Aquestes es recullen al nostre Informe “Habitatge, caminar cap a un dret subjectiu garantit”
L’empobriment pel cost de l’habitatge és un problema de les classe treballadora que des de la UGT de Catalunya entomem. Tot i que els sindicats tenim com a centre de la nostra acció el mercat laboral, la realitat és que les dues grans fonts que expliquen la pobresa i la cronificació de desigualtats són l’absència de treball o el treball precari i l’alt cost de l’habitatge.
El problema d’accés a l’habitatge a un preu raonable afecta totes les generacions, a més, és un problema que els darrers cinc anys ha anat a més, amb creixements del preu de compravenda i del lloguer molt per sobre de l’augment dels salaris. Per tot plegat, per a la UGT afrontar els problemes de l’habitatge és clau per lluitar contra les desigualtats socials que es reprodueixen principalment en el mercat laboral i en l’accés a l’habitatge. Tota la feina que es pot fer al mercat laboral quedaria reduïda al no-res si no s’afronta també en el mercat d’habitatge.
Les polítiques públiques de les darreres dècades en habitatge s’han centrat a generar incentius i desgravacions a la compravenda i en HPO amb caducitat de la protecció, tot això fins i tot ha empitjorat el problema de l’habitatge. Una aposta per tenir un parc públic d’habitatge social de lloguer hauria estat una opció molt millor. Però no només és una qüestió d’haver fet “males polítiques” sinó que l’habitatge ha sigut una pota subsidiària de l’estat del benestar.
Per revertir les males polítiques d’habitatge i combatre el problema de l’accés a l’habitatge, la UGT de Catalunya exigim 10 MESURES DE XOC que van des d’una aposta en els pressupostos per a invertir en habitatge públic, a mesures legals i institucionals:
- Més inversió pública en habitatge (fins al 2% del PIB). Cal que la Generalitat incrementi la inversió de l’actual 0,2% a l’1% del PIB, i l’Estat passi de l’actual 0,03% també a l’1% del PIB, aconseguint entre les dues administracions el 2% del PIB. Cal un pla de xoc de la Generalitat en la propera legislatura per arribar al 0,6% del PIB continuant després fins a arribar a l’1% a mitjà termini
- 100.000 habitatges de titularitat pública destinats a lloguer social i 450.000 habitatges protegits a Catalunya. Aquest objectiu s’ha d’aconseguir mitjançant un ús més intensiu del tanteig i retracte, l’adquisició d’habitatges buits dels bancs, la rehabilitació d’habitatges ara no utilitzats pel seu estat, la recuperació i incorporació al parc públic de part dels habitatges d’ús turístic actual i, en darrera opció, la construcció de nous habitatges. Cal establir un nou Pacte nacional per l’habitatge i aprovar amb urgència el Pla territorial sectorial d’habitatge de Catalunya que apliqui el mandat de solidaritat urbana que va establir la llei d’habitatge (18/2007).
- Regulació de preus del lloguer com a mecanisme antiespeculatiu.
- Retorn dels habitatges d’ús turístic (legals i il·legals) al mercat de lloguer. Exigim a les administracions locals i a la Generalitat revertir part dels actuals habitatges d’ús turístic (HUT) legals al mercat de lloguer mitjançant la capacitat reguladora, i erradicar els que són il·legals mitjançant la capacitat d’inspecció.
- Pla de Xoc antidesnonaments. Exigim a les administracions públiques la reducció al màxim del nombre de desnonaments, primer per mecanismes preventius (garantint un habitatge a preu raonable), però també amb mecanismes d’emergència i de mediació. Exigim als jutges que apliquin les lleis que eviten desnonaments en tots els casos on són aplicables.
- Més seguretat i mecanismes de renovació automàtica als contractes de lloguer. Demanem un canvi en la Ley de Arrendamientos Urbanos (LAU), per generar més seguretat en els contractes de lloguer, que ampliïn la seva durada i incloguin mecanismes de renovació automàtica.
- Rehabilitació i protecció contra la pobresa energètica. Cal incrementar els mecanismes de detecció d’aquestes situacions, però també una aposta per al manteniment i condicionament energètic dels habitatges que facin reduir el consum energètic.
- Retorn al mercat de lloguer dels habitatges buits. Exigim a les administracions combatre els habitatges buits, en especial en les zones de mercat tens.
- Pla de rescat per a les persones hipotecades, que inclogui: la possibilitat de vendre l’habitatge a una administració pública per convertir-se en arrendataris de l’habitatge amb protecció, evitant l’execució i el desnonament; segona oportunitat a les persones amb deutes hipotecaris modificant la llei estatal permetent la dació en pagament i extensió de solucions de lloguer social; i la modificació del codi de consum de Catalunya per facilitar els drets a la informació i el dret a tanteig i retracte de les persones hipotecades quan la hipoteca es titularitza (o sigui es ven) a un fons d’inversió o a una altra entitat financera per part del banc.
- Cap persona sense sostre ni sense llar. Exigir a la Generalitat que desplegui l’Estratègia d’abordatge integral contra el sensellarisme, i demanar als municipis que facin el seu pla estratègic contra el sensellarisme i l’increment del nombre d’habitatges específics per a persones sense llar per poder prioritzar el model Housing First a través de la col·laboració entre l’administració pública i les entitats socials.
Podeu descarregar l’informe complet aquí.
