La UGT de Catalunya ha fet arribar avui als set eurodiputats catalans una carta del secretari general, Josep M. Àlvarez, respecte a la proposta del comissari europeu d’Afers Econòmics, Olli Rehn, de reduir els salaris un 10% a Espanya. El nostre sindicat no entén el silenci dels nostres diputats al Parlament Europeu i els demana que traslladin a la Comissió Europea la comprensible indignació dels ciutadans i les ciutadanes.
A continuació reproduïm la carta enviada a Maria Badia, Raimon Obiols, Alejo Vidal-Quadras, Santiago Fisas, Ramon Tremosa, Salvador Sedó i Raül Romeva.
Benvolgut,
T’escric, d’igual manera que a la resta d’eurodiputats catalans, per mostrar la meva perplexitat pel teu silenci davant de la proposta del comissari europeu d’Afers Econòmics, Olli Rehn, de reduir els salaris un 10% a Espanya, tot recolzant la idea del Fons Monetari Internacional.
No puc entendre que, com a representant dels catalans i les catalanes i defensor dels seus interessos a la Unió Europea, no hagis rebutjat i condemnat públicament les paraules del comissari, que arriben, justament, un dia després de conèixer unes dades esglaiadores del Síndic de Greuges: que 50.000 infants catalans pateixen desnutrició com a conseqüència de les penúries econòmiques de les seves famílies.
Fam a Europa. O, al menys, al sud d’Europa. Aquesta és la situació en què ens trobem a Catalunya i a l’Estat espanyol després de sis anys de crisi i d’aplicar, des del 2010, les receptes econòmiques dictades precisament pel FMI, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu (per cert, ¿en quines eleccions els hem votat els ciutadans?). En els darrers tres anys els salaris dels treballadors i les treballadores a Espanya ha caigut un 6,3%. Segons dades de l’Agència Tributària del 2011, el 60% dels assalariats (10,5 milions de persones) cobra menys de 1.000 euros i el salari mig se situa en 19.113 euros. A dia d’avui hi ha a Espanya 600.000 aturats més que abans d’implantar-se la reforma laboral que tan necessària era per crear ocupació, i ja són sis milions de desocupats a l’Estat i 873.000 a Catalunya, molts d’ells sense cap ingrés.
I tot això, ¿de què ha servit? Per deteriorar l’economia encara més, amb l’enfonsament del consum i la inversió, i per condemnar la ciutadania a la misèria, com a conseqüència d’una devaluació interna brutal i injusta. A Catalunya i a Espanya ja ens hem adonat fa temps que les polítiques d’austeritat i neoliberals no ens estan ajudant, ben al contrari. De fet, fa molt poc que el FMI admetia l’error de les retallades imposades a Grècia i el mal causat a la seva economia i a la seva població. Però el penediment ha durat poc i ara ens demanen que continuem per la mateixa senda.
També ens hem adonat, a força de cops i més cops, que quan només se socialitzen les pèrdues i mai els beneficis, i els sacrificis tan sols s’exigeixen a les persones treballadores, als pensionistes, als aturats… i mai als poderosos, es tracta d’una estafa. ¿Tenen alguna cosa a dir Olli Rehn o Christine Lagarde dels 36.000 milions d’euros de diners públics que no tornaran els bancs i caixes rescatats? I parlant de privilegiats i d’indecència: el senyor Rehn, com a vicepresident de la Comissió Europea, cobra un salari de 22.963,55 euros mensuals, a més d’un complement per a despeses de 911,38 euros. I la senyora Lagarde, que es va pujar el sou un 11% quan va ser nomenada directora gerent del FMI, guanya entre salari i despeses de representació uns 383.000 euros anuals lliures d’impostos. Pel que sembla, aquest estatus socioeconòmic ofega qualsevol sensibilitat per entendre el patiment que estan vivint moltes famílies. I, a més, no ofereix cap autoritat moral per demanar més i més sacrificis a milions de ciutadans i ciutadanes.
Així doncs, et demano que responguis amb duresa les paraules d’Olli Rehn, que facis arribar a la Comissió Europea la més que comprensible indignació dels catalans i les catalanes, i que el Parlament Europeu esdevingui un veritable contrapès democràtic a les institucions europees i internacionals que estan empenyent el nostre país a l’abisme. T’ho demano també pel perill que cada cop la ciutadania se senti més allunyada i cregui menys en Europa.
Rep una salutació cordial.
Josep M. Àlvarez
Secretari general de la UGT de Catalunya