La UGT de Catalunya demana un govern fort que lideri la recuperació, la reconstrucció i la reactivació del país

La UGT de Catalunya celebra que el Parlament de Catalunya hagi investit el nou president de la Generalitat i la formació d’un nou govern, que ha de ser l’encarregat de gestionar la sortida de la crisi sanitària, econòmica, social i laboral provocada per la pandèmia de la covid-19.

Aquest és el punt de sortida necessari per iniciar el camí de la recuperació, la reconstrucció i la reactivació del país, amb un govern fort capaç de dissenyar el full de ruta que Catalunya necessita, des del diàleg i la concertació, amb acords i consensos, per superar aquesta crisi i dirigir-nos cap a un nou model econòmic i productiu més just, solidari i sostenible.

Necessitem un govern compromès amb les persones, les empreses i els territoris, capaç de corregir el dèficit en la despesa pública dels darrers anys, que està enfonsant el nostre estat de benestar: l’educació, la sanitat, el nostre sistema de pensions, els serveis socials i els serveis públics en general.

Un govern que reverteixi la situació de vulnerabilitat i desigualtat social que viuen milers persones al nostre país (dones, joves, infants, persones grans, persones immigrades) agreujada per la pandèmia.

I que alhora lideri la construcció d’un nou model productiu generador d’ocupació estable i de qualitat amb condicions laborals dignes per a les persones treballadores.

Amb tot això, les prioritats que des de la UGT de Catalunya reclamem al nou Govern són:

Una economia al servei de les persones

• Afrontar de manera prioritària i urgent l’emergència derivada de la pandèmia i assegurar la sostenibilitat i millora de l’estat de benestar, garantint la igualtat i l’estabilitat econòmica i social.
• Impulsar amb caràcter extraordinari mesures de protecció i ajuts per a les persones treballadores afectades per la crisi sanitària.
• Apostar per un canvi real de model econòmic i productiu, amb una economia orientada a les persones i el seu benestar, amb criteris de sostenibilitat social i ambiental, generadora d’ocupació estable i de qualitat i que eviti la concentració de capital i l’extracció de recursos de les persones més vulnerables cap a aquelles amb més recursos i propietats.
• Redistribuir la riquesa d’una manera més equitativa a través d’una fiscalitat justa, progressiva i suficient. En aquest sentit, cal demanar un esforç econòmic major a qui més té. Cal revisar els beneficis fiscals del marc impositiu català i apostar per una fiscalitat verda. Necessitem una administració compromesa amb la lluita contra el frau fiscal, que prohibeixi la contractació i ajudes públiques a empreses amb seus en paradisos fiscals.
• Apostar per una banca pública a Catalunya que eviti l’exclusió financera de les persones més desfavorides a la nostra societat i amb capacitat motora dins l’economia catalana. Que inverteixi recursos en els sectors econòmics tractors de l’economia real i productiva, generadors d’ocupació de qualitat i claus en el canvi cap a un model de sostenibilitat ambiental i social.
• Gestionar de manera eficaç i eficient els fons europeus de recuperació, transformació i resiliència Next Generation, per tal que serveixin per pal·liar els efectes negatius de la pandèmia i per aconseguir una transformació del model socioeconòmic del nostre país. Garantir que els projectes contemplin criteris de responsabilitat social, amb impacte de gènere i orientats al compliment dels Objectius de l’Agenda 2030, afavorint un impacte social i laboral positiu i generant ocupació de qualitat i estable.

Un model productiu que generi ocupació estable i de qualitat

• Establir un marc català de relacions laborals i un diàleg social permanent i efectiu. Fer del diàleg, la negociació i la concertació social les eines essencials per superar l’actual crisi generada per la Covid-19, i el punt de partida per a la recuperació de l’ocupació i de la reactivació econòmica, on participem el Govern i les organitzacions sindicals i empresarials més representatives.
• Impulsar la creació d’un nou model productiu capaç de generar ocupació estable i de qualitat, amb una aposta clara pel sector de la indústria, i amb una política industrial potent, basada en la innovació, el coneixement, la qualificació i el valor afegit, i amb unes condicions laborals dignes per a les persones treballadores que permetin acabar amb la precarietat laboral de l’actual model de relacions laborals.
• Impulsar per part del nou Govern un nou Pacte Nacional per a la Indústria acordat dins del diàleg social en el Consell Català d’Empresa que compti amb la dotació pressupostària suficient per assegurar-ne el desenvolupament.
• Incrementar les inversions en sectors econòmics i emergents estratègics, en tecnologia sostenible, en digitalització que tingui en compte i minimitzi l’impacte negatiu sobre l’ocupació, en investigació i projectes innovadors (R+D+I) així com en la reconversió de sectors i del seus  treballadors i les seves treballadores.
• Implementar una formació professional qualificadora, integradora i de qualitat, que doni resposta a les necessitats de les persones al llarg de la seva vida, als  territoris i  a les empreses i com a conseqüència a les demandes del nou model del sistema productiu.
• Impulsar un pla de xoc per al sector del turisme amb el desenvolupament i la reconversió d’un model de turisme de qualitat i sostenible, capaç de generar ocupació estable, de qualitat i amb salaris dignes. És necessari que els sectors del comerç, el turisme i els serveis esdevinguin més competitius, però a la vegada han de ser respectuosos amb els drets dels treballadors i les treballadores i l’entorn.
• Executar el nou marc estratègic català de seguretat i salut en el treball, per aturar la xacra de la sinistralitat laboral que hem patit durant els darrers anys i la inacceptable pujada dels accidents mortals de l’any passat, mentre baixava l’ocupació i l’activitat econòmica per la pandèmia. Hem de donar resposta als reptes i a les necessitats dels nous escenaris laborals que ja tenim aquí (teletreball, plataformes digitals, falsos autònoms, economia col·laborativa, ocupació verda, nous nínxols d’ocupació, etc.), així com garantir en tot moment el dret a un treball digne, segur, saludable i sostenible per a tothom.
• Reforçar la inspecció de treball, dotant-la de més recursos humans i econòmics per acabar amb la impunitat de les empreses davant dels reiterats incompliments en matèria laboral i per tal que es pugui complir una tasca efectiva de garant del compliment de la legalitat per part de les empreses.
• Impulsar a Catalunya l’establiment d’un salari mínim de referència que es correspongui amb el 60% del salari mitjà de Catalunya (al voltant dels1200 euros)  que permeti incrementar el salari mínim interprofessional aprovat pel Govern d’Espanya i l’adeqüi a la realitat social i econòmica de Catalunya. Una via per a la consecució d’aquest SMR (salari mínim de referència) ha de ser mitjançant la incorporació de clàusules socials a la contractació pública.
• Posar la lluita contra l’atur com a acció prioritària. Les persones han d’estar al centre de les polítiques d’ocupació, i la millora de la seva ocupabilitat —amb itineraris integrals d’orientació, requalificació professional i acompanyament en la cerca o millora d’ocupació— ha de ser un objectiu fonamental. Però també s’ha de comptar amb les empreses que, en definitiva, són les que han de crear llocs de treball i les que s’han d’avançar als processos de reconversió per minimitzar l’impacte de la desocupació.
• Potenciar les polítiques i el suport econòmic necessari per promoure decididament l’ocupació efectiva de les treballadores i treballadors amb diversitat funcional en empreses ordinàries i la permanència a la feina de les persones a les quals la discapacitat hagi estat sobrevinguda.
• Situar la responsabilitat social de les administracions públiques, les empreses i les organitzacions com a element prioritari en el camí de la recuperació i per avançar cap a la transformació del nostre model socioeconòmic per tal de fer-lo més social, més just, més igualitari i mediambientalment més sostenible.
• Impulsar el paper estratègic de la contractació pública com a instrument per reforçar els serveis públics i crear ocupació de qualitat a través de plecs de licitació que incloguin clàusules laborals, socials, d’igualtat i mediambientals, com criteris d’adjudicació i d’obligat compliment, elaborades sota criteris de responsabilitat social. Cal desenvolupar una llei catalana de contractes del sector públic que aprofundeixi sobre aquest paper estratègic i social i adapti i desenvolupi la Llei estatal a les necessitats de Catalunya i a les particularitats de l’àmbit local català.
• Anar cap a una nova redistribució del temps de treball, avançant cap a les 32 hores de jornada setmanal laboral, per treballar menys temps per tal de treballar millor, ser més eficients i productius i disposar de temps per a la vida personal.
• Posar fi a la situació que s’està agreujant i produint una riderització a molts col.lectius vulnerables, amb un irrupció importantíssima dels falsos autònoms que vulnera els drets laborals de centenars de treballadors i treballadores que han de suplir amb aquesta figura fraudulenta llocs de feina estables del règim general i que utilitzen les grans empreses.
• Desenvolupar mesures fiscals i mecanismes d’incentivació econòmica avantatjosos per a tots/totes aquells/aquelles autònoms/autònomes que es trobin en pitjors condicions econòmiques.
• Impuls del Consell Català del Treball Autònom per dissenyar i establir polítiques actives sostenibles en el temps.

Una societat més justa i cohesionada sota l’enfortiment dels serveis públics

• Enfortir els serveis públics sota els principis d’universalitat i gratuïtat, i establir garanties suficients en les condicions salarials i laborals per als treballadors i treballadores del sector públic, amb un pressupost adequat que contempli les necessitats reals de personal, l’increment de ràtios i la inversió en equipaments de salut, educació, serveis socials, dependència, serveis d’ocupació i tot el sector públic en general, de manera que es garanteixi l’estat del benestar.
• Corregir el dèficit històric en despesa social i abastir els serveis socials de la suficiència econòmica que ara no tenen, per afrontar urgentment el col·lapse que viuen davant les necessitats de la pandèmia, però també, per aixecar un model on la prioritat siguin les persones i que estigui dotat d’un conjunt de prestacions i serveis professionalitzats i de qualitat de dret subjectiu.
• Crear un marc de condicions comunes mínimes pels professionals de la xarxa de serveis socials públics de Catalunya, que solucioni els greuges comparatius entre el personal i s’avanci cap a l’homogeneïtzació de les condicions laborals: regulant les retribucions cap a un sou mínim de referència dels professionals per cada servei, millorant la promoció dels professionals i la formació de les persones que treballen en aquest sector, facilitant l’acreditació professional i la prevenció dels riscos laborals.
• Generar un nou consens per poder avançar amb garanties cap a una economia al servei de les persones i posar fi a les carències i misèries que la pandèmia ha evidenciat. En aquest sentit, cal apostar per la gestió pública directa dels serveis residencials, millorar la coordinació entre els serveis socials i els de salut, revertir la tendència actual d’implementació de l’atenció a la dependència, i professionalitzar la política de serveis de cures a les persones. S’ha d’impulsar l’atenció centrada en la persona i organitzar els serveis i els programes orientats a les persones en funció a les necessitats, preferències, autonomia i dignitat de les persones. I reconèixer el valor del treball d’atenció i cura, els seus riscos psicosocials i en la salut, prenent decididament mesures que augmentin i garanteixin una atenció professional de qualitat als centres i a les llars: adequant les ràtios de personal i les càrregues de treball, garantint la formació per al personal i una qualificació professional adequada, i millorant les condicions laborals i salarials.
• Ampliar i millorar el desplegament de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), flexibilitzant requisits i ampliant la cobertura cap a més col·lectius en situació de vulnerabilitat: compatibilitzant la prestació amb tots els contractes a temps parcial, reconeixent tants drets a la prestació de la renda garantida de ciutadania com unitats de convivència resideixin en un habitatge, millorant la protecció econòmica dels menors d’edat. A la vegada, afavorir la coordinació interadministrativa amb el Govern estatal per assegurar la complementarietat amb l’Ingrés Mínim Vital, tot facilitant l’agilització i cobertura immediata de les persones que necessiten d’aquesta protecció, evitant denegacions injustes i reclamacions innecessàries que allarguin més l’espera d’aquestes famílies a disposar d’ingressos econòmics.
• Unes polítiques d’habitatge que deixin de ser subsidiàries i passin a ser centrals i universals, capaces de fer efectiu un dret fonamental com és el dret a un habitatge digne, adequat i accessible, vinculat al benestar social. En aquest sentit, s’ha d’aprovar amb urgència el Pla Territorial Sectorial d’habitatge de Catalunya que apliqui el mandat de solidaritat urbana que va establir la llei d’habitatge i assolir un parc d’habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte al total d’habitatges principals en 20 anys. I augmentar considerablement el parc públic d’habitatge, incrementant la despesa pública en habitatge de l’actual 0,2% del PIB a l’1%, promovent mesures que evitin l’especulació financera.
• Aplicació d’una part dels fons Next Generation i d’incentius fiscals orientats a rehabilitació per a millorar l’eficiència energètica dels habitatges i l’aplicació més intensa de la llei 24/2015 per prevenir i combatre la pobresa energètica.
• Eliminar la bretxa digital i fer efectiu el dret de les persones a l’accés a la informació, mitjans i eines digitals. Implantar mesures d’accés a les TICs per a les persones més vulnerables, per garantir els seus drets digitals, evitar que l’administració sigui generadora d’aquesta bretxa digital, i facilitar l’espai telemàtic on puguin gestionar les seves prestacions i demandes.

Assegurar l’accés a una sanitat universal i gratuïta en igualtat de condicions per a tota la ciutadania

• Revertint les privatitzacions que ha sofert el sistema de salut i assegurar una sanitat on la governança sigui 100% pública.
• Invertir dels recursos necessaris per fer que tota la ciutadania pugui ser atesa pels serveis públics de salut de manera adequada. Garantir la cobertura adient de professionals arreu del territori, els recursos financers necessaris per assegurar una provisió adequada de serveis, així com unes bones condicions laborals perquè les professionals de la salut puguin desenvolupar adequadament la seva tasca.

Impulsar un sistema educatiu més equitatiu que afronti els seus dèficits

• Apostar per un sistema educatiu que prepari les futures generacions en coneixement efectiu i en terceres llengües.
• Reduir les desigualtats curriculars que les activitats extraescolars generen.
• Incloure formació en drets i deures laborals en l’etapa d’educació obligatòria.
• Impulsar l’autonomia dels centres d’ensenyament superior com a condició del dret a la llibertat de càtedra del personal docent i investigador.
• Desenvolupar el Pacte de la Societat del Coneixement fruit del consens de un procés participatiu de tots els agents implicats.
• Potenciar el sistema públic d’ensenyament superior i desenvolupar l’estatut del PDI.
• Eliminar a taxa de reposició de les universitats.
• Incrementar la inversió en l’educació obligatòria i superior de les ciències, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM).

Implicar a tothom en la igualtat

• Garantir el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació en els diversos àmbits de la vida social, aplicant la Llei 19/2020 i donant compliment real a les Lleis 17/2015 d’igualtat entre homes i dones i a la 11/2014 per a garantir els drets LGTBI, amb un pressupost específic. Situar l’empresa com el nucli generador d’igualtats amb l’increment d’efectius de la inspecció de treball que vetllin pel compliment de la igualtat retributiva i la no discriminació per raó de gènere, orientació o identitat sexual. Recolzament de recursos  necessaris i suficients per poder dur a terme el mandat legal del desplegament reglamentari dels Acords de la Igualtat retributiva i de plans d’igualtat a les empreses.
• Actualitzar  l’actual sistema de permisos parentals i d’atenció i cura a les persones dependents i menors amb visió de corresponsabilitat, que no lesioni els drets de les persones dependents  i que s’adeqüi a la societat en què vivim. Cal posar les mesures que siguin necessàries per aconseguir una conciliació corresponsable que trenqui amb els estereotips i rols de gènere existents a la nostra societat i que té com a conseqüència les discriminacions que patim les dones en el mercat de treball.

Garantir una transició justa cap a una nova economia sota els criteris de la justícia social i climàtica

• Avançar cap a un nou model productiu  i econòmic, circular i sostenible, dirigit a  afrontar l’emergència climàtica. Catalunya necessita desenvolupar un marc normatiu ambiciós i coherent amb eines concretes, eficients i immediates com una veritable Estratègia d’Economia Circular i una Llei de Transició Energètica catalana i de foment de les renovables, que permeti una transició real del nostre model econòmic, productiu i de consum que respongui, com més aviat millor, als reptes d’una societat competitiva, resilient i de futur: neutralitat d’emissions de gasos d’efecte hivernacle; transició justa per a totes les persones i territoris; transició energètica; sortir de la crisi sistèmica assentant les bases d’un nou model econòmic i productiu equitatiu, inclusiu i més just amb el conjunt de la ciutadania impulsant nous sectors estratègics que garanteixin un equilibri territorial amb ocupació estable i de qualitat.
• Elaborar de forma urgent un Pla de Transició  Justa per als territoris i per a les persones treballadores afectades per la transició energètica i descarbonització de l’economia catalana. Creació de la Mesa Catalana de Transició Justa. Volem participar activament en la governança i la planificació d’aquestes polítiques de transició. Hem d’obrir un diàleg específic i directe entre administració, sectors econòmics i sindicats per treballar en un procés de concertació de forma conjunta, consensuada, inclusiva i anticipada als reptes i conflictes que se’ns plantejaran a nivell social a mesura que avancem en un procés, en el qual ja estem immersos, com és la descarbonització de l’economia catalana. La mesa ha de ser l’eina principal de consens i recerca de solucions per negociar mesures concretes de suport als territoris, sectors i indústries afectades, i als treballadors i treballadores més vulnerables. Definir i prioritzar actuacions a curt, mitjà i llarg termini accelera la transició i és garantia d’èxit.

Impuls inclusiu de la digitalització

• Potenciar la digitalització del teixit productiu reduint l’impacte negatiu en l’ocupació exigint a les empreses auditories d’impacte en l’ocupació, plans de qualificació i formació dels treballadors i treballadores en competències digitals.
• El desenvolupament i millora d’infraestructures de mobilitat de persones i mercaderies i de connectivitat s’ha de fer tenint en compte les necessitats de les persones i per afavorir una activitat econòmica sostenible. La millora de la competitivitat de les empreses lligada al desenvolupament de les infraestructures ha de tenir un retorn com element de vertebració del territori.
• Es imprescindible la participació dels agents socials i econòmics en la planificació eficient de les infraestructures i serveis en termes de sostenibilitat i fer un anàlisi del cost-benefici i preveure la millora dels projectes al llarg de tot el cicle de vida.
• Impulsar a Catalunya una xarxa de transport públic que connecti tot el territori, afavorint la cohesió social i territorial, garantint el dret a una mobilitat segura, intel·ligent, eficient i sostenible.
• Millorar la sostenibilitat de la mobilitat arreu del territori amb l’atracció d’inversió d’empreses de fabricació de bateries o de tecnologies relacionades amb l’emmagatzematge d’energia.
• Concloure el procés participatiu d’elaboració de l’Agenda Urbana i dur a terme les propostes que s’elaborin orientades a aconseguir un major equilibri i cohesió del territori tenint en compte les quatre dimensions, social, econòmica, ambiental i espacial.