Cal que les administracions detectin, quantifiquin i tipifiquin els casos per combatre la pobresa energètica i evitar més víctimes
Com cada any amb l’arribada de l’ hivern i la baixada de les temperatures augmenta el risc d’incendi a les llars, i la Generalitat de Catalunya engega una campanya divulgativa per evitar aquests incendis.
Des de la UGT-Bombers volem tornar a posar èmfasis en una de les causes de l’augment d’incendis a la llar i que any rere any queda en segon terme: les víctimes de la pobresa. Tots els estudis, anàlisis i estadístiques parlen de l’estació de l’any i l’hora, de les franges d’edat i del sexe de les víctimes; però cap administració ha relacionat aquestes amb la situació de vulnerabilitat amb relació a la pobresa en general i amb la pobresa energètica en particular que pateixen les víctimes.
Les dades exposades per algunes entitats són alarmants. A més, la crisi i els preus de l’energia han provocat que a Catalunya el 10% no pugui mantenir el seu habitatge a la temperatura adequada. L’Observatori de Sostenibilitat a l’Estat va calcular el 2012 que aquest tipus de pobresa provocava 2.300 morts a l’any, més que els accidents de trànsit. Al I Congrés Català sobre Pobresa Energètica, celebrat el passat dia 4 de novembre, els organitzadors van destacar que al 2015 hi havia a Catalunya 645.000 persones amb dificultat per mantenir la temperatura adequada de les seves vivendes. Aquesta xifra representa un increment de 260.000 persones en dos anys. Els organitzadors han destacat la importància que l’Estat reguli la protecció dels consumidors vulnerables i que la Generalitat continuï desplegant la llei 24/2015 de pobresa energètica impugnada pel Constitucional.
Ara bé, tot i que la Generalitat ha adoptat mesures per garantir el subministrament de les llars més pobres, les condicions imposades i la lentitud administrativa fan que aquestes mesures no solucionin el problema de la pobresa energètica i siguin considerades per les entitat socials com un gest a la galeria. Els desnonaments, la pobresa energètica, el deteriorament del parc mòbil i industrial i els intents d’autòlisis són clars exemples dels efectes residuals de la crisis que afecten els més febles, donant pas a un nou model de sinistres i de víctimes vinculats a la pobresa.
Uns dels riscos que genera la pobresa com a causa de les ocupacions incontrolades o d’habitabilitats precàries són els derivats de riscos elèctrics com a conseqüència d’instal·lacions defectuoses, de preses d’escomeses sense les proteccions adients, de sobrecàrregues d’instal·lacions i d’electrocucions. Així com els derivats de la utilització d’estufes improvisades de llenya i de gas per escalfar la llar. Al 2015 va augmentar un 20% les intoxicacions per CO com a conseqüència de la mala combustió de calderes sense les revisions perceptives o manipulades a casa.
De les deu víctimes mortals en incendis del primer trimestre del 2014, al menys 7 d’elles poden ser atribuïdes de forma directa e indirecta als efectes de la pobresa en general i 6 d’aquestes a la pobresa energètica en particular segons un estudi realitzat per la UGT-Bombers.
Al 2015, caracteritzat per un hivern amb temperatures força suaus, van morir 13 persones en incendi a la llar. La Generalitat no va vincular cap d’aquestes amb situacions de vulnerabilitat.
De les 10 víctimes mortals en incendis del primer trimestre del 2014, almenys 7 poden atribuir-se de forma directa i indirecta als efectes de la pobresa en general, i 6 d’aquestes a la pobresa energètica en particular segons un estudi realitzat per la UGT-Bombers. Al 2015, caracteritzat per un hivern amb temperatures força suaus, van morir 13 persones en incendi a la llar. La Generalitat no va vincular cap d’aquestes amb situacions de vulnerabilitat.
Aquestes dades no es poden identificar de forma oficial per manca de transparència i d’informació que l’Administració plasma en aquestes estadístiques, fent impossible referenciar la magnitud del problema.
Tot i que els serveis d’Emergències han detectat un augment considerable d’aquestes víctimes, l’Administració no posa les eines perquè els treballador puguin identificar-les i relacionar-les als seus informes, impossibilitant la valoració oficial i subjectiva d’aquestes dades que donarien com a resultat unes estadístiques molt valuoses per identificar el problema. Detectar, quantificar i tipificar els casos ajudarà a què les administracions prenguin consciència d’un problema latent que no ha fet més que començar.
Els serveis públics com a garants de l’Estat del benestar han d’estar dotats dels recursos suficients per cohesionar la societat i no fer encara més grans els desequilibris i desigualtats socials i territorials que els efectes de la crisi faran cada vegada més grans.
