
En la sentència, el jutge recull la Directiva Europea 1999/70 i explicita que el terme de comparació no pot ser entre funcionari fix i interí, sinó en termes de relació jurídica de temporal versus indefinida, sigui de la naturalesa que sigui.
I l’estructura que guarda semblança resideix en la relació laboral indefinida subjecta a una condició resolutòria sempre present, atenent a circumstàncies objectives dependents d’interessos empresarials, en contraposició amb contractes temporals, siguin laborals o interins, la temporalitat dels quals també atén interessos de l’ocupador, sector privat o públic, sense distinció.
A més, afegeix que la Llei 7/2007, EBEP, ha apropat les figures de laboral i funcionari, buscant una perspectiva unitària sota el concepte de «empleat públic». I s’ha d’afegir el Principi d’Igualtat i No Discriminació, que si pretengués distingir entre relació laboral o funcionarial, oferint diversa protecció per aquesta sola condició, afectaria de manera substancial l’efecte útil de la Directiva i la seva protecció omnicomprensiva.
La UGT de Catalunya recorda que les administracions realitzen una utilització del nomenament de funcionaris interins excessiva i desproporcionada, que es pot adjectivar perfectament d’abusiva, fet que està generant molts dels actuals pronunciaments del TJUE. Conducta als quals els jutges, com la resta d’autoritats públiques, han de posar remei segons doctrina del TJUE, aplicant el principi de primacia del dret de la UE.













