L’estudi, dut a terme amb la col·laboració de la UB i la URV, indica que el 85% dels delegats i de les delegades sindicals de la UGT de Catalunya que van respondre a l’enquesta fan servir el català als seus llocs de treball
Aquesta recerca ofereix una radiografia detallada sobre les dinàmiques sociolingüístiques als centres de treball de Catalunya i pot servir com a base per a futures polítiques que puguin millorar la integració lingüística en els entorns laborals.
S’ha dut a terme un estudi que analitza l’ús de les llengües i les necessitats lingüístiques en diversos centres de treball de Catalunya. El projecte, en el qual la UGT de Catalunya ha col·laborat amb la UB i la URV, ofereix un punt de partida per reflexionar sobre possibles actuacions a dur a terme dins dels centres de treball per fomentar l’ús del català, però també per reduir possibles desigualtats relacionades amb les competències lingüístiques.
L’informe ha estat liderat pel vicedegà de Recerca i Doctorat de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB i professor agregat del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada, Antonio Di Paolo, i el professor de Sociologia de la Universitat Rovira i Virgili, Amado Alarcón, i ha comptat amb el suport de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG), l’oficina de transferència de coneixement de la UB.
Aquesta recerca ofereix una radiografia detallada sobre les dinàmiques sociolingüístiques als centres de treball de Catalunya i serveix com a base per a futures polítiques que puguin millorar la integració lingüística en els entorns laborals. A través d’un qüestionari anònim distribuït durant el 2023, es van recollir dades de 935 delegats i delegades sindicals de la UGT de Catalunya de diversos sectors i regions de Catalunya, incloent-hi l’àrea metropolitana de Barcelona, comarques de Girona, Lleida i Tarragona, i la Catalunya Central, entre d’altres.
Entre els resultats destacats, l’estudi indica que el 85% dels delegats i de les delegades sindicals de la UGT de Catalunya que van respondre a l’enquesta fan servir el català als seus llocs de treball. Tot i això, s’observen variacions territorials i sectorials significatives. Per exemple, el català predomina en regions com les Terres de l’Ebre o les Comarques Gironines, mentre que el castellà és més freqüent en zones amb una alta concentració de migració històrica com el Baix Llobregat i l’Hospitalet.
Segons el Dr. Di Paolo, les evidències que es presenten en aquest estudi “complementa les evidències estadístiques existents sobre els usos i els coneixements lingüístics a l’àmbit laboral i confirma que el català és força present dins del teixit productiu de Catalunya”.
Ús i rellevància de les llengües als centres de treball
Els delegats i les delegades sindicals enquestades consideren que les persones treballadores dels centres laborals fan servir el català com a llengua de comunicació a la feina amb una freqüència elevada, que incrementa als centres de treball que pertanyen a la Federació de Serveis Públics de la UGT de Catalunya i a determinades Unions Territorials com ara les Terres de Lleida i les Terres de l’Ebre. En canvi, l’ús del castellà o de combinacions de castellà i català és més preponderant a altres Federacions i zones geogràfiques.
L’informe també ressalta que els delegats i les delegades sindicals enquestades perceben que, en el 41,6% dels casos, la llengua més rellevant al centre de treball és el castellà, mentre que el 35% considera que és el català. No obstant això, respecte a la percepció de la rellevància de les llengües, existeixen diferències sectorials i territorials significatives.
“Les evidències sobre la percepció de delegats i delegades sindicals de la UGT sobre l’ús i la rellevància de les llengües als centres de treball apunten cap a la naturalesa bilingüe del mercat laboral de Catalunya, però també confirmen la necessitat d’adoptar una perspectiva territorial i sectorial a l’hora d’analitzar-ne les dinàmiques lingüístiques”, remarca el Dr. Di Paolo.
Interès per millorar les competències en català
També es va preguntar a les persones enquestades sobre quina percepció tenen de les necessitats de millora de les competències de català dels treballadors i les treballadores del seu centre de treball, i la tipologia de formació que consideren que preferirien.
Les dades obtingudes mostren que la necessitat de formació en català de les persones treballadores és força generalitzada, i que hi ha una elevada tendència a preferir que la formació lingüística es dugui a terme dintre de l’horari laboral, independentment de si és mitjançant formació en línia com presencial. Això s’observa tant en les tres federacions —la Federació d’Indústria, Construcció i Agroalimentaris, la Federació de Serveis, Mobilitat i Consum, i Serveis Públics — com en tots els àmbits territorials analitzats.
Podeu consultar l’estudi en aquest enllaç.
