El nostre sindicat denuncia més de 45.000 agressions físiques i verbals l’any al personal dels centres de menors, i que els espais ‘temporals’ per acollir els menors no acompanyats han esdevingut centres ‘low cost’.
Davant el bloqueig patronal a la negociació del conveni i en contra de la creixent precarització laboral, la UGT i CCOO de Catalunya convoquem una concentració de treballadores i treballadors del conveni d’Acció Social el proper dia 11 d’abril a les 12 hores davant la seu de la DGAIA (Avinguda del Paral·lel, 52, Barcelona).
Manifest conjunt de la UGT i CCOO de Catalunya davant la situació de bloqueig del conveni col·lectiu d’Acció Social:
El 18 de desembre de 2018, la part social (UGT i CCOO) i la part empresarial (patronal La Confederació) inicien la negociació d’un nou conveni col·lectiu per al sector, el Conveni Col·lectiu de Catalunya d’Acció Social amb infants, joves, famílies i d’altres en situació de risc.
En aquesta primera reunió els sindicats deixem clar que el nostre objectiu per a aquest conveni serà el d’acostar-nos el màxim a les condicions laborals dels treballadors i les treballadores del sector públic per a poder dignificar la nostra professió. A Igual treball, iguals condicions laborals.
En les següents reunions (el 29 de gener i el 15 de febrer) la patronal La Confederació va manifestar “la dificultat d’assolir cap increment salarial si prèviament l’Administració no es compromet a respectar els acords assolits en la negociació del conveni”. I, per tant, si no tenen aquest compromís de l’Administració, la proposta de la patronal per a dignificar la nostra professió és d’increment salarial zero.
La part social, encara que estem d’acord en què la responsabilitat del finançament dels serveis públics externalitzats és de l’Administració, considerem que la patronal ha bloquejat la negociació del conveni i defuig la seva legitimitat en la negociació col·lectiva com a responsabilitat seva que és. Per aquest motiu, ens plantegem l’inici de protestes per a fer visible el nostre malestar contra l’Administració i la patronal, ja que entre totes dues parts per qüestions mercantilistes, prioritzen el benefici econòmic per sobre de l’atenció als seus usuaris i de la dignificació de les condicions laborals dels i les professionals d’aquest sector, tot deteriorant la nostra professió.
Així, durant el mes de març hem convocat una vaga general del sector d’Acció Social el dia 8 i vagues parcials de 30 minuts els dies 14, 21 i 28. D’altra banda es va instar una mediació al Tribunal Laboral de Catalunya que tampoc ha resolt el conflicte.
El proper 11 d’abril iniciem, amb la concentració en la seu de la DGAIA, una sèrie de concentracions dels i les treballadores del nostre sector en diferents organismes públics i relacionats amb la patronal per dir PROU.
Donem el tret de sortida d’aquestes concentracions a la DGAIA, perquè si bé els seus recursos no representen la totalitat del volum de l’àmbit funcional del nostre conveni d’aplicació, és l’organisme públic que, segons la patronal, encara no ha assumit l’increment salarial de l’1,2% que es va signar en el nostre conveni actual i que s’ha de comprometre a revisar el finançament dels seus recursos externalitzats (mòduls públics) perquè la patronal assumeixi la millora de les nostres condicions laborals.
Des de la part sindical demanem a la DGAIA la seva responsabilitat en el control a les entitats o empreses a les quals delega la gestió dels seus recursos (externalització del 90% aproximadament). Així mateix veiem que la seva manca de respostes davant les situacions derivades per les dificultats d’atenció als seus usuaris està provocant que les condicions laborals vagin empitjorant progressivament, aconseguint la precarització dels i les professionals que treballen en aquest àmbit social.
La majoria de les entitats que gestionen recursos relacionats amb la DGAIA es regeixen per criteris estrictament mercantilistes (o amb ànim de lucre). Davant la falta d’ingressos que tenen de l’Administració, per seguir obtenint beneficis han d’abaratir costos amb retallades en les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores, incomplint el conveni laboral, no cobrint les substitucions per baixes mèdiques o permisos, incomplint les ràtios… Per a aquestes empreses, les persones treballadores som “mercaderia d’usar i llançar” de la qual poden desfer-se quan vulguin, “inventant-se” acomiadaments procedents o assumint improcedents (per abaratir costos o perquè suposen una amenaça sindical) ja que saben que els responsables tècnics de la DGAIA no qüestionen ni supervisen en profunditat la gestió dels seus recursos humans. Són situacions que els sindicats ja hem posat en coneixement de la pròpia DGAIA i del Síndic de Greuges.
És molt preocupant que les principals empreses mercantilistes, “disfressades” d’entitats socials i que estan dins de la Plataforma FEDAIA (fundacions i fins i tot cooperatives teòricament socials), siguin les que gestionen un gran volum del negoci i les que li estan solucionant a la DGAIA la manca de previsió en l’atenció als MENAS, i que la DGAIA, com a agraïment als serveis prestats, els augmenti els recursos que gestionen, els asseguri els que ja tenen i no supervisi la gestió que fan amb personal (per exemple, endarreriments en el pagament de les nòmines) i usuaris i usuàries.
La part sindical vol deixar constància i sol·licitar a la DGAIA el següent:
- Estimen que es produeixen a l’any prop de 2.000 agressions físiques per part dels usuaris i usuàries a personal de centres de menors. Aquestes xifres surten d’extrapolar les dades registrades per accidents laborals per agressions o contencions el 2017 en els 15 centres propis de la DGAIA: en total es van registrar 235 accidents, que suposen 16 accidents per centre cada any. Atès que a Catalunya hi ha 125 centres gestionats per entitats del tercer sector, els 16 accidents anuals per centre de mitjana ens donarien un total de 2.000 agressions físiques de usuaris/es a treballadors/res. Si es comptabilitzessin també les agressions verbals, intimidacions i amenaces podríem estar parlant d’una mitjana d’una agressió al dia per centre, el que suposaria més de 45.000 agressions físiques i/o verbals a l’any.
Algunes entitats no informen als seus treballadors i treballadores que quan sofreixen una agressió física amb danys, una agressió verbal, intimidació, o amenaça que els pugui generar una situació d’ansietat han d’anar a la seva mútua laboral, ja que ha estat un “accident laboral”. I “convencen sota pressió” el treballador/a perquè no denunciï el seu agressor/a davant els Mossos d’Esquadra. I no comuniquen al seu tècnic/a referent de la DGAIA les agressions que es produeixen en el seu centre perquè “no augment la mitjana mensual d’incidents” i perquè no es qüestioni el seu funcionament. És més, alguna fundació del sector fins i tot fa signar “sota pressió” als seus treballadors i treballadores la renúncia a sol·licitar la indemnització que els correspondria per la pòlissa de responsabilitat civil si reben danys físics o psíquics com a conseqüència d’una agressió d’un menor atès en el centre.
Sol·licitem que la DGAIA obligui les entitats de gestió privada a tenir en cada centre un “Protocol de prevenció i actuació davant les situacions de violència i situacions hostils contínues” adaptat a la tipologia de la població que atenen i una avaluació de riscos dels llocs de treball actualitzada amb vigència màxima de 2 anys.
A més, atès que les ràtios en els centres de menors, tot i estar sota mínims, no s’estan complint, reclamen a la DGAIA la seva actualització en la Cartera de Serveis Socials (l’última revisió és del 2010). Es tracta d’una revisió recomanada pel mateix Parlament de Catalunya (Moció 94/XI del Parlament de Catalunya sobre la dignificació de l’Atenció a la Infància) i el Síndic de Greuges. A més de la seva actualització també sol·licitem que les ràtios s’haurien de comptabilitzar i complir en els moments d’atenció directa als infants i als adolescents, en funció de quants hi hagi a la casa, per poder garantir una atenció de qualitat educativa (i no assistencial) i per evitar que augmentin els riscos psicosocials dels educadors i educadores.
- Els “teòricament” Centres d’Acolliment adequats per a atendre els menors estrangers no acompanyats, situats temporalment en cases de colònies, albergs, hotels, cases rurals, pisos, etc., s’han convertit en centres low cost. La majoria del personal educatiu que hi treballa no té la titulació acadèmica adequada (que ni tan sols està relacionada amb les ciències socials) ni tampoc té experiència educativa (entren solament a treballar perquè parlen àrab). Les ràtios són molt inferiors a la de la Cartera de Serveis Socials actual, amb una mitjana d’un “professional” per a 12/15 menors. Els professionals educatius també han de cuinar, fer funcions de manteniment de la casa, etc. I la gran majoria d’aquests denominats “centres” no disposen d’un vehicle propi per al transport dels menors, ja sigui per portar-los a realitzar gestions o per organitzar activitats d’oci fora de la seva localitat.
Sol·licitem a la DGAIA que supervisi la titulació acadèmica dels i les professionals educatius que treballen en aquests centres i els seus contractes per comprovar la seva categoria professional i les funcions que duen a terme. També que comprovi la ràtio d’atenció directa i que exerceixi un control perquè les entitats que els gestionen compleixin amb el conveni laboral d’aplicació i l’Estatut del treballadors (descansos entre jornades, etc.).
La precarietat de les condicions laborals en alguns centres de menors suposa un augment en la càrrega de treball i dels riscos psicosocials dels i les professionals i, en conseqüència, es produeixen baixes laborals o canvis de lloc de treball (a altres sectors laborals diferents). Tot això implica que no es puguin crear vincles educatius positius entre els educadors/es i els infants i adolescents que resideixen en aquests centres.
La part sindical no es conforma amb que la patronal i l’Administració verbalitzin que veurien lògic que milloressin les nostres condicions laborals si hi hagués pressupost econòmic. Volem que assumeixin la seva responsabilitat amb els treballadors i les treballadores i que dignifiquin amb millores salarials i socials les nostres professions en un nou conveni més digne per al nostre sector d’Acció Social.
