Davant les eleccions europees, polítiques de repartiment de la riquesa i recuperació econòmica

Segons les dades publicades avui a l’INE, els preus del mes d’abril van augmentar una 1,7% a Catalunya i un 1,5% a Espanya respecte a l’abril de 2018. Continua l’augment suau de preus per sota del 2%, objectiu a la UE. En quant a la variació mensual dels preus, aquests han augmentat un 1% tant a Catalunya com a Espanya.

Per províncies, quant la variació de preus interanual, a Lleida els preus han augmentat un 2,1%, a Barcelona un 1,7%, a Girona un 1,6% i a Tarragona un 1,4%. Respecte la variació de preus mensual, l’IPC d’abril respecte el mes de març ha augmentat un 1% a totes les províncies excepte a Lleida, que ho han fet en un 1,2%.

Variació mensual Variació interanual
Espanya   1,0 1,5
Catalunya 1,0 1,7
Barcelona 1 1,7
Girona 1 1,6
Lleida 1,2 2,1
Tarragona 1 1,4

La recepta de la Troika de sortida de la crisi a través de la devaluació de les economies familiars, va afavorir a uns pocs a costa d’instal·lar la precarietat i inestabilitat a les economies familiars.

La dualització i precarització dels mercats de treball europeus, s’han concretat a Espanya i Catalunya a través de la reforma laboral, la creació d’ocupació inestable i amb condicions salarials i laborals de precarietat, que han ajudat a maquillar els indicadors macroeconòmics però no així la realitat diària del gruix de la població que pateix els efectes de les polítiques d’austeritat i doblegament institucional davant els dictats financers europeus i de devolució del deute.

Aquestes polítiques, que van afavorir uns pocs mentre ofegaven la majoria social, s’han mostrat ineficaces per a la creació d’ocupació estable i  el repartiment de riquesa general. Els efectes d’aquestes polítiques han recaigut principalment sobre els treballadors i les treballadores que han vist caure la seva capacitat de consum amb una creixent taxa de treballadors pobres, sobre les pensions, sobre les persones aturades de llarga durada, sobre el jovent que ha hagut d’emigrar per trobar feina o sobre tantes de les famílies on cap dels seus membres tenen ingressos.

Urgim al futur nou Parlament Europeu polítiques monetàries i fiscals expansives i un pressupost comunitari més elevat que permeti augmentar la despesa social i la reactivació econòmica.

És urgent establir, des de les institucions europees, polítiques d’expansió econòmica i repartiment de la riquesa. Necessitem polítiques des d’Europa que obliguin els estats a garantir un millor repartiment del creixement econòmic:

  • Establint un salari mínim europeu, segons el nivell de preus de cada estat-regió, que al seu torn reverteixi en les economies nacionals reactivant-les.
  • Dotant Europa d’un pressupost comunitari més ambiciós, augmentant la despesa social i reactivant així les economies familiars
  • Obligant els estats a regular millor els mercats laborals, oferint més estabilitat i millors salaris
  • Lluitant contra la bretxa salarial. Europa necessita una directiva europea contra la bretxa salarial de gènere que obligui els estats a vetllar per les discriminacions salarials de gènere.
  • Harmonitzant la fiscalitat dels estats, on no hi càpiga el dúmping fiscal i social. A més, necessitem noves figures fiscals com la taxa de transaccions financeres o un impost de patrimoni a nivell europeu, que gravi les grans fortunes i generi recursos per augmentar les polítiques de despesa de la Unió.

Comments are closed.