AMIC – UGT de Catalunya denuncia l’apartheid polític de milers de veïns i veïnes a casa nostra i reivindica el dret de vot de les persones estrangeres

A les properes eleccions generals del 28 d’abril cap ciutadà o ciutadana immigrant podrà exercir el dret de vot. 

A les municipals del 26 de maig a Catalunya podrà votar aproximadament l’1% del total de la població estrangera extracomunitària que compta amb una autorització de residència.

El proper diumenge milions de ciutadans i ciutadanes seran cridats a participar a les urnes. Malauradament, milers de veïns i veïnes a casa nostra, treballadors i treballadores immigrants, seran exclosos d’exercir un dels drets fonamentals que gaudeixen les societats democràtiques i que és el dret de vot.

El diumenge 28 d’abril de 2019 se celebraran les Eleccions Generals a Espanya en les que els ciutadans escolliran als membres del Congrés dels Diputats i del Senat. Unes eleccions per a decidir el futur polític, econòmic i social i que no haurien de ser alienes als ciutadans i ciutadanes estrangers majors d’edat residents al nostre país.

Tot i que moltes d’aquestes persones fa anys que resideixen aquí, que han establert un projecte de vida sols o amb les seves famílies, que aporten al nostre mercat laboral i, també, equilibren la demografia de la societat espanyola, que participen a les escoles, els barris, als centres de treball… se’ls continua negant drets de ciutadania plens i inclusius basats en la residència real de les persones.

D’altra banda, el 26 de maig se celebraran les eleccions municipals i al Parlament Europeu. A les eleccions municipals podran participar, a més dels nacionals espanyols, els nacionals comunitaris i els nacionals de països amb acord de reciprocitat que reuneixen els requisits[1] i s’hagin registrat al Cens Electoral.

Cal recordar que a finals de 2018 l’Oficina del Cens Electoral va enviar un total de 855.388 comunicacions a ciutadans estrangers amb dret de vot per a la inscripció al cens electoral (de les quals 280.316 comunicacions es van dirigir a nacionals de països amb conveni de reciprocitat).

Unes xifres molt baixes si tenim en compta que a Espanya resideixen més de quatre milions de ciutadans i ciutadanes estrangeres majors d’edat i que compten amb un certificat de registre o targeta de residència en vigor[2].

D’acord a les dades del cens d’electors estrangers residents a Espanya (CERE), recentment publicats per l’Oficina del Cens Electoral, a les eleccions municipals podran votar 466.316 persones estrangeres (449.689 nacionals de països de la Unió Europea i 16.636 nacionals de països amb conveni de reciprocitat)  i, a les eleccions del Parlament Europeu tan sols podran votar 365.610 nacionals de la UE.

Vot a Catalunya

A Catalunya, d’acord amb el CERE, a les eleccions municipals únicament podran participar 69.776 electors/res estrangers, dels quals 58.936 són ciutadans/es de països de la Unió Europea i 4.345 nacionals de països amb conveni de reciprocitat amb Espanya (Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Corea, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú i Xile).

Si tenim en compta que a Catalunya a finals de 2018 hi havia aproximadament  931.000 persones estrangeres majors d’edat amb un certificat de registre o targeta de residència en vigor, de les quals aproximadament 545.000 són ciutadans extracomunitaris, podem afirmar que a les properes eleccions  municipals del 26 de maig únicament podrà participar prop de l’1% del total de la població estrangera extracomunitària amb una autorització de residència. 

El sistema electoral exclou les persones que provenen de països sense conveni de reciprocitat, com per exemple el Marroc, Hondures, Xina, Pakistan, Senegal o Gambia; els que venen de països amb conveni de reciprocitat però que no compleixen el requisit de cinc anys de residència legal continuada i els ciutadans que han nascut en aquest país però que encara no han obtingut la nacionalització espanyola (l’any 2018 hi havia 11.9971 persones estrangeres nascudes a Espanya, de les quals 9.064 eren a Catalunya. Estadísticament continuen sent estrangers i se’ls nega el dret de vot).

I a tot això, es podria afegir les persones en situació administrativa irregular que fa més de 3, 5 ó 10 anys que viuen a Catalunya i que tampoc poden votar.

La llei que regula el dret de vot en aquest país és excloent i discriminatòria. Manté a la població estrangera en l’apartheid polític.

Les nostres reivindicacions

Des de fa temps AMIC-UGT de Catalunya reivindiquem l’assoliment dels drets polítics de la nova ciutadania. Celebrem la seva participació a les eleccions sindicals (escollint els representants dels treballadors i les treballadores), al món associatiu, a les escoles, a las comunitats de veïns… però, malauradament, aquestes persones encara no poden elegir el seu govern ni el seu alcalde.

La inclusió política és la punta de llança del moviment per a la integració de les persones immigrades a la societat, perquè situa al col·lectiu com a un subjecte polític que vol formar part de la comunitat, amb igualtat de drets i obligacions. D’altra banda, la inclusió política permetria visibilitzar amb més força els problemes diaris del col·lectiu, sovint invisibles, com l’enduriment en les condicions de la documentació d’estrangeria, l’extrema vulnerabilitat laboral i social, l’accés a la sanitat, a la formació, a l’habitatge, el racisme social i institucional, i un llarg etcètera.

Estem parlant del moviment sufragista del segle XXI, que entronca amb les lluites pels drets civils, polítics i socials. Entronca amb els ideals de la revolució francesa, amb la lluita del moviment obrer pels seus drets socials i contra l’explotació. Entronca amb la lluita, encara ben present, de les dones per la igualtat real i pels seus drets polítics. Entronca amb la lluites per la igualtat ètnica i racial. Amb la lluita contra l’apartheid de Nelson Mandela. Amb la lluita contra la segregació de Rosa Parks i Martin Luther King. Entronca amb les lluites per a totes les diversitats: la sexual, la funcional, la nacional, la de la gent gran i dels joves… Entronca amb totes les lluites per un món millor i més inclusiu.

Per tot això:

  • Demanem el dret de vot per a les persones estrangeres residents en aquest país. Ciutadanes i ciutadans de ple dret, també amb totes les obligacions.
  • Perquè només hi ha dos camins de futur envers la nova ciutadania: la inclusió i l’exclusió. Els efectes de la inclusió són molt més positius que els de l’exclusió.
  • Perquè en un món global i hiperconnectat els drets de ciutadania s’han de vincular a la residència de les persones i no només a la nacionalitat. Aquest és el debat, aquest és el present, aquest és el futur immediat.
  • Perquè la reciprocitat de l’article 13.2 de la Constitució Espanyola és injusta i discrimina les persones per raó del seu origen i de negociacions i interessos aliens a la seva voluntat.
  • Perquè l’article 13.2 de la CE i la legislació electoral pertanyen a un moment en el qual gairebé no hi havia immigració “estrangera” a l’Estat espanyol. Avui som un milió a Catalunya i cinc milions a l’Estat espanyol. Cal actualitzar el marc normatiu.

La nostra proposta: 

  • Proposem suprimir els límits continguts a l’article 13.2 de la CE sobre el dret a sufragi de les persones estrangeres i en especial la condició de reciprocitat, tot i emplaçant el desenvolupament legislatiu d’aquests drets a la normativa general que conté les condicions de participació política de les ciutadanes i ciutadans de l’Estat espanyol.
  • Apostem per un model de desenvolupament del sufragi actiu i passiu universal per temps de residència, sense cap condició de reciprocitat. A més a més, apostem per permetre a tota la ciutadania resident la signatura de iniciatives legislatives populars, a qualsevol nivell polític- administratiu, així com la seva participació a tot tipus de consultes, incloses les referendàries.
  • Plantegem eliminar al màxim les traves administratives per a l’exercici del dret de vot, i en particular, suprimir o reformular el requisit d’inscripció prèvia al Cens Electoral per tal que aquesta no constitueixi un desincentiu al dret de sufragi i que les persones estrangeres no hagin de realitzar-la de manera extemporània amb excessiva antelació a la data de les eleccions.
  • Demanem la promoció pública de campanyes informatives entre tota la ciutadania sobre les possibilitats de participació a processos electorals i de presa de decisions col·lectives.
  • Reduir els temps de residència general per l’adquisició de la nacionalitat, reduir els costes del tràmit i agilitar la resolució dels expedients.

Electors estrangers que podran votar el 26 de maig de 2019 (persones registrades al Cens Electoral per a poder participar en aquestes eleccions):

Dades d’estrangers a Catalunya, amb certificat de registre o targeta de residència en vigor, a 31 de desembre de 2018:

[1] Cens Electoral. www.ine.es

Ciutadans comunitaris: majors d’edat i estar inscrit al padró municipal d’habitants. En cas que no s’hagi participat en cap elecció anterior, inscriure’s a l’Oficina del Cens Electoral. Termini per a manifestar la voluntat d’inscripció al Cens Electoral: des del mes d’octubre de 2018 al 30 de gener de 2019.

Ciutadans de països amb Acord de reciprocitat: ser major d’edat, comptar amb una targeta de residència en vigor, haver residit legalment en territori espanyol el temps exigit en els acords bilaterals (3 anys per als nacionals de Noruega i 5 anys en el moment de la sol·licitud d’inscripció al Cens per els nacionals de la resta de països amb Acord). Tant si s’hagi participat en les municipals del 2015 com si no, es tenia que realitzar la inscripció al Cens Electoral en el termini establert per l’Oficina del Cens Electoral: de l’1 de desembre de 2018 al 15 de gener de 2019.

[2] Dades de l’Observatori Permanent de la Immigració. Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. “Extranjeros residentes en España. A 31 de diciembre de 2018”. Butlletí de febrer de 2019.

 

Comments are closed.