El projecte europeu treballa amb el sector agrari per avançar cap a sistemes productius més resilients, millorar la salut dels sòls, fer un ús més eficient de l’aigua i reforçar les economies dels territoris rurals.
El canvi climàtic està transformant les condicions en què es desenvolupa l’activitat econòmica i social del nostre país i també l’activitat agrícola. L’augment de les temperatures, la irregularitat de les precipitacions, els episodis de sequera, la menor disponibilitat d’aigua, la degradació dels sòls o la pèrdua de biodiversitat són alguns dels principals reptes als quals ha de fer front aquest sector del qual depèn el nostre sistema alimentari. Davant d’aquest escenari, des del projecte LIFE eCOadapt50 treballem per impulsar mesures d’adaptació que permetin reduir la vulnerabilitat de l’agricultura i, alhora, reforçar la capacitat dels territoris rurals per afrontar els impactes climàtics.
LIFE eCOadapt50 és un projecte europeu que s’estendrà fins al 2030 i que treballa en dinou territoris de Catalunya, amb la participació de diferents administracions, agents socials, entre ells la UGT de Catalunya, entitats i actors econòmics del territori. El projecte preveu més de setanta-sis accions demostratives d’adaptació al canvi climàtic, desenvolupades amb un enfocament participatiu i de cocreació. L’objectiu és passar del coneixement i la diagnosi a l’aplicació de mesures concretes que permetin augmentar la resiliència dels territoris i dels sectors econòmics davant dels efectes del canvi climàtic.
En l’àmbit agrari, el LIFE eCOadapt50 aborda diferents vulnerabilitats associades al canvi climàtic. La gestió de l’aigua, l’adaptació de les tècniques de cultiu, la millora de la fertilitat i la salut dels sòls, la diversificació dels sistemes productius, la conservació de la biodiversitat i la integració entre agricultura, ramaderia i gestió forestal formen part de les línies de treball del projecte. L’estratègia d’adaptació no es limita, per tant, a respondre a episodis puntuals de sequera o calor, sinó que planteja una transformació més profunda dels sistemes productius per fer-los més resilients, sostenibles i que puguin mantenir la seva capacitat productiva en un context climàtic canviant.
En aquest marc, la gestió del sòl com a part del territori adquireix una importància fonamental. Un sòl viu, fèrtil i amb una bona estructura és capaç d’infiltrar i retenir millor l’aigua i els nutrients, mantenir la productivitat i oferir unes millors condicions per al desenvolupament dels cultius. Al mateix temps, la millora de la qualitat del sòl contribueix a reduir la vulnerabilitat de les explotacions davant la sequera i altres episodis climàtics extrems.
Una de les línies de treball del projecte és la promoció de l’agricultura regenerativa, entesa com un conjunt de pràctiques orientades a recuperar la funcionalitat, la fertilitat i la vida dels sòls i a reforçar la capacitat dels sistemes agrícoles per adaptar-se als canvis ambientals. Entre les pràctiques que es poden aplicar en aquest àmbit hi ha la reducció o eliminació de la llaurada, el manteniment de cobertes vegetals, la diversificació i rotació dels cultius, la combinació d’agricultura i ramaderia i la reducció de la dependència de fertilitzants i pesticides químics. Aquestes pràctiques, adaptades a les característiques de cada territori i de cada sistema productiu, contribueixen a millorar l’estructura del sòl, a augmentar la seva capacitat de retenir aigua i nutrients, afavorir la biodiversitat edàfica i incrementar la resiliència dels cultius.
L’agricultura regenerativa es relaciona així directament amb alguns dels principals reptes que planteja el canvi climàtic quant a adaptació a les noves condicions del clima: un sòl més saludable pot oferir una capacitat més elevada de resposta davant de períodes de sequera i altres episodis extrems.
“El LIFE eCOadapt50 ens ofereix una oportunitat per transformar el model agrari i reforçar els territoris rurals”
Des del LIFE eCOadapt50 hem dedicat també activitats específiques a aprofundir en la relació entre la gestió del sòl, l’aigua i l’adaptació climàtica. El febrer de 2025 es va celebrar el webinar «La gestió del sòl: clau per a l’estalvi d’aigua i l’adaptació dels cultius al canvi climàtic», que va abordar la importància de la qualitat dels sòls en un context de precipitacions cada vegada més irregulars. La jornada va tractar qüestions relacionades amb la regeneració dels sòls, l’estalvi d’aigua, la fertilitat i diferents pràctiques agrícoles orientades a millorar la capacitat dels sistemes productius per afrontar el canvi climàtic. Aquest tipus d’activitats permeten posar en contacte el coneixement científic i tècnic amb les necessitats concretes de les persones que treballen en el sector.
L’objectiu general del projecte en l’àmbit formatiu i educatiu és facilitar que aquest coneixement es pugui traslladar a les explotacions i convertir-se en pràctiques concretes d’adaptació.
En aquest marc, durant els mesos de setembre i octubre de 2026 es desenvolupa un cicle de cursos gratuïts en agroramaderia regenerativa, en format presencial, que permet aprofundir tant en la salut dels sòls com en els models de ramaderia regenerativa.
El primer curs, «Fertilització microbiològica aplicada», tindrà lloc els dies 18, 19 i 20 de setembre de 2026 a Mas La Sala, Sant Pau de Segúries, al Ripollès. El curs abordarà la importància de la microbiologia del sòl i les eines per millorar-ne la vitalitat i la fertilitat, aprofundint en aspectes relacionats amb els microorganismes, els cicles de nutrients i les pràctiques que poden contribuir a construir sòls més vius i productius.
Les persones interessades poden consultar el programa i formalitzar la inscripció a través del formulari del curs: Fertilització microbiològica aplicada – inscripció.
El segon curs, «Ramaderia regenerativa en el context del canvi climàtic», es farà els dies 15 i 16 d’octubre de 2026, també a Mas La Sala, Sant Pau de Segúries, al Ripollès. La formació se centrarà en el paper de la ramaderia regenerativa com a eina d’adaptació, abordant aspectes com el pasturatge regeneratiu, la gestió de les pastures, els sistemes silvopastorals i la planificació de les explotacions en un context de canvi climàtic.
La inscripció al segon curs es pot fer a través del formulari: Ramaderia regenerativa en el context de canvi climàtic – inscripció.
Aquests cursos ofereixen una oportunitat per combinar coneixement teòric, experiències pràctiques i intercanvi entre professionals, i contribueixen a reforçar les capacitats del sector per aplicar mesures d’adaptació sobre el territori.
L’aposta d’eCOadapt50 per l’agricultura regenerativa i la gestió sostenible dels sòls no es limita a la formació. El projecte desenvolupa també accions demostratives sobre el terreny, que permeten posar a prova mesures d’adaptació en situacions productives reals. Entre aquestes actuacions hi ha iniciatives de promoció d’una agricultura sostenible i resilient, projectes relacionats amb l’optimització de l’ús de l’aigua mitjançant sensors i informació agroclimàtica, experiències de ramaderia regenerativa i actuacions orientades a recuperar i mantenir mosaics agroforestals.
Les accions demostratives inclouen, entre d’altres, l’assessorament a empreses agràries del Priorat per implementar bones pràctiques d’adaptació climàtica en cultius estratègics, i també la recuperació i valorització de varietats autòctones, com el cigronet de Senan, les varietats ancestrals de vinya d’Osona i de la DO Pla de Bages, les varietats agrícoles tradicionals de l’Alt Penedès i les varietats d’olivera de la plana de Vic. Paral·lelament, es desenvolupen experiències pilot i metodologies d’agricultura regenerativa per afavorir paisatges productius i resilients al Ripollès, es promouen tècniques específiques d’adaptació en l’agricultura de secà i la diversificació agrària a la Vall de Camprodon, i es crea un observatori de la sequera a la Terra Alta.
Un bon exemple d’aquestes bones pràctiques és la Xarxa BioSensors, que utilitza sensors de sòl i informació microclimàtica per millorar el coneixement de les condicions dels cultius i contribuir a una gestió més eficient de l’aigua. D’aquesta manera, la digitalització i la generació de dades es posen al servei de l’adaptació climàtica.
Aquest tipus d’actuacions tenen un valor especial perquè permeten experimentar, demostrar i transferir mesures que posteriorment poden ser replicades en altres explotacions i territoris.
Un altre dels instruments que el LIFE eCOadapt50 ha desenvolupat per facilitar la transferència de coneixement són les fitxes informatives. Aquests materials permeten presentar de manera clara i accessible els principals riscos climàtics que afecten el sector agrari, les vulnerabilitats identificades i les diferents mesures d’adaptació que es poden aplicar. En l’àmbit de l’agricultura, les fitxes recullen actuacions relacionades amb la gestió de l’aigua, la millora dels sòls, l’agricultura regenerativa, la diversificació dels cultius i la integració dels sistemes agrícoles i forestals.
Les fitxes són una eina de transferència i divulgació que permet posar a disposició d’administracions, personal tècnic, pagesia, ramaderia, entitats i altres agents del territori el coneixement generat en el marc del projecte.
“Agricultura regenerativa i gestió dels sòls són oportunitats per a una transició agrària justa i sostenible”
Les actuacions desenvolupades pel LIFE eCOadapt50 mostren que l’adaptació de l’agricultura al canvi climàtic requereix una visió integral i participativa del sistema agrari. No es tracta únicament d’utilitzar menys aigua o modificar una determinada tècnica de cultiu, sinó de recuperar la capacitat dels ecosistemes agrícoles per respondre als canvis mediambientals, econòmics i socials.
La gestió sostenible dels sòls pot esdevenir una peça central d’aquesta transformació. Uns sòls més vius i fèrtils poden contribuir a fer les explotacions més resilients; la diversificació i les varietats adaptades poden reduir vulnerabilitats; la integració entre agricultura, ramaderia i gestió forestal pot reforçar els mosaics territorials i reduir el risc d’incendis forestals; i la conservació de la biodiversitat pot potenciar els serveis ecosistèmics que sostenen l’activitat agrària. Econòmicament i socialment, aquesta transformació pot generar noves oportunitats econòmiques i d’ocupació en els territoris rurals, especialment en àmbits com l’assessorament tècnic, la gestió sostenible dels sòls i de l’aigua, la bioeconomia, la producció agroecològica, la gestió forestal, la ramaderia extensiva o la transformació i comercialització de productes locals.
Per això, l’agricultura regenerativa pot entendre’s no només com una eina ambiental, sinó també com una oportunitat de desenvolupament econòmic, social i territorial. La recuperació dels sòls, la preservació dels recursos naturals i la diversificació de les activitats vinculades al sector primari poden contribuir a reforçar les economies locals, generar noves ocupacions, afavorir el relleu generacional i l’arrelament dels joves i mantenir viva l’activitat de les zones rurals.
El projecte LIFE eCOadapt50 planteja l’adaptació com un procés col·lectiu i participatiu en què el sector agrari té un paper protagonista. Les accions demostratives, les activitats formatives, les fitxes informatives i els espais de participació permeten connectar el coneixement tècnic i científic amb l’experiència de les persones que treballen directament sobre el territori.
L’agricultura regenerativa i la gestió sostenible dels sòls són, en aquest sentit, eines per adaptar-se al canvi climàtic i, alhora, per avançar cap a un model agrari més sostenible, resilient i circular.
El repte és aconseguir que aquesta transformació sigui capaç de protegir els recursos naturals, mantenir la capacitat productiva del territori i generar oportunitats per a les persones que hi viuen i hi treballen. Per això, l’adaptació climàtica ha d’anar acompanyada de formació, innovació, transferència de coneixement i participació dels agents del territori.
Tenir cura dels sòls és també tenir cura de l’agricultura, de les persones i del territori. A través de les seves accions, el LIFE eCOadapt50 contribueix a posar les bases d’una agricultura més preparada per afrontar la sequera i els altres efectes del canvi climàtic, però també d’un món rural amb més capacitat per generar activitat econòmica, ocupació i cohesió territorial.
