Avui estic més orgullós que mai del sindicat i del sindicalisme. Més ben acompanyat que mai. Avui em sento afortunat de formar part d’una marea d’homes i dones que ahir van demostrar el valor de la solidaritat i el significat del coratge i la il·lusió. Em sento més lliure i segur, perquè demostrem que som capaços d’assumir un enorme esforç d’esperança col·lectiva. Avui, que ens hem llevat gairebé sense mirar la premsa, vull dir-vos que no us deixeu portar pels titulars a mitges, ni pels que ja fa temps que es van instal·lar en la derrota moral permanent, ni pels que viuen de la resignació, ni pels que ens han convertit en el centre dels seus atacs. Us vull dir que vosaltres, les millors persones d’aquest país, els que l’aixecareu anònimament, sense ajut ni reconeixement, sabeu millor que ningú què vam viure el 29 de setembre de 2010. Vosaltres i ningú més sabeu què va passar i què va costar que aquest país secundés la vaga general més justa de tots aquests anys de democràcia. NO deixeu que siguin els altres que us expliquin què és el que hem viscut a les fàbriques i als carrers. Impediu que siguin els poderosos els que inventin de nou la nostra història. Us demano que ho expliqueu als vostres. Que els qui us coneixen, us estimen i coneixen la vostra honestedat, el vostre sacrifici i el vostre caràcter, sàpiguen que la Vaga General del 29S va ser un d’aquells dies que caldrà recordar. Que sàpiguen que quan no hi havia ni res ni ningú, el sindicalisme va construir un mur d’esperança contra els que ens volen tornar a la nit de l’explotació. Aixequem, companys i companyes, el mur de la il·lusió i bastim-lo amb la llibertat, la fraternitat i la igualtat. Avui estic segur que aquest mur no caurà, perquè el defensen els millors. Vosaltres, sindicalistes, els meus companys i companyes.
Salut, força i unió!
Visca el sindicalisme de classe!
Visca la UGT de Catalunya!