La UGT de Catalunya denuncia, un cop més, com de lluny es troben els nivells d’inversió que mereix l’educació.
La fi del curs 2021-22 va concloure amb una situació molt complicada en l’àmbit educatiu. Durant el segon i tercer trimestre s’han dut a terme mobilitzacions històriques: les més multitudinàries de les darreres dècades i les que han aconseguit posar a tota la comunitat educativa en contra del Departament d’Educació.
La situació de bloqueig insostenible que es va viure fins al juny dibuixava un inici de curs amb concentracions, mobilitzacions i noves jornades de vaga. Finalment, aquesta determinació i resistència ha forçat al Departament a negociar, gràcies a la participació per part del sector i a les diferents accions proposades.
Tot i així, la firma de l’acord, el passat dia 1 de setembre, només significa un primer avanç, ja que les negociacions seguiran a la Mesa Sectorial on es tractaran la resta de reivindicacions que han quedat pendents i des de la UGT de Catalunya, se seguirà controlant en el que respecte al compliment de l’acord així com en la voluntat negociadora del Departament convocant noves mobilitzacions en cas que sigui necessari.
Pel que fa a l’escola concertada, compten amb una jubilació parcial pels professionals a pagament delegat que tot i que es valora positivament, els termes no són suficients i les patronals no consideren garantit el factor econòmic quelcom està provocant crispació dins els centres. Val a dir que sense la flexibilització a l’hora de programar noves admissions i sense una idea clara de quan i com s’arribarà a la gratuïtat total de la plaça escolar, el sosteniment de moltes escoles concertades i del seu personal està en risc. Per part de la UGT, es vol aconseguir la reducció de la ràtio, ja que és una mesura que millora l’educació de l’alumnat i rebaixa la pressió sobre els docents.
Pel que fa a l’educació en general, no es comprèn la necessitat d’avançar una setmana el curs escolar i s’han conegut alguns casos on els i les alumnes encara no tenen mobiliari a les classes o places assignades i centres amb monitoratge insuficient. A tot això, s’hi sumen nous currículums que ni tan sols han estat publicats i només hi ha esborranys, fet que no facilita gens la preparació del curs. Cal recordar que en aquests dos punts, el Consell Escolar de Catalunya va demanar una moratòria al Departament que va ser ignorada i que hagués fet possible poder analitzar els canvis i els seus pros i contres.
La conclusió, anys rere any és la mateixa: no s’inverteix prou en Educació. Segons la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), la inversió hauria de ser d’un mínim d’un 6% del P.I.B. a Catalunya per a les escoles que formen el servei públic d’educació.
