L’Organització de les Nacions Unides (ONU) va designar el dia 28 de gener com el Dia Mundial de la Reducció de les Emissions de CO₂.
El diòxid de carboni (CO₂) és un dels gasos que de manera natural, forma part de l’atmosfera terrestre (procedent de la respiració dels éssers vius i d’altres activitats naturals) i que en condicions idònies, atrapa l’escalfor del planeta i permet hi hagi vida. Tanmateix, l’augment de la concentració d’aquest gas en l’atmosfera arran de les emissions causades per la crema de combustibles fòssils com el carbó o el petroli, la producció industrial, el transport o la gestió incorrecta de residus, entre d’altres, ha causat en les últimes dècades grans desequilibris en el clima del nostre planeta.
D’ençà de la Revolució Industrial, l’ús del carbó i del petroli ha generat un cúmul d’emissions de CO₂ a l’atmosfera que ha produït un efecte «manta» o hivernacle i contribueix augment gradual de l’escalfament global.
L’Organització de les Nacions Unides, a través de la celebració del Dia Mundial de la Reducció de les Emissions de CO₂, impulsa crear consciència entre els habitants del nostre planeta sobre el canvi climàtic derivat de les nostres activitats i les seves conseqüències, i sensibilitzar-nos sobre els impactes ambientals d’aquestes activitats en el medi ambient, la biodiversitat i en la vida del planeta.
El Dia Mundial de la Reducció de les Emissions de CO₂ fa una crida a treballar en la línia de fomentar polítiques que garanteixin la immediata reducció de les emissions, per impulsar canvis en el desenvolupament socioeconòmic i invertir en energies netes i renovables, en nous models de transport de persones i mercaderies, en la conservació de la biodiversitat i dels embornals naturals de CO₂, com els ecosistemes forestals i els ecosistemes marins.
Durant la història de la Terra han tingut lloc diferents canvis climàtics de manera cíclica i natural. Tanmateix, en l’actualitat ens enfrontem a un nou canvi molt més dràstic que els viscuts anteriorment, a causa de la intervenció de les activitats humanes en la composició de l’atmosfera.
Davant d’aquesta situació de crisi climàtica, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP28) que es va celebrar a Dubai (Unió dels Emirats Àrabs) del 30 de novembre al 12 de desembre del 2023, ha esdevingut una trobada internacional que ha constituït una valuosa plataforma per obtenir compromisos i accions dels països en matèria mediambiental i el principi de la fi de les energies fòssils —petroli, gas i carbó.
L’acord de la COP28 reconeix la necessitat de profundes i ràpides reduccions dels gasos d’efecte hivernacle amb una llista d’accions climàtiques, segons les circumstàncies de cada país. Accions globals per posar rumb a la neutralitat climàtica el 2050 —no només al diòxid de carboni, sinó també a gasos perjudicials com l’òxid nitrós, el metà, els hidrofluorocarbonis, els perfluorocarbonis i l’hexafluorur de sofre—. Accions que impliquem triplicar la capacitat d’energies renovables, duplicar l’eficiència energètica, reduir progressivament l’ús de combustibles fòssils, accelerar l’ús de combustibles de baixes emissions, la reducció de les emissions de CO₂ o del metà, la reducció de les emissions en el transport i eliminar les ajudes per l’ús de combustibles fòssils.
La reducció de les emissions de CO₂ és una necessitat global i local. Les repercussions mediambientals del canvi climàtic en el cas de Catalunya, ens arrosseguen a un canvi de les temperatures i de la temporalitat de les estacions de l’any, estius molt més calorosos i secs; hiverns més curts i sense precipitacions en forma de neu que afecten el turisme de muntanya; sequera persistent per la manca de pluges, sobretot a les comarques més costaneres, que incideix en la manca de disponibilitat d’aigua per a les indústries i per al consum humà; canvi en els cultius i afectacions sobre la ramaderia i l’agricultura que comporten manca d’aliments i grans pèrdues econòmiques; desertificació del territori i l’escalfament de les aigües del Mediterrani i el canvi de les seves condicions de salinitat i pH, que comporten afectacions sobre la pesca i l’aqüicultura, entre altres.
Si volem assolir la neutralitat climàtica a Catalunya, hem de definir un model energètic net, autòcton, eficient i competitiu treballant pel desplegament de les energies renovables —aprofitament de l’energia solar, eòlica, tèrmica, de la biomassa, el biogàs o els subproductes d’origen renovable—, millorar l’eficiència energètica i reduir el consum, treballar en el principi de neutralitat tecnològica cost-eficient, descarbonitzar el sector industrial, projectar construccions i edificis amb zero emissions, impulsar la mobilitat neta, avançar en l’economia circular, configurar un nou sistema elèctric més eficient, apostar decididament per la recerca, desenvolupament i innovació, i empoderar la ciutadania perquè participi en la transformació social per assegurar-nos que ningú queda enrere.
Per avançar en el camí de la resiliència i la sostenibilitat cal un compromís conjunt des dels governs, administracions, empreses i de les persones com a treballadors i treballadores i com a societat. Un camí que hem de fer plegats i que implica desenvolupar de polítiques estratègiques per aconseguir la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, entre ells el CO₂, mitjançant l’ús de combustibles menys contaminants en molts àmbits de la nostra vida, optimitzar l’ús dels recursos naturals i impulsar el desenvolupament de fonts d’energia renovables.
Des de les empreses cal avançar cap a processos productius menys contaminants i amb menor petjada de carboni, amb la reducció, reutilització i reciclatge dels residus i l’aprofitament dels recursos naturals de manera òptima. Escollint el transport sostenible de mercaderies, apostant per electromobilitat laboral i amb la reducció dels desplaçaments laborals amb altres models d’organització del treball, apostant pel teletreball.
Des de l’àmbit social, la ciutadania podem contribuir a la reducció d’emissions apostant per una mobilitat sostenible i el transport col·lectiu, reduir el consum energètic, millorar els aïllaments de les nostres llars, confiar en l’autoconsum energètic amb renovables o escollir el consum de productes de proximitat amb una menor petjada de carboni, entre altres.
La UGT de Catalunya reclama la implementació de noves polítiques més sostenibles per aconseguir la modernització de l’economia cap a una economia lliure de carboni, per millorar el nostre futur com a societat i generar noves oportunitats d’ocupació de qualitat, amb una transició justa que no deixi a ningú enrere i que sigui motor de canvi i de millora dels llocs de treball. Exigim una transició energètica democratitzada, racionalitzada i eficient que respecti els interessos socioeconòmics, el màxim de diàleg i participació dels agents econòmics i socials, però també respecti la biodiversitat, el paisatge i a la ciutadania del medi urbà i del medi rural i que garanteixi llocs de treball dignes, diversificació del territori i una transició energètica lliure d’emissions justa, generadora d’ocupació de qualitat i de noves oportunitats. Per aconseguir tot això, és fonamental l’anticipació i treballar tots plegats en la recerca de solucions per no deixar enrere treballadors i territoris.
Tenim la necessitat de trobar l’equilibri territorial, d’avançar cap a una sobirania energètica real, potenciant els projectes de comunitats energètiques locals, confiant en la recerca i la innovació com a part de la solució, per convertir Catalunya en territori capdavanter en l’aprofitament de fonts d’energia de baix impacte.
La reducció de les emissions de CO₂ passa per un canvi de manera de produir i de consumir en l’àmbit global i local, que ens ha de dur a un equilibri socioeconòmic i mediambiental que no posi en perill els nostres recursos ni els de les generacions següents. Un nou model de treball i d’economia que garanteixi un estil de vida més acord amb el planeta i on les necessitats econòmiques i socials quedin cobertes sense malmetre l’entorn i els seus recursos naturals.
