Catalunya — 0,2 — 1,2
Espanya — 0,0 — 1,1
Barcelona — 0,2 — 1,2
Girona — 0,1 — 1,4
Lleida — 0,0 — 1,2
Tarragona — 0,1 — 1,2
El 2017 els salaris a Catalunya han perdut un 4% de capacitat adquisitiva, i des del 2009 un 11,8%
Durant els darrers anys i sota les pressions i pèrdua de poder negociador pels efectes de les reformes laborals, els salaris no només no han crescut segons els augments de l’IPC, sinó que han disminuït. Les darreres dades que ofereix l’Enquesta Trimestral de Cost Laboral situa una disminució dels salaris del 2,8% el 2017 a Catalunya (mitjana dels tres primers trimestres).
Font: Elaboració pròpia a partir de dades INE: IPC i ETCL*IPC interanual de desembre **Mitjana de variacions trimestrals del cost salarial total per hora a partir de l’Enquesta Trimestral del Cost Laboral, INE
Durant els darrers anys, els salaris a Catalunya han perdut molt poder adquisitiu. En canvi, els beneficis empresarials no s’han vist perjudicats, tot el contrari, aquestes rendes han recuperat els nivells de 2007. Davant d’aquest escenari, i la pèrdua contínua de poder adquisitiu dels darrers anys dels salaris, és necessari i és de justícia que les persones assalariades recuperin urgentment poder adquisitiu.
Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores així com de les persones pensionistes: els salaris han de créixer per sobre de la inflació, al voltant del 3% anual, de manera que la classe treballadora augmenti el seu poder de compra i compensi la important pèrdua produïda per les polítiques de devaluació salarial aplicades des de 2010. Pel que fa a les persones pensionistes, reivindiquem que les pensions tornin a revaloritzar-se anualment segons l’IPC.
-
La derogació de les reformes laborals, responsables de la precarització, la dualització i l’augment de la pobresa al mercat laboral.
-
L’aprovació d’una norma que garanteixi el manteniment de la capacitat adquisitiva de les pensions.
-
Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini.
-
Creació d’una banca pública que sigui motor de reactivació.
-
Obtenció dels recursos necessaris a través d’una reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal. Per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.
















