Amb la signatura aquesta mateixa tarda de la Declaració entre el Departament de Treball, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Municipis i Comarques, el SOC deixa fora de la definició de les politiques d’ocupació en el territori als agents socials i no té en compte el que disposa la Llei del SOC
En el decurs dels últims tres anys, des del Servei d’Ocupació de Catalunya s’ha optat per una progressiva bilateralització en la relació amb els ajuntaments i un tracte desigual a l’hora de relacionar-se i interlocutar amb l’administració local i els agents socials per dissenyar les diferents polítiques actives d’ocupació.
A això, cal sumar una manca de model clar de descentralització de les polítiques d’ocupació en el territori i la paralització del procés de constitució de consorcis territorials, iniciat en l’anterior legislatura. El desembre de 2006, amb l’arribada d’un nou equip a la conselleria, es va obrir un període de reflexió que, més de tres anys després, no ha comportat cap debat estratègic en el sí del Consell de Direcció del SOC, ni cap proposta de model alternatiu.
La Llei del Servei d’Ocupació de Catalunya no és tinguda en compte pel propi SOC.
Al fet d’obviar els agents socials en la definició i disseny de les politiques d’ocupació s’hi suma el fet d’entorpir un dels instruments considerats estratègics segons la Llei del SOC: els pactes territorials per l’ocupació, facilitadors de l’encaix en el territori, la coordinació i la integració de les actuacions ocupacionals, tan necessàries en un moment de crisi com l’actual.
Hem de recordar que la Llei del SOC diferencia el paper de les entitats cooperadores (ajuntaments i agents econòmics i socials) i el paper de les entitats col·laboradores (la resta d’entitats sense ànim de lucre que desenvolupa algunes de les actuacions ocupacionals). En aquest sentit, el SOC està vulnerant la Llei i menystenint als interlocutors socials en el paper que han de desenvolupar dins de la Xarxa Ocupacional del nostre país i de definició del model de Servei d’Ocupació.
Finalment, amb aquestes actuacions el Servei d’Ocupació de Catalunya està incomplint l’Acord estratègic, signat pel Govern i els agents socials, que en la Mesura 85 estableix que es desenvoluparà un nou model de relació amb els agents del territori que permeti impulsar projectes integrals i innovadors en l’àmbit de l’ocupació i la formació, així com potenciar les fórmules flexibles d’organització territorial que garanteixin la concertació, la planificació i l’execució de polítiques actives d’ocupació des del territori.
Des de la UGT de Catalunya lamentem enormement no ser escoltats ni tinguts en compte a l’hora d’articular el model de relacions del Servei d’Ocupació de Catalunya. Compartim la necessitat que Generalitat i administració local cooperin i es coordinin al màxim en aquesta matèria, però això no es pot fer d’esquenes als agents socials, especialment si aquesta és la previsió de la Llei de creació del propi SOC.
Des de la UGT de Catalunya reclamem amb urgència l’inici d’un procés de debat amb els agents socials sobre la concertació territorial. No entenem una nova governança del sistema públic d’ocupació de Catalunya sense la participació dels agents econòmics i socials, i més en un escenari de creixement de l’atur i davant les dificultats de tants treballadors i treballadores, que fan imprescindible el màxim consens en matèria de polítiques d’ocupació.
{mxc}