UGT Bombers denuncia que la mort de dos joves al Ripollès torna a qüestionar el model d’emergències i a demostrar les mancances provocades per les retallades

Imatge de wikimedia, autor Javierito92

Imatge de wikimedia, autor Javierito92

Una nova desgràcia torna a qüestionar el model i a posar de manifest les mancances tant estructurals com organitzatives pel que fa als recursos que pateixen les emergències a Catalunya arran de la política de retallades, accentuada en els darrers quatre anys i que han dut a terme el govern de CiU i els seus socis.

Un nou cas va succeir el dia 14 de gener. Un lamentable accident al municipi de Les Llosses (Ripollès), on una parella de joves van morir suposadament per inhalar els gasos d’escapament del seu cotxe al quedar-se atrapats en un bassal de fang al bell mig d’una pista enfangada, a primera hora de la matinada.

La primera trucada d’emergència la va rebre el 112 als voltants de tres quarts  de dues, la va fer el noi alertant de que estava embarrancat en una pista prop de Campdevànol amb la seva companya, a qui li havia passat alguna cosa a l’interior del vehicle.

En primera instancia s’activa al SEM (Servei d’Emergències Mèdiques) i als mossos d’esquadra, i davant la impossibilitat d’accedir al lloc del servei demanen la presència de bombers, que reben l’avís 20 minuts després de la trucada d’auxili, impossibilitant unes de les eines més eficients per a la recerca, la comunicació telefònica amb l’alertant.

Els bombers de Ripoll inicien la recerca amb l’únic vehicle lleuger a la seva disposició, una furgoneta Kangoo amb tracció a duess rodes, abandonant la recerca amb el vehicle davant la impossibilitat de progressar per aquestes pistes sense tracció 4×4, plantejant una ruta alternativa. La mateixa Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS) ja havia rebut moltes queixes, la més formal feta des de UGT Bombers en la reunió del 19/11/2014 per a la valoració de la campanya forestal. El nostre sindicat ja va expressar que la inexistència de vehicles 4×4 comportava un risc molt gran de quedar-se atrapat amb un altre tipus de vehicle en els terrenys que treballen els bombers.

En el servei també s’activa el Grup de Recolzament d’Actuacions Especials de Muntanya (GRAE) d’Olot, que a l’arribar inicien la recerca a peu, ja sense poder contactar amb l’alertant, eina valuosíssima  per poder localitzar-ho.  Arriben fins a Llentes sense tenir cap nova pista i retornen al seu vehicle. A les 9 hores del matí s’inicia la recerca amb l’helicòpter de bombers sense metge, trobant el vehicle amb els dos cossos sense vida.

Un desenllaç tràgic provocat per una cadena d’errors que posen de manifest la situació actual de les emergències a Catalunya: per exemple, un personal del 112 a qui no es dota dels mitjans tècnics i formatius necessaris per realitzar la seva tasca o un servei de bombers de Ripoll sense vehicle 4×4.

Però el més preocupant és que en aquesta mateixa zona, la Regió d’Emergències de Girona, i a tall d’exemple, d’un total de 19 parcs professionals, més de la meitat (Banyoles, La Jonquera, Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Palafrugell, La Pera, Roses, Santa Coloma de Farners i Torroella de Montgrí) es trobarien amb la mateixa incapacitat d’afrontar un servei  similar, perquè ja no tenen vehicles 4×4 i per tant posen cada dia en risc als membres del cos de bombers que actuen en aquestes condicions, o el que és més greu, deixen desatesa a la ciutadania. Fins i tot, hi ha dos parcs d’aquesta Regió d’Emergències que no disposen de cap vehicle, com són el parc de Cassà de la Selva i Figueres.

Aquest és el model de país que tenim avui. Mentre tenim una despesa de 30 milions d’euros per a un sistema de gestió telemàtica o el ciutadà paga en contractes de manteniment de les xarxes de comunicacions prop de 300 milions d’euros en deu anys, ¿no es pot assumir el cost perquè el cos de bombers es quedi amb els vehicles als que caducava el renting a principis de la campanya forestal? Vehicles 4×4 que s’han acabat venent per aproximadament 6.000 euros quan n’hi havia que només tenien 30.000 quilòmetres.

Però la manca de material no acaba aquí. Existeix una incapacitat real al cos de bombers del material més bàsic pel que fa a les eines d’excarceració, en un 90% obsoletes, són dels anys 80. O la inexistència de càmeres tèrmiques, i les poques que hi havia no s’arreglen ni es reposen. Manca de material més bàsic com és la roba d’uniforme, etc.

Des de UGT Bombers volem expressar el nostre condol més sincer i profund a totes les famílies i amics afectats en aquest succés. Però també volem saber si és aquest el model d’emergències de CiU i els seus socis. Fins quan podran continuar menyspreant les vides de les persones?

Comments are closed.