La patronal no pot demorar més la recuperació del poder adquisitiu
L’INE ha publicat avui les dades sobre l’evolució de l’IPC corresponents al mes de juny, i tornen a assenyalar la tendència a l’alça dels preus registrant una taxa de variació anual del 2,3% per a Espanya i del 2,4% per a Catalunya. Una altra vegada destaca la pujada de preus dels carburants que, a més, influeixen molt en la pujada d’altres productes com els del transport (+6,6%), habitatge (+2,3%) i alimentació (+2,7) . Mentrestant, les rebaixes només arriben al vestit i al calçat.
Des de la UGT de Catalunya denunciem que els preus pugen, el PIB creix, les empreses augmenten significativament els seus beneficis, però els salaris perden poder adquisitiu. Recentment, l’INE també ha publicat les dades sobre l’Índex de Preus del Treball per al 2016 on es constata que els salaris a Catalunya van caure aquest any un 1,5%.
Els salaris reals han baixat, la UGT no som els únics que fa temps que ho advertim. L’OCDE també ha assenyalat que Espanya destaca per ser un dels estats membres on baixen els salaris reals, accentuat per la mala qualitat dels llocs de treball creats.
Per tot plegat, la UGT de Catalunya entenem que no es pot produir més aquest descens de salaris en una fase econòmica expansiva, és injust i és inacceptable, i reclamem que es reverteixi ja el gran esforç que durant tants anys han fet els treballadors i treballadores.
És, per tant, imprescindible per la UGT de Catalunya que s’apliqui l’acord salarial pactat al IV AENC, un acord que ha de traslladar als convenis col·lectius augments salarials al voltant d’un 3%, que permetin guanyar poder adquisitiu, i que estableix l’increment dels salaris mínims de conveni a 14.000 euros anuals. En aquesta línia, dilluns a Catalunya es va signar el preacord de l’AIC 2018-2020 que, una vegada ratificat per totes les parts, ha de traslladar els increments salarials acordats al marc de negociació col·lectiva de l’àmbit català.
És hora de reactivar la negociació col·lectiva i de revertir sobre les persones treballadores els efectes del creixement de l’economia, afavorint no només la recuperació dels salaris, sinó també la millora de la qualitat de l’ocupació i la reducció de les desigualtats.
