El radó torna a ser notícia. Aquesta vegada, per la possible relació amb la mort per càncer de pulmó d’un jove de 38 anys a Galícia (https://www.lavanguardia.com/vida/20180927/452050689110/radon-gas-radiactivo-cancer-pulmon.html).
Però, què és el radó? El radó és un gas noble, incolor, inodor i insípid. Procedeix de la desintegració radioactiva de l’urani a radi, formant radó. Es concentra fonamentalment en zones de gran contingut granític (pedra de granit), sobretot en el subsòl des d’on surt als edificis per les esquerdes i fissures. L’exposició es produeix principalment als habitatges, però també als centres de treball.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la segona causa de càncer de pulmó després del consum de tabac és el radó. S’estima que a l’Estat espanyol cada any s’atribueixen més de 1.500 morts a l’exposició d’aquest gas, segons el projecte UE RADPARD.
On es troba?
Tots els edificis contenen radó en concentracions habitualment baixes. No obstant això, hi ha zones geogràfiques en les quals, a causa de la seva geologia, és més probable trobar edificis que en tinguin nivells més alts.
La cartografia del potencial de radó a l’Estat, desenvolupada pel Consell de Seguretat Nuclear, categoritza les zones del territori estatal en funció dels seus nivells de radó i, en particular, identifica les que tenen un percentatge significatiu d’edificis residencials que presenten concentracions superiors un 300 Bq / m3. Es poden consultar a: https://www.csn.es/mapa-del-potencial-de-radon-en-espana
Quina relació té amb el càncer?
El radó, com a gas, no és retingut de forma significativa en el tracte respiratori. No obstant això, un 90% de les seves partícules descompostes poden estar unides a partícules d’aerosols presents a l’aire, les quals, en funció de la seva mida, es poden retenir a diferents nivells del sistema respiratori. Les més petites, la fracció respirable, arriben a les zones més sensibles del teixit bronquial i pulmonar i s’hi dipositen amb el 10% restant dels productes de desintegració. La deposició d’aquestes partícules juntament amb aquests productes genera una font d’emissió de partícules d’alta densitat. En conseqüència, una part d’aquest teixit rep una exposició elevada i augmenta la possibilitat de desenvolupar un procés cancerígens.
Quina legislació regula el radó?
La Unió Europea ha reconegut que l’exposició constant al radó suposa un risc per a la salut, i després d’anys d’alertes, obligarà els governs, entre ells l’espanyol, a adoptar mesures. El passat 6 de febrer de 2018, va finalitzar el termini per transposar la Directiva 2013/59 / EURATOM.
La UGT de Catalunya considera imprescindible transposar aquesta Directiva a la legislació espanyola, tot i que s’hauria d’haver fet abans del termini marcat, amb l’objectiu d’adequar els màxims indicats per a la vida laboral, i aprovar un Pla nacional del radó que estableixi, entre altres coses, el mesurament d’aquest gas en els llocs de treball, a l’efecte d’avaluar l’exposició i poder adoptar les mesures preventives necessàries.
Com a referència, la Guía de Seguridad GS 11-02 del Consejo de Seguridad Nuclear de España recomana un nivell de 300 Bq/m3 de mitjana anual de concentració de radó. Un nivell de referència no vol dir un límit no permès, sinó un valor que es recomana no superar, amb la finalitat de limitar l’exposició de la població en el seu conjunt.
L’article 62 del Reial decret 783/2001, de 6 de juliol, obliga les empreses que realitzen activitats amb exposició a aquest gas a la seva inscripció al Registre d’activitats amb exposició a la radiació natural. A principis de 2018, només hi havia 52 empreses inscrites. Aquesta subdeclaració permet eludir l’acció inspectora de l’Administració i desprotegeix els treballadors i treballadores davant d’aquest risc.
Quines mesures s’han de prendre per reduir el nivell de radó en interiors?
En primer lloc, cal comprovar si l’empresa o l’edifici està situat en zona de risc, i per això es poden consultar els mapes abans esmentats. La concentració de radó és molt variable espacialment, per tant la informació proporcionada pels mapes és únicament orientativa i, en cap cas, s’ha de considerar substitutiva de les mesures directes a l’edifici, que són l’indicador més fiable del risc al que està exposat cada persona. Cal fer avaluacions i mesuraments de cada edifici per saber les concentracions, i el tècnic corresponent ha de prendre mesures adients per a cada cas. Les principals accions que es podrien prendre són l’entrada i/o el nivell de concentració de radó. Per això, és pot fer:
- Depressurització de l’espai entre el sòl de l’edifici i el terreny per reduir l’entrada de radó.
- Augment de la taxa de ventilació de l’edifici per facilitar l’eliminació de radó. Aquest és un dels mètodes més assequibles, però cal evitar que es generin depressions a l’edifici que puguin tenir un efecte contrari.
- Recobriment dels elements (sòl i/o parets) que presenten una emissió de radó elevat i així reduir-ne l’acumulació a l’interior de l’edifici.
Per a la UGT resulta fonamental dur a terme, en l’entorn laboral, una tasca d’informació sobre els riscos que comporta l’exposició, així com la formació adequada dels treballadors i treballadores, amb l’objectiu d’ajudar a identificar el risc i eliminar-ne els efectes. De la mateixa manera, s’ha de fer una campanya de sensibilització a les empreses. Les empreses n’han de conèixer els efectes per adoptar les mesures que siguin necessàries per garantir la salut dels treballadors i treballadores.
