Cap acomiadament sense valorar prèviament els ajustos raonables: Sentència rellevant en defensa dels drets de les persones treballadores amb discapacitat. Es declara nul l’acomiadament d’un treballador amb IPT i reforça l’obligació empresarial d’adoptar ajustos raonables.
Nova resolució judicial d’especial transcendència en matèria d’igualtat, no discriminació i protecció de les persones treballadores amb discapacitat, obtinguda per la lletrada Ester Puertas Macias. La sentència del Jutjat Social 24 de Barcelona, encara no ferma, declara la nul·litat de l’acomiadament d’un treballador de PANSFOOD S.A.U., extingit l’any 2024 arran del reconeixement d’una incapacitat permanent total, aplicant l’antic article 49.1.e de l’Estatut dels Treballadors.
Aquesta és una sentència especialment rellevant perquè envia un missatge clar: una incapacitat permanent total no justifica automàticament la pèrdua de la feina. La conservació de l’ocupació i l’adaptació del lloc de treball han de ser la primera opció, reforçant així els drets de les persones treballadores amb discapacitat sobrevinguda.
La resolució considera que l’empresa va extingir la relació laboral sense valorar adequadament la possibilitat d’introduir ajustos raonables ni estudiar una reubicació compatible amb les limitacions de la persona treballadora. Segons el jutjat, la negativa o manca d’anàlisi d’aquests ajustos constitueix una discriminació directa per discapacitat, d’acord amb la Llei 15/2022 i la Directiva 2000/78/CE.
La sentència destaca que no és suficient una declaració genèrica de «no apte». Correspon a l’empresa acreditar de manera concreta que l’adaptació del lloc de treball o la recol·locació en una altra posició resultaven impossibles o constituïen una càrrega excessiva, seguint la doctrina establerta pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (assumpte C-631/22) i pel Tribunal Suprem (STS 1284/2025).
A més, la resolució és especialment rellevant perquè confirma que aquesta obligació empresarial ja era exigible abans de l’entrada en vigor de la Llei 2/2025, de manera que l’antic article 49.1.e de l’Estatut dels Treballadors havia d’interpretar-se conforme al dret europeu i al principi d’igualtat de tracte de les persones amb discapacitat.
Com a conseqüència, el jutjat declara la nul·litat de l’acomiadament, condemna l’empresa a la readmissió immediata del treballador amb els ajustos raonables o la reubicació corresponent, al pagament dels salaris de tramitació i a una indemnització per dany moral derivada de la vulneració del dret fonamental a la no-discriminació.
Aquesta resolució marca un important precedent en la protecció de l’ocupació de les persones treballadores amb discapacitat sobrevinguda i reforça el deure empresarial de preservar el lloc de treball mitjançant mesures d’adaptació efectives abans d’acudir a l’extinció contractual.
