La nova normativa obliga les empreses a informar per escrit de les condicions de treball i introdueix més transparència sobre els algoritmes que poden prendre decisions laborals
Quin conveni tens? Com es calcula el teu salari? Qui decideix els teus torns? Quins criteris s’utilitzen per assignar-te tasques o valorar una promoció? La teva empresa utilitza algun algoritme per organitzar la feina o prendre decisions que t’afecten?
A partir d’ara, les empreses hauran de donar més informació i de manera més clara sobre aquestes qüestions.
El Reial decret 723/2026, de 9 de setembre, reforça el dret de les persones treballadores a conèixer per escrit les seves condicions laborals i incorpora noves obligacions de transparència sobre l’ús d’algoritmes i sistemes automatitzats en l’àmbit laboral.
Què haurà d’informar l’empresa?
La persona treballadora haurà de disposar d’informació clara sobre qüestions essencials de la seva relació laboral: salari i complements, jornada i torns, funcions, conveni col·lectiu, període de prova, vacances, hores extraordinàries, formació o condicions d’extinció del contracte, entre d’altres.
En els contractes temporals, també haurà de constar la causa concreta de la temporalitat i la seva justificació.
I si l’empresa canvia alguna d’aquestes condicions, haurà de comunicar-ho per escrit com més aviat millor i, com a màxim, el mateix dia que el canvi sigui efectiu.
I si la meva empresa utilitza algoritmes?
Aquesta és una de les novetats més importants. No n’hi haurà prou que l’empresa digui que utilitza un algoritme. Quan aquests sistemes intervinguin en decisions sobre les condicions de treball, haurà d’informar també sobre com funcionen, quins criteris segueixen i quines regles apliquen.
Això inclou decisions relacionades amb els torns i la jornada, l’assignació de tasques, els salaris, la promoció professional, el lloc de treball o fins i tot l’extinció del contracte.
La tecnologia no pot convertir-se en una caixa negra que decideixi sobre les nostres condicions de treball sense transparència.
Les persones que ja estiguin treballant a l’empresa quan entri en vigor la norma també podran demanar aquesta informació si no en disposen.
L’empresa tindrà 30 dies hàbils per respondre a la sol·licitud. Això significa que una persona que porta anys treballant en una empresa podrà demanar, per exemple, informació per escrit sobre la seva jornada, la seva estructura salarial, el conveni que se li aplica, la mútua o els sistemes algorítmics que intervenen en les seves condicions de treball.
Els nous drets individuals no substitueixen els drets de la representació legal de les persones treballadores.
Els delegats i delegades i els comitès d’empresa mantenen els seus drets d’informació i consulta. La nova normativa reforça, per tant, tant el dret de cada persona treballadora a conèixer les seves condicions com la capacitat de la representació sindical per controlar-les.
Des de la UGT de Catalunya considerem que aquesta nova normativa pot ser una eina important per reforçar la transparència als centres de treball i l’acció sindical. Perquè per defensar els nostres drets primer hem de saber quins són, com es prenen les decisions que ens afecten i quins criteris utilitza l’empresa. I això és especialment important en un moment en què els algoritmes i la intel·ligència artificial entren cada vegada més en l’organització del treball.
Més informació, més transparència i més capacitat per defensar els nostres drets. Aquesta versió crec que encaixa més amb una notícia de portada de la UGT de Catalunya: obre amb preguntes que interpel·len directament la persona treballadora i converteix la norma en una cosa útil, en lloc de semblar una circular jurídica.
