Descarrega el cartell
L’impacte de l’augment del Salari Mínim Interprofessional a Catalunya fa escurçar la bretxa salarial d’un 1,53%. Encara existeix un 20,64% de bretxa salarial, entre dones i homes a Catalunya. Les dones cobren 498 euros menys mensualment que els homes.
El pròxim 22 de febrer, se celebra el Dia Europeu de la Igualtat salarial entre dones i homes en una situació espai-temps, encara, pandèmica per la Covid-19. Amb les darreres dades disponibles de 2019, a Catalunya la bretxa del salari mitjà anual es va situar en un 20,64%, dada que supera l’estatal. Per tant, les dones cobren 5.977 euros l’any menys que els homes, el que suposa 498 euros mensuals de diferència.
A més, cal destacar l’evident bretxa que existeix a l’administració pública catalana, que n’és d’un 10,76%. Hem pogut identificar que com més alt és el pes d’ocupació en el sector públic, més baixa és la bretxa salarial.
Aquestes, són dades de l’informe “Bretxa salarial: encara lluny d’eliminar la bretxa salarial en els sectors públics i privats”, elaborat per la Secretaria d’Igualtat de la UGT de Catalunya aquest 2022.
Actualment, no podem valorar i avaluar l’impacte total de la nova normalitat sobre les retribucions de les dones, però sí que podem afirmar que la baixada de la bretxa salarial, respecte a l’any passat, es deu en part per la pujada de l’SMI. De fet, aquest 2022, estimem que hi haurà un 8,9% aproximadament, de dones beneficiades per aquestes pujades.
Som conscients que les desigualtats estructurals i les bretxes de gènere han existit de forma continuada en la nostra història, i pel que registren els paràmetres del nostre informe, podem confirmar que la situació viscuda aquests darrers dos anys ha accentuat molt més les diferències de gènere:
- Les dones a Catalunya encara pateixen els efectes de la temporalitat (un 23%), 5 punts per sobre dels homes. També són les més afectades per la parcialitat (8 de cada 10 contractes de jornada a temps parcial estan signats per dones). L’acord de la Reforma Laboral, recull l’erradicació d’aquestes situacions per poder obtenir una estabilitat en la contractació laboral.
- Tenir família és una de les principals causes d’abandonament del mercat laboral entre les dones. Els homes amb fills tenen una taxa d’ocupació del 84%, mentre que les dones només d’un 66%.
- La bretxa es fa més profunda i extensa a mesura que les dones es fan grans. Les joves que s’incorporen en el mercat laboral, ja es troben amb certes desigualtats salarials que es mouen en el 12% menys, però les dones de més de 45 anys, tenen una bretxa salarial que arriba a ser un sou del 25,39% menys. El mateix succeeix amb el nivell d’estudis, com menys estudis cursats, més alta és la bretxa entre els dos sexes.
- Els sectors més afectats per la pandèmia són els serveis essencials, que són els que tenen més presència femenina i que ja de per si són més precaris per la divisió sexual de la feina.
- Segons les dades de 2021 que ofereix l’EPA, el 80,82% de dones ocupades ho estan només en 4 de les nou tipologies d’ocupació, davant del 46,4% d’homes que representen més diversificació ocupacional. Aquestes quatre categories són personal de serveis de restauració, personals, protecció i venda; personal tècnic i professional científic i intel·lectual; personal comptable, administratiu i d’oficina; ocupacions elementals. Les dones estan fortament segregades ocupacionalment, és a dir, hi ha una concentració més elevada de dones en determinades ocupacions i aquestes responen a salaris més baixos i on es genera la bretxa més gran.
- La situació pandèmica, ha generat encara més, la necessitat de les cures familiars, fet que coincideix amb la bretxa, ja que són tasques que majoritàriament recauen en les dones.
- A Catalunya, el 2018, es va evidenciar que la bretxa salarial en el sector privat, del 26,25%, era més que el doble que la del sector públic, un 10,76%. Catalunya en concret, té la taxa més baixa d’ocupació pública de l’estat. Només al nostre territori, hi ha més de 350.000 persones que treballen a l’administració pública, i unes 212.287 en són dones. Segons el tipus de contracte a les administracions públiques de Catalunya el 2021, les dones sumen un 62% del total, però ocupen categories menors.
- L’SMI, salari mínim interprofessional, ha estat un dels acceleradors principals que ha fet escurçar la bretxa salarial a tot l’estat.
És evident que en aquests últims anys, la gravetat de l’impacte econòmic i social ha recaigut en les dones i ha empitjorat les seves condicions de vida, ja que són elles les que s’han trobat en una situació de vulnerabilitat, les que tenen un treball precari, les que treballen a l’economia submergida, les que tenen ingressos escassos o intermitents i les que no tenen un habitatge assequible i adequat.
Des de la UGT de Catalunya, considerem indispensable complir amb les normatives que es marca al Reial Decret Llei 6/2019, al Reial Decret 901/2020 i 902/2020 del 13 d’octubre de Plans d’Igualtat i Igualtat retributiva així com de l’acord de la reforma laboral en els convenis col·lectius i la negociació col·lectiva per tal que les millores que representa aquestes normatives, puguin arribar a totes les treballadores.
