Les eleccions sindicals són les eleccions mitjançant les quals els treballadors escullen democràticament els seus representants.
A Espanya, aquestes eleccions es realitzen per centres de treball. Si el centre de treball té entre 10 i 49 treballadors, s’escullen fins a 3 delegats de personal (1 si té entre 6 i 30 treballadors, i 3 si té entre 31 i 49 treballadors). A més als centres amb més de 6 i menys de 10 treballadors, es pot escollir un Delegat de Personal si els treballadors ho acorden per majoria. Si el centre de treball té 50 o més treballadors, s’escull un òrgan anomenat comitè d’empresa, que té entre 5 i un màxim de 75 membres segons una taula aprovada en l’article 66 de l’Estatut dels Treballadors (en les administracions públiques, per al personal funcionari, no es diuen Comitès d’empresa, sinó Junta de Personal, i la taula de relació entre nombre de treballadors i nombre de membres de la Junta de Personal és diferent que per al comitè d’empresa).
| Treballadors | Representants | Funcionaris |
| Fins 30 | 1 delegat de personal | 1 delegat de personal |
| De 31 a 49 | 3 delegats de personal | 3 delegats de personal |
| De 50 a 100 | 5 membres del Comitè d’Empresa | 5 membres de la Junta de Personal |
| De 101 a 250 | 9 membres del Comitè d’Empresa | 9 membres de la Junta de Personal |
| De 251 a 500 | 13 membres del Comitè d’Empresa | 13 membres de la Junta de Personal |
| De 501 a 750 | 17 membres del Comitè d’Empresa | 17 membres de la Junta de Personal |
| De 751 a 1.000 | 21 membres del Comitè d’Empresa | 21 membres de la Junta de Personal |
| Més de 1.000 | 21 més 2 per cada 1.000 o fracció. Màx. 75 membres del Comitè d’Empresa | 2 per cada 1.000 o fracció. Màxim 75. |
Qui pot promoure les eleccions sindicals?
Poden promoure eleccions a delegats i delegades de personal i membres de comitès d’empresa, sempre que es compleixin els requisits legalment establerts:
a) Els sindicats més representatius els que posseeixen més del 10% dels delegats i delegades vigents a nivell nacional i els sindicats de comunitat autònoma que tinguin un 15% o més de representativitat i que, a la vegada, comptin també amb un mínim de 1.500 delegats/ades en el seu àmbit. (LOLS 6i 7; TRET 67.1)
b) Els sindicats o centrals sindicals afiliats, federats o confederats a una organització sindical d’àmbit més representativa. Tenint en compte sempre els requisits de l’apartat anterior.
c) Els sindicats que comptin amb un mínim del 10% de la representació en la totalitat de l’empresa o del centre de treball. (TRET 67.1)
d) Els treballadors i treballadores del centre de treball per acord majoritari, d’acord amb l’art. 67.1 TRET i desenvolupat per l’art. 2.2 del RD 1844/94 (Reglament d’eleccions). S’accepta de forma generalitzada que la reunió a la que es refereix l’esmentat art. 2.2 RE, és la prevista en els arts. 77 a 81 de l’Estatut dels Treballadors, és a dir: la decisió de convocar les eleccions per acord majoritari l’ha de prendre el personal de la plantilla, que ha de ser convocada pels delegats de personal, pel Comitè d’empresa o per almenys el 33% de la plantilla, expressament per aquest motiu, amb el vot favorable de la majoria de la plantilla de la unitat electoral on es pretenguin celebrar les eleccions sindicals.
Quan es convoquen les eleccions sindicals?
Poden convocar-se eleccions per cobrir la totalitat o part dels llocs de representació.
Es celebren eleccions totals en els següents casos
a) Inexistència de representació electiva. Quan no s’hagin celebrat eleccions sindicals anteriorment.
Inici d’activitat: Sis mesos després de l’obertura d’un centre de treball (art. 1.d) RE), ja que aquest és el període mínim per ser candidat. Aquest termini no regeix en el cas de successió d’empresa, atès el que disposa l’art. 44 TRET, relatiu al manteniment dels drets i obligacions laborals en aquests casos. En el supòsit d’existir representació dels treballadors caldrà respectar la durada del seu mandat (art. 67.3 TRET), sense perjudici de fer efectiva la possibilitat de realitzar eleccions parcials.
b) Per finalització del mandat de la representació anterior. L’art. 67.1 TRET preveu que no es podrà iniciar el procés electoral, és a dir, no es podrà constituir la Mesa Electoral abans d’un mes ni més enllà de 3 mesos comptabilitzats a partir del registre de la comunicació a la OPRA.
Existeix certa problemàtica a l’hora de delimitar en quan temps d’antelació podem promoure eleccions sindicals: doncs podrem preavisar tres mesos abans a la finalització del mandat, mai a l’inici del procés electoral, doncs si fos així, no preavisariem amb 3 mesos, sinó amb més temps, doncs als 3 mesos els hi haurem de sumar la duració del procés electoral.
Si alguna persona interessada promou sobrepassant els 3 mesos, la conseqüència, en cas d’impugnació, serà l’anul·lació del procés electoral, perquè estaríem desvirtuant el procés anterior i limitant les garanties dels delegats del procés anterior.
A part, l’art. 67.1 en el seu 4rt paràgraf, és imperatiu en establir que «cuando se promuevan elecciones para renovar la representación por conclusión de la duración del mandato, tal promoción sólo podrá efectuarse a partir de la fecha en que falten tres meses para el vencimiento del mandato», com també ho és en l’apartat següent al sancionar amb la nul·litat de tot el procés que incompleixi els requisits establerts: «el incumplimiento de cualquiera de los requisitos establecidos en este artículo para la promoción de elecciones determinará la falta de validez del correspondiente proceso electoral».
c) Quan s’hagin extingit els mandats de tota la representació i els seus membres i els seus substituts/utes, abans del venciment normal: per dimissió, revocació i altres causes. (En el cas de revocació però, per tenir validesa, han de complir-se els requisits legals fixats).
d) Quan s’hagi declarat la nul·litat del procés electoral anterior.
Es celebren eleccions parcials
a) Quan existeixin vacants entre la representació elegida en les eleccions vigents. Aquestes poden estar produïdes per dimissions, revocacions parcials, llocs sense cobrir, defuncions o altres causes, sempre que no hagin pogut cobrir-se per la substitució automàtica dels treballadors suplents (TRET 67.1).
Segons l’Acord de 7/10/96 de la Comissió de Catalunya d’eleccions sindicals «…Quan es produeixi una baixa d’una persona representant escollida en una llista tancada corresponent a una acta electoral total i no queden persones suplents en l’esmentada llista, però sí en queden de la mateixa llista en una acta electoral parcial, es podrà cobrir la vacant mitjançant la substitució de la baixa de la persona representant de l’acta total amb la persona suplent de l’acta parcial, entenent-se que ha de ser en el mateix col·legi electoral i en el mateix centre de treball».
b) Quan sigui necessari ajustar la representació per increment de plantilla. En els dos casos, la vigència del mandat de la representació que s’elegeix finalitzarà amb la de la resta de la representació escollida a l’empresa (TRET 67.1 RD 1844, 13).
On es convoca?
En aquelles empreses que tinguin més de 6 persones en plantilla, llevat que per conveni s’estableixi un nombre de personal inferior.
Les empreses o centres de treball amb 50 o més persones en plantilla, constituiran un Comitè d’empresa, mentre que les que tinguin un nombre inferior de persones en plantilla escolliran delegat/ada o delegats/ades de personal.
Empreses o centres de treball entre 6 i 10 persones en plantilla
L’Estatut dels Treballadors es refereix a les empreses o centres de treball que comptin amb un cens d’entre 6 i 10 persones en plantilla, tot dient: «…Igualmente podrá haber un delegado/a de personal en aquellas empresas o centros que cuenten entre seis y diez trabajadores/as, si así lo decidieran estos por mayoría», quedant en litigi aspectes com la legitimació per decidir la celebració d’eleccions en aquestes empreses o centres de treball i en quin moment havia d’obrar la majoria dels treballadors/es que es requereix.
Pel que fa el primer aspecte, el Tribunal Constitucional reconeix com a dret fonamental de llibertat sindical la facultat de les organitzacions sindicals més representatives al dret a «promover elecciones a delegados de personal y miembros de comités de empresa», sense fer distinció entre empreses o centres de treball de entre sis y deu treballadors.
Respecte al moment en el que el personal d’aquestes empreses o centres de treball han de manifestar la seva voluntat de que les eleccions se celebrin o no, es podrà fer en qualsevol moment, fins i tot com a resultat de la seva participació en la votació.
Agrupació de centres
Quan una empresa tingui dos o més centres de treball amb menys de 50 persones en plantilla, en la mateixa província o en municipis limítrofs, es pot realitzar una agrupació de centres, sempre que entre tots els centres sumin 50 o més treballadors/es per escollir un comitè d’empresa.
En el cas de que en la mateixa província, una empresa tingui centres de treball amb 50 o més persones en plantilla i d’altres amb menys de 50, en els primers es constituirà un Comitè d’empresa en cada centre, mentre que pels segons es constituirà una única unitat electoral, sempre que entre tots sumin 50 o més de persones en plantilla.
Artículo 63. 2. En la empresa que tenga en la misma provincia, o en municipios limítrofes, dos o más centros de trabajo cuyos censos no alcancen las 50 personas en plantilla, pero que en su conjunto lo sumen, se constituirá un comité de empresa conjunto.
A qui es comunica el preavís?
1er. A l’Autoritat laboral a través del registre de l’Oficina pública electoral. Un cop registrat, el document passa a ser document públic.
2n. A l’empresa, aquesta comunicació es pot fer amb una còpia del preavís registrat per l’Oficina pública, i s’haurà de fer amb una antelació mínima de 20 dies abans de la data d’inici del procés electoral.
El dia següent al del registre, l’Administració fa públics els preavisos per el coneixement de les persones interessades en els processos electorals.
Comunicació o preavís
La promoció es realitza mitjançant el formulari corresponent en el què s’ha d’identificar de forma precisa la unitat electoral i la data d’inici del procés.
S’ha de fer un preavís per cada unitat electoral.
El preavís s’ha de registrar al registre de l’oficina electoral amb un màxim de 3 mesos a partir de la data en que finalitza el mandat electoral efectiu.
Qui estigui legitimat per convocar efectuarà la comunicació oficial a l’oficina pública de registre i a l’empresa del seu propòsit de celebrar eleccions, sempre, almenys, amb un mes d’antelació a l’inici del procés electoral i mai en un termini superior a tres mesos (TRET 67.1).
Aquesta comunicació o preavís s’efectuarà inexcusablement en el model oficial existent a l’efecte, i en el qual ha de constar:
— Identificació de l’empresa o centre de treball on s’efectua la promoció: Nom de l’empresa i del centre de treball en el qual s’efectua la promoció, el CIF o NIF i el número de la Seguretat Social tant de l’empresa com del centre de treball, en el seu cas, amb la seva adreça completa.
— Quan hi hagi hagut anteriors processos electorals, el número i any de l’acta.
— Nombre de treballadors i treballadores a les quals afecten les eleccions.
— Tipus d’eleccions a realitzar: si són totals o parcials i si afecten a un o a més centres de treball en una mateixa província. En aquest cas, s’haurà d’adjuntar una relació amb el nom i l’adreça que identifiqui aquests centres de treball (agrupació de centres).
— Data d’inici del procés electoral (moment de constitució de la Mesa electoral).
Qui pot presentar candidatures
Estan legitimats per a presentar candidatures en les eleccions a representants dels treballadors i treballadores, tant per a eleccions a Comitès d’empresa com a delegats/ades de personal, tots els sindicats legalment constituïts, independentment de que estiguin o no implantats a l’empresa, a l’empara de l’art. 28.1 de la Constitució (STC 51/1988).
A les candidatures hauran de figurar les sigles del sindicat (article 71.2.a) TRET), sense que sigui necessari que figurin les de la federació. (STC 187/1987).
El sindicat ha de tenir capacitat de legitimació atenent l’àmbit funcional determinat en els seus estatuts.
Les coalicions formades per dos o més sindicats hauran de tenir una denominació concreta, atribuint els seus resultats a la coalició (art. 69.3 TRET).
Els propis treballadors i treballadores , sempre que avalin la seva candidatura amb un nombre de firmes de persones electores del seu mateix centre i col·legi electoral, equivalent al menys a tres vegades el nombre de llocs a cobrir també es podran presentar com a candidats/ates a les eleccions sindicals (art. 69.3 TRET).
No és avalador el candidat o candidata. Els i les avaladores hauran d’estar identificats. Tampoc es considera vàlid l’aval d’un candidat a un altre dins la mateixa candidatura. De no complir-se aquests requisits, la Mesa electoral haurà de requerir la seva subsanació i de no obtenir-la, la candidatura pot no ser proclamada (en aquest sentit, el criteri arbitral no és uniforme i la casuística escassa i fins i tot, contradictòria).
Presentació de la candidatura
La candidatura haurà de ser presentada en el model oficial existent a l’efecte, en funció de que es tracti de delegats de personal o comitès i d’eleccions a personal laboral o funcionari, en el qual haurà de constar, a més a més de les dades de les persnes candidates (DNI, nom i cognoms, antiguitat, data de naixement i sindicat que el presenta), la seva signatura d’acceptació i la signatura i segell del sindicat o sindicats que la presenten.
En les eleccions a Comitè d’Empresa i Juntes de Personal, les llistes presentades han de contenir tants noms com llocs a cobrir (art. 71.2.a de l’TRET i 18 de la Llei 9/1987).
Cal que les llistes presentades compleixin realment, i no només formalment, els requisits exigits sense que hi hagi prou amb que aparentment ho facin, contenint una relació de noms que assoleixi el nombre mínim exigit per admetre la candidatura, sinó que serà imprescindible, que les persones membres que la integren reuneixin els requisits necessaris per ser elegibles i que hagin prestat el seu consentiment per integrar la candidatura.
A les eleccions per designar delegats/ades de personal es farà una llista única de candidats/ates, ordenada alfabèticament, amb expressió de les sigles del sindicat, coalició electoral o grup de treballadors/es que les presentin. En aquest tipus d’eleccions, el nombre de persones que son candidates podrà ser inferior al de llocs a cobrir. En aquest cas, es celebrarà l’elecció per als llocs que poden ser coberts, i el o els restants quedaran vacants (art. 8.2 RD 1844/1994).
On i quan es presenten les candidatures?
Quan es tracti de l’elecció de delegats/ades de personal, els terminis per la presentació i proclamació de les candidatures, seran fixats per la Mesa, respectant en tot cas el termini que es fixa legalment entre la constitució de la Mesa i la data d’elecció, que no ha de superar els deu dies.
Pel que fa l’elecció a comitès d’empresa i juntes de personal, la normativa electoral, tant pel personal laboral com funcionari, estableix que «s’haurà de fer davant la Mesa electoral durant els nou dies següents a la publicació de la llista definitiva d’electors»(art. 74.3. 3r TRET i 26.4 de la Llei 9/87).
És important tenir present que pel que fa les eleccions de personal funcionari, la Llei 9/87 especifica que els dies seran dies hàbils, a diferència del que fixa l’Estatut dels Treballadors que són nou dies. La interpretació arbitral, basant-se en l’article 5.2 del Codi Civil que no exclou els dies inhàbils, interpreta que es tracta de dies naturals (laude 96/05).
La persona de la Mesa electoral que es presenti en una candidatura haurà de presentar abans la seva renúncia a formar part de la Mesa electoral, en cas contrari la candidatura serà anul·lada.
La recepció de les candidatures per un altre òrgan, o per altres subjectes intervinents en el procés, només té l’efecte de tenir la candidatura per no presentada.
El Tribunal Constitucional ha senyalat que l’acomodament del dret sindical a l’observança dels requisits legals, i en concret de l’observació dels terminis legals no es pot qualificar d’una «exigencia irracionable» (STC 272/1993).
La decisió d’un sindicat de retirar la candidatura presentada i per tant, la candidatura que inicialment ha avalat i consolidat, no vulnera cap dret dels mateixos.
Casuística sobre la presentació de la candidatura
En general, s’accepta que la candidatura es presenti a una persona suplent de la Mesa Electoral.
Pel que fa les eleccions a l’administració pública, es freqüent que s’accepti la presentació de la candidatura a través del registre de l’administració corresponent, (laude B-6/95), tot i que més endavant i per les eleccions generals, el Tribunal Constitucional entén que no és vàlida. (STC 83/2003).
Pel que fa l’enviament de la candidatura per correu, no es considera vàlid l’enviament, si la candidatura no arriba a la Mesa abans del termini fixat en el calendari electoral, encara que consti l’hora i la data anterior en el registre de correus (laude B-242/98). En canvi si s’ha constatat la impossibilitat de lliurar-la a la Mesa dins el termini fixat, per exemple, perquè l’últim dia de presentació és festiu, i s’ha enviat per correu amb suficient antelació, es pot considerar vàlida (laude B-163/07).
Pel que fa a les persones candidates que han signat més d’una candidatura, la mesa fins a la proclamació definitiva de la candidatura, podrà demanar la ratificació de les persones que formen part de la candidatura, la qual s’haurà d’efectuar per les pròpies persones interessades. Així doncs, no procedeix que la Mesa determini la seva automàtica exclusió de les respectives candidatures, sinó que haurà de demanar la ratificació o la renuncia dels components. En aquests casos, la ratificació del candidat o candidata per una o altra candidatura, s’haurà de considerar com una renúncia en relació amb la llista que hagués estat desestimada per aquell.
La Mesa electoral, fins a la proclamació definitiva de la candidatura, podrà requerir que se solucionin els defectes observats o la ratificació de les persones candidates, que haurà d’efectuar-se per les pròpies persones interessades.
Si la Mesa modifica el calendari electoral aprovat per ella, ampliant el termini de presentació de candidatures a fi d’admetre una candidatura presentada un dia després, s’entendrà que està vulnerant el principi d’igualtat d’oportunitats per a totes les persones participants, sent invalidada la candidatura per aquest defecte (B-190-99).
Proclamació de candidatures
La Mesa proclamarà les candidatures dins dels dos dies laborals següents al termini de presentació, sempre que els candidats reuneixin les condicions d’elegibles i comptin amb l’aval suficient, ja sigui d’un sindicat o d’un grup de treballadors i treballadores.
En contra d’aquest acord es podrà reclamar el següent dia laborable davant la pròpia Mesa, la qual donarà una solució durant el posterior dia hàbil.
No obstant això, en les eleccions a delegats i delegades de personal no hi ha termini específic, assenyalant l’Estatut dels Treballadors que en el cas d’eleccions en centres de treball de fins a trenta persones en plantilla en els quals s’elegeix un sol delegat/ada de personal, des de la constitució de la mesa fins als actes de votació i proclamació de candidats electes hauran de transcórrer com a mínim vint i quatre hores, i, en tot cas, la Mesa farà pública amb la suficient antelació l’hora de celebració de la votació i establirà el termini de presentació de candidatures amb criteris de raonabilitat.
Proclamades les candidatures, contra l’acord de proclamació provisional es pot reclamar, en les eleccions a comitès d’empresa, dins del dia laborable següent, resolent la mesa en el dia hàbil posterior (art. 74.3 TRET). En el cas de delegats de personal, res es diu sobre el termini de reclamació contra l’acte de proclamació, però, l’art. 74.2.c) TRET determina que si s’hagués presentat alguna reclamació s’ha de fer constar a l’acta, així com la resolució que hagués pres la mesa.
Renuncia a ser candidat/ada
És aquesta una qüestió amb forta controvèrsia i que ha estat objecte de multitud de sentències judicials que han determinat l’actual interpretació de l’article 8 del RD 1844/1994. Per simplificar, i atenent les darreres actuacions arbitrals, podem dir que:
Pel que fa les candidatures cal tenir present que existeixen les següents fases: presentació, proclamació, reclamació i resolució de les reclamacions (art. 74.3 TRET).
L’article 8 del Reglament introdueix el terme «proclamació definitiva», essent la seva interpretació la que genera confusió.
No té controvèrsia que la candidatura ha de ser complerta, és a dir ha de contenir com a mínim tants noms com llocs a cobrir, en el moment de la presentació. En el cas de que hi hagi noms comuns en diferents candidatures, com hem dit abans, li correspon a la Mesa esbrinar quina és la voluntat del candidat, donant un termini de temps a la candidatura que hagi patit la baixa per a subsanar-la.
A les renuncies que es presenten abans de la proclamació definitiva de la candidatura, se’ls ha d’aplicar l’art. 8.1 RD 1844/1994, en el que es reconeix la potestat de la Mesa per decidir si requereix o no la subsanació dels defectes o la ratificació de candidats que hagin renunciat, potestat que deixa de ser-ho, per convertir-se en l’exigència de notificació del defecte i l’atorgament del termini (24 hores segons el Tribunal Constitucional), per subsanar-la.
Per contra, pel que fa a les renúncies que es presenten després de la proclamació definitiva i fins el moment de la votació, en aquest període s’aplica la regla del 60% continguda a l’article 8.3 del RD 1844/1994, segons la qual la candidatura és vàlida sempre que mantingui el 60% dels llocs a cobrir.
En aquest sentit la doctrina arbitral manté que la renúncia de qualsevol candidat presentat, abans de la data de la votació, no implicarà la suspensió del procés electoral, ni l’anul·lació de la candidatura corresponent, encara que aquesta sigui incompleta, sempre que la mateixa mantingui un nombre de personas a la candidatura d’ almenys el 60% dels llocs a cobrir.
Acomiadament de les persones que formen part de la candidatura
En el cas de que s’acomiadi a una persona que forma part d’una candidatura, s’ha d’al·legar lesió d’un dret fonamental per part de la representació empresarial i aquesta afirmació, ha de reflectir-se en uns fets dels que resulti una presumpció o aparença de la realitat d’aquella discriminació o lesió. Es fa necessari, per tant, que qui afirma la referida vulneració, acrediti la concurrència d’indicis racionals de la probabilitat de l’existència de la lesió al·legada. L’aportació d’aquests indicis és, així, el deure que recau sobre el demandant, que està lluny de trobar-se alliberat de tota càrrega probatòria a qui no en té prou al·legar, sense més, la discriminació o lesió. Es fa necessari, per tant, que qui afirmi la referida vulneració acrediti la concurrència d’indicis racionals de la probabilitat de l’existència de la lesió al·legada.
L’empresa ha de tenir coneixement dels noms de la candidatura, a fi de que no pugui al·legar desconeixement i pugui acomiadar sense més problemes.
Com hem apuntat, davant d’una sospita fundada de que l’empresa coacciona al precandidat amb l’acomiadament, l’actuació de la UGT ha de ser la immediata comunicació d’aquesta qualitat a l’empresa, perquè aquesta, si realment està disposada a acomiadar al nostre precandidat no pugui al·legar aquest desconeixement i basar-se en causes merament disciplinàries. A més, en aquests supòsits, la jurisprudència constitucional inverteix la càrrega de la prova, és a dir, que serà l’empresa, un cop coneixedora de la intenció del precandidat, la que hagi de provar que l’acomiadament no obeeix a motius antisindicals.
Els Tribunals del nostre país determinen que és un fet fonamental per a declarar nul l’acomiadament d’un precandidat, que l’empresa tingui previ coneixement del seu interès de sortir elegit, per la qual cosa hem d’acreditar l’existència d’indicis que generin una raonable sospita a favor de que l’extinció contractual no obeeix sinó a un atemptat contra els drets fonamentals del treballador. En cas contrari, és a dir, de no aportar aquesta prova indiciària, l’acomiadament únicament podria ser declarat improcedent en el millor dels casos, recaient, en conseqüència, el dret d’opció a favor de l’empresa i decidint, per tant, aquesta, si readmet o indemnitza al precandidat, amb el que podria, segons els casos, quedar a mercè de l’empresari la possibilitat de confeccionar candidatura.
- Tu també pots tenir representació sindical – Guia bàsica d’eleccions sindicals (pdf)
- Tu també pots ser representant sindical – Guia bàsica d’eleccions sindicals (pdf)
La força del sindicat prové de la gent que en forma part i, molt especialment, dels nostres delegats i delegades a les empreses. Ells i elles són el centre de la nostra organització, la cara i la veu de la UGT de Catalunya als centres de treball. La seva tasca diària i el suport als companys i les companyes són exemple d’una gran responsabilitat i d’un important compromís amb els valors de la justícia, la igualtat i la solidaritat, i amb la defensa dels drets dels treballadors i les treballadores.
Ser delegat o delegada de la UGT de Catalunya significa portar el sindicalisme de classe als centres de treball. Només escollint representants sindicals els treballadors i les treballadores tenim interlocutors legalment reconeguts amb la direcció de l’empresa i disposem de les eines i la força suficient per proposar, millorar i negociar les nostres condicions laborals, i per fer front a les situacions de conflicte. Els delegats i les delegades, com a representants de la plantilla, tenen dret a hores sindicals per desenvolupar la seva feina, a formació sindical, a accés a la informació de l’empresa i a protecció per evitar possibles represàlies. I, sobretot, a l’acompanyament, el suport i l’assessorament de la nostra organització.
És justament ara quan el sindicalisme té més valor que mai. La crisi fa estralls entre la ciutadania, sobretot entre els col·lectius més febles. La dreta neoliberal fa servir la situació econòmica –provocada, principalment, pel sistema financer- com a excusa per aplicar duríssimes polítiques de retallades de serveis públics i d’eliminació de drets aconseguits després de dècades de lluita. I la patronal utilitza la crisi com a xantatge per esprémer els treballadors i les treballadores i precaritzar tot el possible les condicions laborals a les empreses. Com a element necessari en aquesta estratègia, els sindicats som víctimes d’un atac ferotge, perquè saben que només amb unitat i organització serem capaços de frenar i resistir aquesta ofensiva.
Per això hem de continuar lluitant i defensant-nos. Per això hem de ser millors i més forts. Per això necessitem que facis un pas endavant i et presentis com a candidat o candidata!
- Cartell A4, horitzontal (pdf, català)
- Cartel A4, horizontal (pdf, castellà)
- Cartell A3 vertical – versió 1 (pdf, català)
- Cartel A3 vertical – versión 1 (pdf, castellà)
- Cartell A3 vertical – versió 2 (pdf, català)
- Cartel A3 vertical – versión 2 (pdf, castellà)
- Cartell A3 vertical – versió 3 (pdf, català)
- Cartel A3 vertical – versión 3 (pdf, castellà)
- Cartell A3 vertical – versió 4 (pdf, català)
- Cartel A3 vertical – versión 4 (pdf, castellà)
- Díptic cara exterior (pdf, català) i cara interior (pdf, català)
- Díptico cara exterior (pdf, castellà) y cara interior (pdf, castellà)
- Díptic mut (docx, català)
- Díptico mudo (docx, castellà)
- Díptic vota UGT versió web (pdf, català)
- Díptic vota UGT versió impremta (pdf, català)
- Tríptic Afilia’t (pdf, català)
- Tríptic Afilia’t mut (docx, català)
- Tríptic Afilia’t (pdf, castellà)
- Tríptic Afilia’t mut (docx, castellà)
- Carpeta (pdf)
Les eleccions sindicals tenen una gran importància per a les relacions laborals als centres de treball. Es tracta de processos democràtics i participatius, garantits pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, en què els treballadors i les treballadores podem votar de manera directa els companys i companyes que ens representaran com a delegats i als comitès d’empresa.
Al contrari del que passa amb les eleccions polítiques, en què tota la ciutadania estem convocats el mateix dia i compten amb una gran difusió institucional i mediàtica, les eleccions sindicals es convoquen un dia diferent a cada empresa –de vegades a tot un sector o administració- i només estan convocades les persones que hi treballen. Per tant, cada dia es realitzen eleccions sindicals, en un procés democràtic permanent.
Actualment, la UGT de Catalunya té 19.760 delegats i delegades a empreses (dades del gener del 2021), el que significa gairebé el 37,08% de la representació sindical al nostre país. En conjunt, la UGT i CCOO sumem gairebé el 80% de la representació sindical a Catalunya.
Participar a les eleccions sindicals i escollir les persones que et representaran al centre de treball és el teu dret, i com a tal l’has d’exigir i d’exercir. A més, la representativitat que obté el sindicat a través de les eleccions és la que sustenta la nostra legitimitat i la nostra força per participar a les meses de negociació dels convenis col·lectius i obliga el Govern i les administracions a reconèixer-nos com un dels principals interlocutors econòmics i socials.
Per això cal que votis. I que recolzis un sindicat de classe, plural, democràtic i fort. Per això cal que votis a la UGT de Catalunya!
Amb 100.000 afiliats i afiliades, la UGT de Catalunya és una de les organitzacions socials més representatives i importants del nostre país. Però ser molts també ens permet oferir-te els millors serveis.
En un moment complex econòmicament, ens preocupem per la capacitat adquisitiva de la teva família i t’oferim descomptes en tot tipus d’assegurances, serveis i productes que et permeten estalviar fins a 800 euros l’any. A més, la quota sindical és una despesa deduïble en la declaració de la renda, i la devolució se situa entre el 25% i el 30% de la quota anual que pagues.
Un dels serveis més importants de la UGT de Catalunya és el Gabinet Jurídic, que gestiona gairebé 7.000 casos anuals amb un nivell d’èxit del 80%. Tenim els millors advocats laboralistes per defensar-te, especialment ara que la reforma laboral ha judicialitzat les relacions laborals i la negociació col·lectiva. Com a afiliat o afiliada tens dret a assessorament a preus molt econòmics, i si la teva afiliació és superior als vuit anys, l’assistència i la tramitació jurídica per a temes laborals i de seguretat social és gratuïta (excepte la primera visita). També tindràs preus reduïts per a temes civils, familiars, immobiliaris, penals, administratius, fiscals i mercantils.
A més, la UGT de Catalunya ofereix assessorament especialitzat per a diferents col·lectius. Si ets treballador o treballadora per compte propi, la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC) és la teva organització, perquè els autònoms també són treballadors i el sindicat es preocupa pels seus interessos. També disposem d’una organització especialitzada en atenció i assessorament a les persones immigrades, tant en aspectes laborals com legals o socials, l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC). I si tens fins a 32 anys, l’Avalot – Joves de la UGT de Catalunya és el teu espai d’informació i de participació dins el sindicat.
Però la teva quota sindical no representa només serveis avantatjosos per a tu i la teva família, sinó que és una mostra de solidaritat. El teu suport econòmic és el que permet, principalment, mantenir l’estructura i el funcionament d’un sindicat de classe com el nostre, que intenta arribar a tot el territori i a tots els centres de treball per defensar els drets i els interessos dels treballadors i les treballadores. Per exemple, la teva afiliació fa possible que les persones jubilades paguin una tarifa reduïda, o que les persones aturades sense ingressos tinguin una quota zero.
Per això és necessari que formis part del sindicat. Ara no pots resignar-te, t’has de defensar. I no podem lluitar sols: la unió fa la força!
Programa sindical – Especial eleccions sindicals
