La UGT de Catalunya hem denunciat reiteradament el retard considerable de l’INSS en la resolució dels expedients d’Incapacitat Temporal. Aquests expedients tenen el límit en 18 mesos i són prorrogables excepcionalment per 6 més. Ara, però, el retard que denunciem està fent que molts expedients sobrepassin els 24 mesos en molts casos, el que comporta llacunes en les cotitzacions dels treballadors i treballadores, ja que a partir dels 24 mesos de la IT ningú no cotitza, cosa que pot comportar problemes futurs en l’accés a la jubilació i en la base reguladora de la pensió.
Aquest matí ens reunirem amb la Subdirectora General d’Avaluacions Mèdiques (SGAM), Lídia Domingo, per denunciar que, fruit d’aquesta situació i com a intent de solucionar el retard causat en bona part per la falta de cites de la SGAM, s’està produint un increment notable d’altes amb denegació d’incapacitat sense que la persona hagi passat per la SGAM.
El procediment habitual hauria de ser: 18 mesos IT, cita amb la SGAM, que revisa el treballador o treballadora i li dona la possibilitat d’aportar nous informes (inclús de la privada). Carta de l’INSS donant-li 15 dies per a fer al·legacions i aportar nous informes i per a presentar la sol·licitud d’IP. La treballadora o treballador rep aleshores la resolució de l’INSS comunicant-li l’alta, i s’incorpora a l’empresa.
Actualment, però, ens trobem treballadors i treballadores amb més de 24 mesos de baixa, visites al seu metge i especialistes de manera telemàtica, sense que tingui accés a cap informe. L’INSS resol mitjançant informe de la SGAM, que no ha visitat aquesta persona, en funció dels informes que troba als arxius digitals de l’ICS. Així, la SGAM fa proposta d’alta, l’INSS la resol i ho comunica telemàticament i urgentment a l’empresa, que és l’encarregada de notificar-li a la persona en qüestió que té l’alta i que s’ha d’incorporar. Una setmana més tard, aquest treballador o treballadora rep la resolució de l’INSS.
La situació actual comporta un problema greu: la treballadora o treballador no té informes recents actualitzats perquè les visites dels metges són telefòniques i no els hi fan, i com no són cridats per la SGAM, no pensen que hagin de demanar-los. Si són cridats per la SGAM encara poden presentar informes que sol·liciten al darrer moment o de la medicina privada i, a més, la metgessa o metge visitador pot ser conscient de l’estat real de la treballadora o treballador. Tot això genera una gran indefensió als treballadors i treballadores, perquè no tenen la possibilitat d’aportar nous informes sobre el seu estat de salut i, per tant, la valoració del seu estat de salut en molts casos no és la real. Els metges i metgesses especialistes i de primària no han visitat presencialment molt sovint a causa de la pandèmia, i els informes no reflecteixen la gravetat o el seguiment real de la patologia.
La UGT de Catalunya ja vàrem formular una queixa a la Comissió Provincial de l’INSS de Barcelona explicant-los la situació, i això ha comportat que els casos nous que ens han arribat sí han estat cridats per la SGAM i reben l’alta per resolució de l’INSS que els hi arriba, si bé no se’ls dona la possibilitat de fer al·legacions i aportar nous informes.
Fins al 31 d’agost, l’INSS ha valorat només el 35,34% dels expedients d’Incapacitat Permanent (quan les IT sobrepassen els 18 mesos ha d’obrir-se un expedient d’incapacitat permanent). Tot i que al 2020 es van resoldre molts pocs expedients (el 83,45% varen ser favorables), queda molt curt respecte a les xifres de 2019 (38,51), 2018 (44%) i 2017 (45,23%). Fins al 31 d’agost s’han resol 20500 expedients, mentre que en el mateix període van ser 25.000 al 2019.
El problema s’agreuja encara més amb la infradotació de les plantilles. La plantilla s’ha anat reduint any rere any, i els nous interins que han entrat enguany ho han fet per encarregar-se de gestionar l’Ingrés Mínim Vital.
Ens troben davant de treballadors i treballadores que es troben en situació de especial feblesa i se’ls situa en una situació d’indefensió molt greu, obligant-los a tornar a la feina sense tenir les condicions de salut idònies i posant encara mes en risc la seva salut.
La situació de crisi sanitària no ha fet més que agreujar les mancances que des de fa anys venint denunciant des de la UGT de Catalunya i és per això que reclamem solucions per acabar amb les situacions d’indefensió que pateixen els treballadors i treballadores. És necessari reorientar la funció d’avaluació que fa l’ICAM sobre l’aptitud mèdica per treballar. S’ha de garantir que l’ICAM avalua l’aptitud laboral tenint en compte les condicions de treball i l’ estat de salut. Aquesta orientació requereix que l’ICAM hauria de fer un treball coordinat amb Serveis de Prevenció, Autoritat Laboral i Sanitària i Unitats de Salut Laboral que haurien de facilitar informació sobre les condicions de treball a les quals s’ha d’incorporar la persona treballadora. Per poder fer això cal incorporar més personal i dotar de més temps i millors mitjans a les persones professionals que han de fer aquesta avaluació.
