L’augment dels preus dels carburants i l’energia, i la reincorporació de l’IVA, tornen a estrènyer l’economia de les famílies treballadores catalanes
Principals dades de l’índex de preus de consum del mes de gener
Valoració i propostes de la UGT de Catalunya
El primer mes de l’any ha tancat amb un Índex de Preus de Consum (IPC) del 3% a Catalunya, una xifra que no es registrava des de fa més de sis mesos. Després d’un període en què la inflació es va mantenir per sota de l’objectiu europeu del 2% —arribant fins i tot a situar-se per sota d’aquest llindar al setembre—, l’IPC ha tornat a superar-lo en un punt percentual. Aquest repunt es deu, en gran part, a l’increment dels preus dels productes energètics i dels carburants, que han experimentat un augment mensual del 5,8% i un 7,2% en termes anuals. Un dels factors clau ha estat la reintroducció de l’IVA de l’electricitat, que ha passat del 10% al 21%, impactant directament en les economies familiars catalanes.
L’habitatge també ha tingut un paper rellevant en aquest encariment del cost de la vida, amb un augment interanual del 7,4%. Aquest sector fa mesos que acumula pujades sense control, pressionant les finances de les llars catalanes. De mitjana, el 45% dels salaris de les persones treballadores es destina a cobrir les despeses de l’habitatge, mentre que els sous continuen sense tenir cap augment, provocant una pèrdua constant de poder adquisitiu.
A més de l’energia i l’habitatge, altres sectors han contribuït a aquesta tendència alcista. Les comunicacions han augmentat un 3,0% mensual, mentre que les begudes alcohòliques i el tabac han pujat un 1,6%, i els aliments i begudes no alcohòliques un 0,8%. En canvi, el vestit i el calçat han registrat una notable disminució del 10,8%, i l’esbarjo i la cultura han caigut un 3,8%. En termes interanuals, els augments més significatius s’han donat en les begudes alcohòliques i el tabac (4,5%), hotels, cafès i restaurants (4,2%), i altres béns i serveis (4,2%). L’ensenyament (2,8%), l’esbarjo i la cultura (2,3%), els aliments i begudes no alcohòliques (2,2%), la medicina (1,4%), les comunicacions (1,1%) i el transport (1%) també han experimentat increments.
Per províncies, Girona és l’única que no ha registrat cap variació mensual, mantenint-se en un 2,6%. Barcelona se situa al 3,0%, Tarragona al 3,1%, i Lleida al 3,2%. En termes de variació mensual, Lleida lidera amb un augment del 0,6%, seguida de Tarragona (0,4%), Barcelona (0,3%) i Girona (0%).
Finalment, la inflació subjacent —que exclou els aliments no elaborats i els productes energètics— ha baixat una dècima respecte al mes anterior, situant-se en el 2,6%. Aquesta dada reflecteix una certa estabilització en els sectors menys volàtils, tot i que el conjunt de l’economia continua sent pressionat per l’encariment de béns i serveis essencials.
Davant d’aquesta situació reclamen:
Que una vegada més són les persones i les famílies treballadores les que es veuen sufocades per la volatilitat de l’IPC. Aquesta inestabilitat en els preus dels béns i serveis essencials, juntament amb l’escalada descontrolada dels costos de l’habitatge, està sufocant les economies familiars i ampliant les desigualtats socials i econòmiques.
Per aquest motiu, des de la UGT de Catalunya reclamem accions immediates del govern per promoure una distribució més justa dels recursos i garantir un futur més igualitari.
La UGT de Catalunya continuarà lluitant perquè les polítiques públiques prioritzin la justícia social i la redistribució de la riquesa. Considerem fonamental que es posin en marxa mecanismes efectius per controlar l’especulació immobiliària, garantir l’accés a un habitatge digne i ajustar els salaris a la realitat econòmica. Només així podrem construir una societat més igualitària i sostenible, on les persones i les famílies treballadores deixin de ser les principals víctimes de les crisis econòmiques i les polítiques insuficients.
- Eliminar la pobresa laboral, assolint un Salari Mínim de Referència Català (SMRC) establert en 1.372 euros mensuals – equivalent el 60% del salari mitjà –, per assegurar una remuneració digna i ajustada a les condicions socioeconòmiques de Catalunya.
- La necessitat urgent de la revisió de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), el qual estableix el nivell d’ingressos sota el qual es considera que no es pot viure amb dignitat i permet accedir a prestacions socials, per adequar-lo a l’augment del cost de vida i garantir que cap família quedi enrere.
- Garantir els recursos necessaris per tenir una vida digna, establint un model de protecció social eficaç, passant per un pacte dels serveis públics. Millorar i ampliar la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i compatibilitzar-la amb l’Ingrés Mínim Vital. Crear un sistema públic de pensions que sigui just, suficient i sostenible
