La UGT de Catalunya posa en marxa la campanya ‘En igualtat seguim igual’

La UGT de Catalunya posem en marxa la campanya “En igualtat estem igual” per tal de denunciar que, quan arribi el proper 8 de Març, les dones haurem de fer les mateixes reivindicacions i denunciar que patim les mateixes o molt similars condicions econòmiques i socials que el passat 8 de Març o, fins i tot, que el 8 de Març de fa 10 anys.

Sota un mateix lema i imatge, a partir d’ara i fins al Dia Internacional de la Dona el nostre sindicat organitzarà accions diverses a diferents punts del territori català i de la mà de les diferents federacions, unions territorials i organismes.

L’objectiu de la campanya és denunciar les situacions de discriminació i reivindicar la igualtat real entre homes i dones. Volem recordar amb cada acte o acció que organitzi el sindicat, que la situació de les dones no ha canviat, que estem igual que fa deu anys, i que davant la inacció i falta de voluntat política per acabar amb aquesta xacra, és necessària la mobilització popular, als carrers, a les empreses i dins la societat en general.

Per què diem que ‘en igualtat estem igual’? 

L’any passat commemoràvem els 10 anys de la Llei d’Igualtat 7/2007. Una llei que havia de fer possible la igualtat real de dones i homes, també i molt especialment al mercat laboral.

Però la realitat que vivim les dones el 2018 no és gaire diferent a la que vivíem anys enrere. La falta de concreció de molts aspectes a la llei, juntament amb els efectes de la crisi i l’aplicació de les reformes laborals, han mantingut les dones en la mateixa situació de vulnerabilitat al mercat laboral.

Les dones continuem patint doblement els efectes de la precarització del mercat laboral. D’una banda, patim els efectes de les polítiques neoliberals dutes a terme arran de la crisi, que ha comportat la flexibilització del mercat laboral, l’augment de la temporalitat en la contractació, la congelació salarial i la reducció de capacitat adquisitiva i la manca de creació d’ocupació. I d’altra banda, patim les discriminacions i situacions de vulnerabilitat arrelades a l’estructura del mercat laboral català i espanyol:

  • Es manté la baixa taxa d’ocupació femenina, que era d’un 49,9% el 2007 i va ser d’un 48,7% el 2017.
  • Ha augmentat la taxa d’atur entre les dones, d’un 7,6% el 2007 a un 14,4% el 2017, i es mantenen els 2 punts de diferència amb les taxes masculines, que van ser un 5,6% i un 12,5, respectivament.
  • Quant a la qualitat en el treball, som les dones les que continuem signant els contractes a temps parcial. El 2007, un 78,8% d’aquest tipus de contracte va ser signat per dones. El 2017 va baixar només fins al 72,9%.
  • Les dones continuem ocupant llocs de treball a sectors amb pitjors condicions laborals. La indústria, en canvi, continua ocupant majoritàriament homes. Així, només un 28,6% de les persones ocupades a aquest sector el 2008 eren dones. El 2017, la xifra no ha augmentat ni un punt, i són dones només un 29,4% de les persones que treballen a sectors industrials.
  • Així mateix, els homes continuen ocupant els llocs directius i alts càrrecs. El 2011 només un 26,1% de personal directiu i gerència eren dones. Al 2017 les dones representaven el 31,4%.
  • Les diferències en la remuneració entre dones i homes continua. La bretxa salarial va ser d’un 24,4% el 2008. Nou anys després, al 2017, es situava en un 23,4%. Aquest any, les dones des del 10 de novembre estem treballant gratis.
  • La conciliació continua tenint cara de dona. Continuem sent nosaltres les que agafem els permisos de conciliació vigents a la llei. L’any 2007, el 96,1% de les excedències per cura de menor van ser per dones. 10 anys més tard, el 2017, el 92,8%.
  • L’assetjament sexual i per a raó de sexe, continua sent una de les formes més generalitzada de violència als centres de treball i alhora més oculta.

Ens trobem per tant davant una realitat que està fortament arrelada i sembla difícil de modificar si no hi ha una voluntat política ferma i decidida. Però els diferents governs d’aquests darrers anys, tant els estatals com els catalans, tot i mantenir un discurs favorable, en realitat no han apostat per la igualtat ja que les polítiques associades han anat perdent pressupost al llarg dels temps. Per exemple, el pressupost de l’Institut Català de les Dones s’ha reduït un 30% en 10 anys, passant dels 12 milions d’euros el 2007 als 8 milions el 2017.

Què reivindiquem la UGT de Catalunya?

  • Exigim la derogació urgent de la reforma laboral atès que el marc establert té un impacte especialment  negatiu per a les dones
  • Exigim a les administracions una mostra real de voluntat  de lluita contra les desigualtats al mercat de treball, augmentant notablement els pressupostos dedicats a polítiques d’igualtat per a aquest 2019, situant-los, com a mínim, a nivells de 2007.
  • En aquest sentit, demanem al Govern de la Generalitat que doti de recursos i efectius l’Institut Català de les Dones. Que torni a nivells de 2007 i els millori, ja que l’Observatori d’Igualtat de Catalunya, de recent creació, depèn de l’ICD però no va anar acompanyat d’una dotació pressupostària. Aquest és necessari si de veritat el Govern es creu la necessitat de treballar per la igualtat a Catalunya.
  • Moltes de les empreses no s’han cregut la llei d’igualtat, ni l’obligació de tenir mesures d’igualtat o protocols de prevenció i actuació davant l’assetjament sexual i per raó de sexe. Després d’onze anys de vigència de la llei, l’Administració no ha sigut ni contundent ni exigent en el seu paper controlador. En aquest sentit exigim al Departament de Treball  un major control i sanció de  les empreses incomplidores.
  • Instem el Govern de la Generalitat a recuperar la figura de les persones delegades d’igualtat previstes a la Llei d’Igualtat Catalana.
  • Per la lluita contra la bretxa salarial de gènere a les empreses, instem els governs competents a la redacció d’una llei de transparència salarial.

Comments are closed.