El 2 de febrer se celebra el Dia Mundial de les Zones Humides per commemorar la data en què es va adoptar la Convenció sobre els Aiguamolls, el 2 de febrer de 1971, que tenia per objectiu conservar aquests espais i fer-ne un ús racional, proposant una sèrie d’accions, tant a escala local com regional i nacional, per implantar un pla comú que contribuís al seu desenvolupament sostenible a nivell mundial.
Enguany, des de la UGT de Catalunya volem destacar el valor dels aiguamolls per combatre el canvi climàtic i els seus efectes devastadors i fer un toc d’atenció sobre la conservació d’aquests ecosistemes únics de gran riquesa natural i vitals per a l’ésser humà i l’economia del nostre país.
L’escenari climàtic actual ens demostra que l’increment dels gasos d’efecte d’hivernacle, majoritàriament d’origen antropogènic, ha provocat l’increment de la temperatura mitjana del planeta i l’augment de fenòmens meteorològics extrems com les sequeres, les onades de calor, els aiguats i les inundacions, el desglaç de les glaceres i la pujada del nivell del mar.
No podem negar que en el nostre territori el canvi climàtic ja és una inquietant realitat. L’increment de la temperatura mitjana a Catalunya, i en general a la zona Mediterrània, és lleugerament superior a l’augment global, segons Salvador Samitier, cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, amb una tendència de pujada de les temperatures màxima i mínima, tot i que la màxima ho fa amb més intensitat i en conseqüència es produeix l’augment de les onades de calor.
Respecte a les dades de pluviometria —un altre paràmetre a tenir en compte davant del canvi climàtic, sobretot en el nostre clima Mediterrani— tot i que no es detecta una variació significativa de la quantitat de pluja anual, sí que s’observa una concentració dels dies plujosos: és a dir, plou menys dies al llarg de l’any, però de manera més intensa i concentrada, incrementant la torrencialitat i el risc d’inundacions en el nostre territori.
Les accions derivades de les activitats humanes com la contaminació i l’ús i explotació incontrolat del territori (activitat industrial, construccions, turisme, agricultura, ramaderia…), condicionen els ecosistemes i els seus recursos i, en especial, els dels ecosistemes sensibles com són els aiguamolls i les zones humides.
VULNERABILITAT DELS AIGUAMOLLS
A Catalunya, el delta de l’Ebre i el parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà són les zones humides més importants, juntament amb el delta del riu Llobregat.
Els aiguamolls com a ecosistemes constitueixen un hàbitat insubstituïble per a la biodiversitat de la zona, un refugi d’éssers vius migratoris (majoritàriament aus) i una font única de recursos, susceptible i molt vulnerable als canvis del clima i les condicions hídriques.
En una visió general, l’impacte dels canvis en el clima afecten la societat, els recursos naturals, l’economia i el mateix medi ambient, i en concret, en aquests ecosistemes tan vulnerables aquests canvis de les condicions ambientals influeixen en la modificació dels hàbitats de les espècies (flora i fauna), en el canvi en l’etologia dels éssers vius de l’ecosistema (insectes i pol·linització, floració d’arbres i plantes…), en els canvis dels costums reproductius i, d’una manera molt concreta, en la cadena tròfica de l’ecosistema (flux d’energia i matèria).
Els canvis en aquests ecosistemes humits tan vulnerables provoquen una pèrdua directa de la seva biodiversitat, en molts casos irreversible, que perjudica el territori. Canvis de temperatures, radiació solar, vent i hidrologia en els ecosistemes humits i aquàtics com els aiguamolls, poden afectar directament la disponibilitat de nutrients en l’ecosistema, incrementar la quantitat de patògens o organismes tòxics, l’eutrofització de les aigües, etc.
L’informe sobre l’estat de la natura a Catalunya el 2020 indicava que en les dues darreres dècades hem perdut el 25% de la fauna salvatge del nostre país, un percentatge que s’elevava fins al 54% en el cas de rius, aiguamolls i llacs.
Els aiguamolls constitueixen ecosistemes fràgils, amb espècies amb endemisme local i altres peculiaritats naturals i antropogèniques que els fan molt vulnerables al canvi de les condicions ambientals i que presenten:
Dependència de les aportacions hídriques: tenint en compte l’increment del consum d’aigua per part de la humanitat i de les seves activitats, la demanda d’aquest recurs que s’ha multiplicat per sis en els últims cent anys. La dependència d’aquests ecosistemes humits amb el règim hídric del territori (aigües superficials i subterrànies) els fan especialment sensibles a les sequeres, a les tempestes i fenòmens severs del temps (inundacions, riuades…).
Dependència de les aportacions procedents del mar: els aiguamolls propers a la costa són zones que presenten poca altitud sobre el nivell de la mar i, per tant, estan exposats a inundacions o invasions d’aigua salobre. Tenint en compte que l’increment del nivell del Mediterrani ha estat de 20 centímetres des de finals del segle XX i que actualment ja se situa en fins a 3 mil·límetres a l’any de mitjana, els aiguamolls estan sentenciats a la seva regressió si no actuem immediatament per protegir-los.
Dependència de les característiques dels territoris adjacents per a l’aportació de nutrients: les accions antropogèniques d’explotació del territori han anat desdibuixant els marges dels rius i el litoral, fruit de les noves explotacions com edificacions, dics, canalitzacions, construccions costaneres, instal·lacions portuàries, etc., deixant desprotegides aquestes zones humides i impedint l’arribada de nutrients a l’ecosistema.
IMPORTÀNCIA ECOLÒGICA, ECONÒMICA I DE SUPERVIVÈNCIA DELS AIGUAMOLLS MEDITERRANIS
Els aiguamolls aporten activitat econòmica, béns i serveis al territori, riquesa biològica, valors culturals, oci i turisme… i són eines de lluita contra el canvi climàtic i adaptació a ell.
Biològicament: Els aiguamolls són un ecosistema d’una importància vital, ja que serveixen com a terreny reproductiu i hàbitat d’una gran varietat de vida animal i vegetal. Espais humits que atorguen una riquesa natural sense igual al territori. S’estima que el 40% de les espècies vegetals i animals del nostre planeta viuen o es reprodueixen en zones humides. Són, doncs, espais bressol de diversitat biològica, hàbitat d’espècies clau, flora i fauna com mamífers, rèptils, amfibis, peixos i insectes. Refugi d’aus migratòries i ecosistemes que ens subministren aliments i materials.
Climàticament: Els aiguamolls exerceixen funcions crítiques en la mitigació de l’escalfament global. Està demostrat que la naturalesa té un paper fonamental en la regulació climàtica. Ecosistemes com els boscos i aiguamolls presenten una gran capacitat d’intercanvi de carboni amb l’atmosfera, i són capaços de retenir carboni i reduir la concentració de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a l’atmosfera, essent embornals de CO2 i de GEH. D’altra banda, en els aiguamolls hi ha els principals dipòsits de carboni del planeta i, per tant, la seva destrucció allibera gasos d’efecte d’hivernacle al medi. Conservar-los ens ajuda a reduir les emissions de carboni i a augmentar la capacitat d’adaptació al canvi climàtic i el benestar humà i, a més a més, esmorteeixen els efectes de les tempestes i de les inundacions.
Els aiguamolls intervenen de forma natural en el procés de neteja, descontaminació i depuració de les aigües. Els que estan situats damunt de sediments i roques permeables filtren l’aigua, recarreguen els aqüífers i retenien sediments i nutrients, actuant com a filtres que poden eliminar substàncies tòxiques de l’aigua.
Econòmicament: Els aiguamolls són espais naturals de recursos, d’activitat econòmica i generació de llocs de treball. Són sovint els motors de l’economia local i essencials per a l’agricultura, la ramaderia i la pesca, i generen gran varietat de productes de plantes, animals i minerals. Serveixen per poder crear zones destinades a la producció d’aliment i requereixen grans quantitats d’aigua per a cultivar-hi arròs. També generen llocs de treball relacionats amb el bioturisme, l’oci i la cultura. Molts aiguamolls són llocs de gran rellevància arqueològica i històrica pels antics assentaments que hi van viure. Són també un recurs per promoure l’educació i la conscienciació mediambiental, el coneixement de la biodiversitat i ajuden a transmetre els valors per a la conservació de la natura i el medi ambient.
Territorialment: Es calcula que els aiguamolls ocupen aproximadament 12,1 milions de km² a tot el planeta. No obstant això, la Perspectiva Mundial sobre els Aiguamolls estima que la seva extensió ha disminuït ràpidament, amb pèrdues del 35% des dels anys setanta. La urbanització descontrolada, la desforestació, les alteracions en la dinàmica de l’aigua per extracció, intercepció, desviament, etc. i l’ús del territori, han malmès aquests ecosistemes que intervenen en el control d’inundacions i de l’erosió del terreny, en la regulació del cicle hidrològic tant a les aigües superficials com als aqüífers amb la seva recàrrega o la seva depuració… Són promotors de l’estabilització de la costa i donen protecció davant tempestes, i són vitals en la retenció i l’exportació de sediments i nutrients.
AIGUAMOLLS COM A EINES CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC
Preuats espais naturals de convivència entre aigua, terra i éssers vius, incloent-hi l’ésser humà, els aiguamolls basen el seu equilibri ecològic en el nivell de dinamisme i canvi constant. I l’ésser humà, amb el modelatge del territori i l’ús irracional dels recursos hídrics i la seva contaminació, ha transformat aquests paisatges al llarg del temps segons les seves pròpies necessitats, transformacions que no sempre han estat encertades des del punt de vista mediambiental.
El 2022, és necessari fer una crida per a la defensa i protecció dels aiguamolls, per cercar les mesures d’adaptació al canvi climàtic d’aquests ecosistemes com a via per impedir-ne la desaparició o mitigar els impactes que poden ocórrer sobre ells. Mesures orientades al desenvolupament d’estratègies conjuntes entre investigadors, especialistes per a l’adaptació i mitigació dels impactes pel canvi climàtic i el territori, per a la necessària restauració i rehabilitació de les zones humides.
-
Cal protegir, restaurar i utilitzar racionalment els seus recursos, prioritzant les necessitats ambientals a les econòmiques, sense provocar danys a l’ecosistema ni pèrdues de llocs de treball.
-
Hem d’incloure la gestió i conservació dels aiguamolls en la gestió integrada de les conques hídriques a les quals pertanyen, dins dels Plans de demarcació hidrogràfica, que assegurin la conservació de les zones humides a través de la integració dels recursos d’aigua subterranis i superficials, incidint en els diferents usos de l’aigua com a recurs essencial i la consecució del bon estat ecològic de les diferents masses d’aigua.
-
Hem de preservar la diversitat biològica i natural d’aquests ecosistemes com a riquesa del territori i del nostre país, i evitar la introducció d’espècies exòtiques invasores, el desplaçament de les espècies autòctones a altres territoris pel canvi de les condicions climàtiques o de les cadenes tròfiques i dels hàbitats, donant el valor que mereixen a les espècies de fauna i també de flora que formen part d’aquests ecosistemes.
-
Hem de planificar el territori considerant els aiguamolls com a elements fonamentals d’integració, reduint la pressió dels usos en el seu entorn i evitant la pèrdua de territori i d’espais naturals.
-
Hem de millorar el coneixement científic sobre el funcionament dels aiguamolls per enfocar-ne correctament la gestió, augmentar la transparència i la participació pública en la seva conservació.
-
Hem de formar i capacitar la població local i els gestors de l’aigua i del medi natural per difondre la importància dels aiguamolls com a ecosistemes del nostre país, donant eines i coneixements per afrontar els canvis i l’adaptació.
-
Hem d’aprofitar les oportunitats d’adaptació a les noves condicions climàtiques per generar llocs de treball verds, sostenibles, segurs, dignes i igualitaris, que garanteixin els drets dels treballadors i treballadores i que fomentin la contractació dels habitants del propi territori, amb una transició justa, que no deixi a ningú enrere.
