrcia i el País Valencià, dues comunitats que se situen justament per sobre de Catalunya. Per la seva banda, els costos laborals més elevats van correspondre a la Comunitat de Madrid (31.407,79 euros), el País Basc (30.294,86 euros) i Navarra (29.333,68 euros). Per contra, Extremadura (21.411,01) i les Canàries (22.020,87) van representar els costos laborals més baixos durant l'any 2006.
Per sectors d'activitat, el major cost laboral en l'àmbit estatal al llarg del 2006 va ser el de la indústria, amb un cost total net per treballador i any de 30.547,67 euros (un 3,5% més), seguit dels serveis, amb 25.441,49 euros (un 3,6% més) i de la construcció, amb 25.257,04 euros (un 3,5% més).
Amb aquestes dades, l'Instituto Nacional de Estadística (INE) indica que des de l'any 2001 els costos laborals a l'Estat espanyol han crescut sempre per sobre del 3% en la taxa interanual, excepte l'any 2005, quan l'augment va ser del 2,7%. Per la seva banda, els salaris han mantingut taxes interanuals del 3,5% o superiors cada any, excepte el 2004 i el 2005, que van ser del 2,8% i el 2,6%, respectivament.
DESEQUILIBRI CATALÀ
Les dades indiquen que els sous dels catalans no van créixer prou per anivellar-se amb la inflació. Així doncs, mentre que els sous van créixer un 3,4% durant el 2006, l'IPC català va assolir la cota del 3,7%. Aquesta xifra revela que els catalans van perdre poder adquisitiu, concretament un 0,3%. Per contra, la mitjana estatal va mantenir l'equilibri, ja que els sous van créixer un 3,5%, el mateix increment que l'IPC.
{mxc}