(El Periodico)
Flavia Company
Mil euros al mes, o menys. Això és el que cobren un milió de catalans, dels quals més d'un terç són dones, com calia esperar, i la majoria joves, com podíem témer. La primera pregunta que cal fer és com és possible viure amb aquesta suma, sabent com sabem els alts preus de tot, principalment de la vivenda. A base de renúncies, en efecte. No obstant, i com de costum, la pregunta interessant no és la primera, sinó la següent: ¿Per què s'ha de viure amb només mil euros al mes? Molt senzill: perquè les ofertes de feina es fan a la baixa, es queda amb la feina el que estigui disposat a cobrar menys. És la perversió del sistema. La qüestió és: el primer que es pensa és que els treballadors haurien d'establir uns mínims i no baixar d'aquí. Cras error. El que ha d'establir uns mínims és el Govern. Però per parlar de mínims amb una mica de sentit comú s'ha de prendre com a punt de partida la realitat i el càlcul de quant costa viure com un adult independent en un país que es vanagloria d'experimentar des de fa temps un fort creixement econòmic.
{moscomment}