Ja fa massa temps que denunciem la manca de mitjans que estan patint els diferents Serveis Públics de Catalunya, les sobrecàrregues de treball es fan difícils d’assumir amb recursos humans insuficients. I la Justícia no n’és un cas aïllat.
Com a exemple, i un cop contrastat, el Jutjat Penal 1 de Tortosa -òrgan judicial que té una llarga història de patiment i reconeixement per la sobrecàrrega de treball i manca de recursos humans adequats-, fins a final d’agost del 2016 ja haurien enviat a l’arxiu més de 80 assumptes prescrits. Ignorem quin serà el nombre total a final d’any, però aquesta situació es produeix cada any, sense que sembli que sigui un problema. Es tracta de delictes que es desen a l’arxiu sense ser jutjats o bé sense executar-se’n les sentències. Ens preguntem si aquest és el significat de la tutela judicial efectiva que promulguen les lleis.
Alhora, estem veient com la posada en marxa de la nova Oficina Judicial, després de gairebé dues dècades des que es va començar a implantar només a una part de tot l’Estat, no ha fet més que incrementar els costos i alentir la gestió en perjudici dels usuaris. Tenim una justícia de dues velocitats. La prova la tenim a la nostra demarcació, al Vendrell, i darrerament a Amposta. La poc acurada redistribució de la feina a Amposta, afegida a una manca de recursos humans necessaris, ha comportat els darrers dies situacions molt greus per algunes treballadores. Dilluns, dia 12, era evacuada una treballadora en ambulància arran d’un atac d’ansietat, i avui, dia 16, una altra treballadora ha patit una situació similar. Alguna cosa no funciona.
