Joan Codina va néixer al barri de Sant Antoni de Barcelona el desembre de 1927 en una família de classe mitjana benestant. La prematura mort del pare -recorda haver-lo vist plorar escoltant a la ràdio l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona- el 1941 determina que hagi d’abandonar els estudis i es posi a treballar. A partir d’aleshores la seva formació va ser completament autodidacta. Treballa com a dependent fins al servei militar i un cop llicenciat pren una decisió: “En aquella època no em sentia bé darrera un mostrador. Tenia ganes de més acció…. Així que vaig agafar el diari i vaig començar a buscar treball fins que el vaig trobar. Es tractava de marxar a Guinea. Quan vaig anar cap allí no sabia exactament en què consistia.”
El 1950 es trasllada a la que era colònia espanyola, a la zona continental de Rio Muni, on treballa d’encarregat de magatzem d’una empresa d’exportació de productes de la zona. Es casa, i al 1961, tot i agradar-li molt el país africà, torna a Barcelona.
La necessitat que els fills -Sara, Carolina i Alexandre- estudiessin i l’endarreriment de la situació política a una Àfrica on ja avança el procés descolonitzador, foren les raons que el van impulsar a tancar l’experiència guineana.
Entra a treballar a una empresa metal·lúrgica on exerceix de cap de magatzem fins al 1976, quan una de les reduccions de plantilla pròpies de la greu crisi econòmica del moment comporta l’acomiadament d’una trentena de treballadors. Una mica abans, el 1974, comença a tenir contacte amb el món sindical, primer de tot en les rengles del sindicat vertical (CNS), d’infiltrat, tal com ell deia, i participa, malgrat la seva ideologia socialista, a les darreres eleccions sindicals franquistes. És escollit vocal provincial de l’agrupació del comerç del metall. Un cop a les rengles de la CNS, s’adona que intentar canviar el sindicat vertical des de dins era inviable i, a partir dels contactes fets, el 1976 s’afilia a la UGT.
Codina es presenta a l’estatge ugetista de la ronda de Sant Pere, l’Acadèmia, i col·labora activament en el procés de reconstrucció del sindicat. El novembre de 1976 la Federació del Metall va fer la seva presentació pública a la sala Villarroel i elegeix una direcció col·legiada de la qual Codina forma part com a secretari de formació i on comença a posar de manifest les seves capacitats com a sindicalista que, pocs mesos després, el porten a la secretaria general.El 22 d’abril de 1977 foren legalitzats els sindicats, fins llavors clandestins.
La UGT va continuar el seu procés d’estructuració. El mateix mes d’abril, Barcelona va ser la seu del XV Congrés Metal·lúrgic Confederal, en el curs del qual Joan Codina va esdevenir vocal de l’executiva. Poc després es va celebrar el I Congrés català del metall, a la sala d’actes del carrer Tarragona, seu del sindicat des del setembre anterior. A l’acte on foren presents uns 300 delegats en representació de 3.000 afiliats, Joan Codina va ser elegit secretari general i Paco Neira (Macosa), secretari d’organització. També formaren part d’aquesta executiva Xavier Juanto (Seat), Manolo Gómez (Pegaso), Carles Palop (Pegaso) i Antonio Puerta (Seat). “Al trobar-me a l’atur disposava de molt temps per dedicar-me a la central i per això les meves responsabilitats van anar augmentant. Des que vaig ingressar a la UGT fins que el President Tarradellas em va cridar vaig donar cent setanta-sis xerrades, la majoria d’elles de formació sindical, però també de simple informació per als treballadors que es volien afiliar o de presentació de la UGT a les empreses.
”Un cop celebrades les primeres eleccions democràtiques del 15 de juny de 1977, el president de la Generalitat provisional, Josep Tarradellas, en el procés de recuperació de l’autogovern de Catalunya, publica el decret de constitució del seu primer govern el 5 de desembre de 1977. Joan Codina s’assabenta per la premsa que ha estat elegit conseller de Treball . “Encara no m’ho puc creure, però deuen pensar que tinc facultats per poder complir. Almenys, el meu desig, amb tota honestedat, és portar al món del treball el meu esforç i continuar endavant.”El 9 de desembre el nou govern pren possessió dels càrrecs i Codina dimiteix de les seves responsabilitats a la UGT.
La seva tasca la resumeix ell mateix: “Treball, treball, treball directe en els conflictes per intentar solucionar-los, però sense buscar victòries espectaculars. Accions concretes. I negociar.” Davant l’expectativa i una certa alarma en alguns sectors que va suscitar que un sindicalista es fes càrrec d’un àmbit tan significatiu, es va definir com un marxista no dogmàtic: “El meu ideal és una societat socialista autogestionària, encara que sóc conscient que per arribar-hi queda un camí per recórrer molt llarg en què hi caben tot tipus de corrents, inclosa la socialdemòcrata.” Tots els testimonis recollits d’aquesta etapa parlen d’una persona cordial i afable, que donava sensació d’honradesa i de no enganyar la gent, que sabia escoltar i fer d’interlocutor, unes qualitats que li serien molt útils a la llarga travessa del desert que fou el seu exercici al capdavant d’una conselleria com la de Treball, mancada de tot tipus de transferències fins dos anys després d’accedir al càrrec, enmig d’una situació de gravíssima crisi econòmica. “Jo, poders efectius, cap ni un. M’ofereixo de mediador en els conflictes. Això si m’accepten les dues parts. Aquí em tenen, sense recursos, limitat als meus bons oficis.”
Davant del XXXI Congrés Confederal de la UGT que es va celebrar entre el 25 i el 28 de maig a Barcelona, es queixava del centralisme en la sessió inaugural: “No tenim res a fer, no podem fer res perquè no s’aconsegueix el tan desitjat traspàs d’atribucions. La Conselleria de Treball hauria de tenir les atribucions del Ministeri de Treball; ara per ara, res de res.”El juliol de 1978, quan es produí la unificació de les diferents famílies socialistes amb la formació del Partit dels Socialistes de Catalunya, tal com sempre havia anunciat, s’hi afilià immediatament.Una de les grans fites del seu pas pel Departament es va aconseguir el setembre de 1980: la creació del Consell de Treball de Catalunya. “Penso que és lícit demanar i demanar-ho solemnement, com ho faig en aquest moment, que les representacions empresarials i sindicals assumeixin llurs responsabilitats en un moment tant greu de crisi econòmica com l’actual.”
El 28 d’abril de 1980, un cop celebrades les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, el govern va dimitir. Codina va iniciar aleshores una nova etapa en la qual exerciria com a parlamentari a Barcelona i com a senador a Madrid. De manera paral·lela tornà a tenir càrrecs al sindicat. En el V Congrés de la UGT de Catalunya, celebrat a Castelldefels entre el 6 i el 8 de juny de 1980, fou nomenat president d’una executiva encapçalada per Lluís Fuertes. Les aportacions de Joan Codina, impulsor de la ponència “Fet nacional”, van esdevenir claus en la catalanització del sindicat.L’abril de 1988, als 60 anys, va cloure la seva trajectòria en la primera línia de la política. El desembre de 1999 morí. La UGT de Catalunya va emetre un comunicat en què el qualificava com “un referent social i sindical (…) un lluitador infatigable pels drets dels treballadors, lluita que mai va abandonar malgrat la malaltia que patia des de feia temps.” El 2001, les fundacions Comaposa i Campalans van decidir que els Premis Primer de Maig, en el seu apartat dedicat a la Iniciativa Social, portés el nom de Joan Codina.
