El Jutjat Social número 28 de Barcelona, en sentència amb data 15 de desembre de 2014, ha donat la raó a una treballadora de Renfe Viatgers, afiliada a la UGT de Catalunya i defensada pel nostre Gabinet Jurídic, a qui l’empresa va modificar unilateralment el règim de descansos perquè considerava que després d’aconseguir un ascens no podia mantenir la reducció de jornada per maternitat.
La treballadora va començar a gaudir de la reducció de jornada l’any 2012 per tenir cura de la seva filla, nascuda el 2011. Per gaudir d’aquest dret ja va haver d’interposar una demanda, davant la negativa de l’empresa a la seva sol·licitud. A l’acte de conciliació va arribar a un acord amb la direcció de Recursos Humans quant a la concreció horària i el regim de descansos que tindria: treballaria en horari de matí de 7 a 14 hores de dilluns a divendres, menys el primer cap de setmana de cada mes, que hauria de treballar en la seva estació o en qualsevol estació de l’àrea metropolitana de Barcelona, i lliurant els dies festius.
L’any 2013 la treballadora es presenta a una convocatòria d’ascens i, mesos després, abans que es resolgui el concurs, neix la seva segona filla. Mentre es troba de baixa per maternitat es produeix la resolució del concurs i, en conseqüència, el canvi de categoria. Quan arriba el moment de reincorporar-se a la feina, l’empresa li denega la jornada que tenia reconeguda per l’acord assolit l’any 2012, sense tenir en compte les seves circumstàncies familiars i de conciliació.
Renfe considera que la seva participació voluntària en un procés d’ascens impossibilita mantenir l’acord a què empresa i treballadora van arribar en el seu moment i li modifica unilateralment el règim de descansos. Al·lega que després de l’ascens concorre una situació sobrevinguda pel canvi de circumstàncies professionals, que permet a l’empresa revisar l’anterior concreció horària i règim de descansos.
Davant d’aquesta situació, la treballadora presenta de nou una demanda a través del Gabinet Jurídic de la UGT de Catalunya. Ara, el jutge estima la demanda i sentencia que l’article 37.5 de l’Estatut dels Treballadors concedeix un dret incondicional per cura de menors i que, per tant, la treballadora té dret a mantenir la concreció horària i el règim de descansos pactat amb anterioritat a l’ascens, independentment del canvi de lloc de treball. És en tot cas l’empresa qui haurà d’adaptar les seves necessitats, recorrent a noves contractacions si fos necessari, per tal de garantir el dret de la treballadora.
La sentència suprimeix per tant l’actuació empresarial i declara el dret de la treballadora a reduir la seva jornada laboral en les mateixes condicions que abans de la seva promoció.
