El Tribunal d’Instància de Barcelona reafirma l’aplicació directa de la Directiva (UE) 2019/1158 i reconeix el dret al permís parental retribuït del personal estatutari de l’ICS malgrat la deficient transposició estatal.
Sentència núm. 250/2026, de la plaça núm. 3 de la Secció Contenciosa Administrativa del Tribunal d’Instància de Barcelona, dictada per la jutgessa Eila Soteras Garell en el procediment abreujat núm. 415/2025, que estima una demanda en matèria de permís parental interposada per personal estatutari de l’Institut Català de la Salut (ICS).
La sentència cita i transcriu parcialment la Sentència núm. 299/2024, dictada pel Tribunal d’Instància de Barcelona, plaça núm. 1, Secció Contenciosa Administrativa, de data 28 de novembre de 2024 (Recurs 332/2024), pronunciada per la magistrada Montserrat Fernández Cabezas, que va ser la primera resolució dictada en aquesta matèria. Aquesta sentència va establir que la Directiva (UE) 2019/1158 no havia estat transposada per l’Estat espanyol ni dins del termini establert ni de manera correcta. En conseqüència, va considerar que, atès que ens trobem davant d’una relació entre una Administració pública i un empleat públic, la Directiva és susceptible d’aplicació directa (eficàcia vertical), ja que conté disposicions incondicionals, prou clares i precises, que reconeixen drets als particulars i que no poden restar desateses. Així mateix, assenyala que no és admissible fer recaure sobre els empleats públics les conseqüències de la manca de transposició o de desenvolupament reglamentari d’una Directiva, obligació que correspon exclusivament a l’Estat i a les seves administracions públiques.
La sentència també cita i transcriu la recent Sentència 396/2026, de 17 de juny de 2026, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Galícia, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Primera (Recurs 117/2026), amb ponència de Fernando Seoane Pesqueira. En una qüestió molt similar a la que s’analitza en el cas present, aquest tribunal es va pronunciar igualment a favor de l’empleat públic que havia sol·licitat i gaudit del permís parental en un moment en què encara no havia entrat en vigor el Reial decret llei 9/2025, de manera que únicament era aplicable l’article 49.g) del TREBEP en la redacció donada pel Reial decret llei 5/2023.
Davant la inaplicabilitat del text actual de l’article 49.g) del TREBEP, d’acord amb la normativa vigent en el moment de la sol·licitud i gaudi del permís, la resolució defensa l’aplicació directa de la normativa europea atenent la naturalesa de la relació entre empleat públic i Administració pública (aplicació vertical de la Directiva). Ho fonamenta en el fet que l’incompliment per part d’Espanya de l’obligació de transposar la Directiva genera l’anomenat “efecte sanció”, que permet la seva invocació directa una vegada exhaurit el termini de transposició, així com en el principi d’interpretació conforme.
A més, la sentència del TSJ de Galícia arriba fins i tot a plantejar-se si l’actuació duta a terme per l’Estat espanyol mitjançant el Reial decret llei 9/2025, i a l’empara de l’article 20 de la Directiva, en allò que s’ha denominat la “clàusula paral·lela”, comporta realment un compliment efectiu de les exigències establertes per la Directiva (UE) 2019/1158.
