A Catalunya, el 2011 hi havia 1.651.130 persones en risc de caure en la pobresa, el que equival al 21,9% de la població, xifra que ha anat en augment en els darrers anys com a conseqüència dels efectes de la crisi.
És especialment alarmant l’evolució de la taxa entre les persones actives al mercat de treball: mentre el 2008 un 10,4% de les persones ocupades i un 16,7% de les persones aturades estaven en risc de pobresa, les darreres dades del 2011 ens diuen que ara són el 14,8% de les persones ocupades i el 37,4% de les persones aturades que estan en risc de pobresa. És a dir, 456.397 persones ocupades i 274.516 persones aturades són pobres o estan en greu risc de ser-ho.
D’altra banda, la taxa de risc a la pobresa de les persones jubilades s’ha anat reduint amb els anys, passant del 21,5% el 2008 fins el 16% el 2011. Això s’explica, no per la millora de les prestacions –que han anat a la baixa- sinó pel nivell del llindar de la pobresa a partir del qual es mesura el número de persones pobres, que ha anat a la baixa per la disminució de la renda mitja de la població.
Això ens demostra que les pensions, tot i la seva insuficiència, són un veritable matalàs contra la pobresa, mentre que tenir una feina cada cop és menys garantia de no caure en la pobresa.
Taxa de risc a la pobresa 2008 2009 2010 2011
Total 16,6% 18,4% 19,9% 21,9%
Persones ocupades 10,4% 12,0% 13,7% 14,8%
Persones aturades 16,7% 27,9% 30,3% 37,4%
Persones jubilades 21,5% 19,0% 17,4% 16,0%
La crisi ha donat origen a noves formes de pobresa, ha reforçat les existents i ha incrementant la intensitat d’aquesta pobresa. Del 2007 al 2011 s’han multiplicat per quatre les llars en les que tots els seus membres adults estan a l’atur (de 48.000 a 194.000 llars) i del 2008 al 2011 s’ha més que duplicat el percentatge de gent pobra entre la població aturada, que ha passat del 16,7% al 37,4%. Aquesta dada té relació amb el fet que 1 de cada 3 persones aturades no rep cap prestació, donant pas a noves realitats que estan donant lloc a necessitats agudes i creixents.
Des de la UGT de Catalunya denunciem:
- Que tenir una feina és cada cop menys garantia de no caure en la pobresa.
- Que un 37% de persones aturades està en risc de pobresa, mentre que tres anys abans era un 17%.
- Que les prestacions i pensions de jubilació són garantia d’ingressos i per tant allunyen el risc de caure en la pobresa.
- I, per tant, que qualsevol retallada en protecció social té una relació directa i demostrada en l’augment de la pobresa a casa nostra. Les retallades i retrocessos efectuats pel Govern en els darrers anys, té conseqüències directes sobre la pobresa a Catalunya, tant en termes quantitatius com en la intensitat de la mateixa.
Per això, des de la UGT de Catalunya exigim:
- Fer un pas enrere en l’atac sense treva cap al nostre estat del benestar, legitimat pels dogmes neoliberals que perceben la despesa pública social com una despesa prescindible i no com una inversió de futur.
- Que el poder polític adopti decisions valentes i efectuï importants canvis en la política d’ingressos del Govern. Cal perseguir el frau fiscal, efectuar una revisió dels beneficis fiscals (deduccions i desgravacions), i incrementar la progressivitat del sistema fiscal català (és imprescindible recuperar l’Impost de Successions i Donacions), entre altres mesures, ja que no és cert que no existeixin recursos, el problema és que aquests no es recapten.
- Tanmateix, està en mans del Govern de la Generalitat fer complir l’Estatut d’Autonomia de Catalunya desenvolupant la renda garantida de ciutadania d’acord amb els articles 24.3 i 25.2, en els que es diu que les persones en situació de pobresa o d’exclusió del mercat laboral sense mitjans de subsistència propis tenen dret a rebre una renda garantida de ciutadania que els permeti dur una vida digna.