El passat 28 de desembre, es va celebrar l’acte de mediació a la seu de la SIMA a Madrid, per a procurar un acord pel conflicte plantejat a Ibèria pels dies 5, 6, 7 i 8 de gener de 2024.
Des de la UGT i CCOO, es va exposar el context que portava a aquestes mobilitzacions a arrel del resultat del concurs d’adjudicació de llicències per a poder operar els serveis d’assistència en terra en els aeroports de la xarxa d’AENA.
Des d’aleshores, s’ha procurat per mantenir reunions amb l’empresa i exposar les preocupacions i reivindicacions de tots dos sindicats però malgrat reunir-se, la direcció d’Ibèria no va considerar oportú començar a parlar de possibles solucions, ja que es va embarcar en una guerra legal contra AENA, en considerar que els concursos podien ser impugnats i per tant suspesos.
Finalment el Tribunal Administratiu de Recursos Contractuals va inadmetre el recurs i Ibèria va anunciar un nou plet en l’Audiència Nacional. De nou la Companyia, va defugir entrar en converses sobre possibles alternatives i únicament va manifestar que no contemplava la possibilitat de sol·licitar l’autoassistència en considerar que les companyies aèries integrants del grup IAG perdien competitivitat davant altres companyies aèries d’altres grups o independents.
En cap moment es va parlar de la viabilitat del negoci de handling en propi, ni si aquest model, combinat amb aquells aeroports on si s’havia guanyat la llicència, generava pèrdues o beneficis per si mateix.
CCOO i UGT van anunciar a Ibèria la seva intenció de convocar vaga legal els dies 29,30 i 31 de desembre i 1,5,6,7 i 8 de gener de 2024 i es van desenvolupar una sèrie de reunions on es va aportar informació addicional i fins i tot es va treballar en algunes propostes de l’empresa, que van ser rebutjades pels sindicats al no complir la legalitat vigent sobre els qui poden fer treballs d’assistència en terra en els aeroports espanyols.
Arribant al límit del termini legal per a convocar les jornades de vaga, per part del govern es va oferir la possibilitat de facilitar l’enteniment de les parts, a fi de trobar una solució. Ibèria, va declinar aquest oferiment, i en pròpies paraules, “en la seva condició d’entitat privada, negociarà «de manera bilateral» amb els sindicats, amb la intenció d’arribar a acords”. Com a exercici de responsabilitat, la part sindical no va arribar a convocar les mobilitzacions en el cap de setmana d’any nou.
L’última jornada de reunions, el passat 21 de desembre, va concloure sense compromisos per les parts, però amb una amenaça d’Ibèria de parar qualsevol tipus de negociació si es convocava la vaga de gener de 2024. La convocatòria de vaga no impedeix la negociació entre les parts per a intentar resoldre el conflicte, és més, és recomanable intentar que la via del diàleg substitueixi a la via de les mobilitzacions.
Ibèria sembla que no transita en la via del diàleg ara per ara, temps de canvis en la seva direcció, en la qual es troba a faltar un lideratge clar, amb un president interí (segons la pròpia companyia) i uns directors mancats de la confiança dels treballadors al ser els responsables de la pèrdua de les llicències que ha desencadenat el problema.
Ibèria va declarar als mitjans de comunicació, durant la preparació de la seva oferta als concursos de handling que: “Les persones són un pilar de l’estratègia d’Ibèria Airport Services, apostant de manera clara i decidida pel seu desenvolupament i protecció, i sempre a través d’acords amb els representants dels treballadors”. On ha quedat aquesta declaració d’intencions?
Els sindicats no tanquen la via a negociar solucions i esperen que Ibèria reconsideri la seva actitud i recuperi la voluntat de suport i protecció dels seus treballadors de terra, que, en la seva mesura, són responsables dels excel·lents resultats de la línia aèria en puntualitat i en satisfacció dels seus clients, treballadors que han de veure un retorn dels seus esforços laborals per a la companyia, que va presumir en el seu 96 aniversari, com encara es pot veure en el seu web, de ser la tercera millor aerolínia d’Europa.
Ibèria filtra, de manera conscient, que els seus resultats econòmics seran excepcionals i anuncia la compra d’una altra aerolínia, però s’oblida d’allò més important, el seu principal actiu, els seus empleats. Els treballadors i les treballadores d’Ibèria esperem una aposta ferma i decidida pel handling.
