Aquest matí, s’ha dut a terme una roda de premsa per presentar l’estudi analític de dades que ha treballat la UGT de Catalunya, sobre el segon trimestre de l’EPA a càrrec de Carlos de Pablo, secretari de política institucional de l’organització.
En aquest informe es fa un estudi de les dades del mercat de treball amb l’objectiu de trobar la precarietat oculta i identificar qui es troba exclòs del mercat laboral, qui té contractes temporals, qui treballa a temps parcial i qui està pluriocupat per a poder simplement arribar a final de mes.
En una anàlisi com aquest, fet a partir de microdades, permet perfilar i identificar qui està patint la precarietat, saber quines són les professions i sectors on el treball és més precari o per contra, més digne, i ens permet identificar quines són les persones que queden excloses del mercat laboral amb un grau més detallat.
Durant la roda de premsa, s’ha destacat diversos elements claus en relació amb la precarietat que pateixen els treballadors i les treballadores de Catalunya:
Pel que fa als perfils de la precarietat, s’han destacat tres subgrups: dones amb formació primària o secundària, dones i homes menors de 30 anys i les dones d’entre 30 i 50 anys. Generalment, aquests tres perfils pateixen més exclusió laboral, més treballs temporals, jornades parcials i fins i tot exerceixen la pluriocupació (sobretot en el cas de dones amb baixa formació acadèmica).
El segon element clau, n’és la jornada parcial no voluntària, és a dir, cal tenir en compte que només el 8,30% de les persones amb jornada parcial volen aquest tipus de jornada, mentre que el 34,90% de la parcialitat es deu al fet que les persones no troben feines de jornada completa. La gent que l’exerceix, normalment és per motius que impedeixen les jornades completes com les tasques de cures o compaginar els estudis.
En tercer lloc, la pluriocupació és considerada font de precarietat. Hem pogut apreciar que els dos col·lectius que més l’exerceixen són perfils amb alta formació (treballen en funcions tècniques i en el sector públic i la majoria en són homes) i l’altre col·lectiu en són les dones amb baixa formació (fan doble jornada per sobreviure i treballen al voltant de les 43h/setmanalment).
El sector públic té una alta responsabilitat en la precarietat. Aquest, és el quart element a destacar i es basa en que la majoria de contractació temporal, jornades parcials no desitjades i l’externalització de personal i serveis es concentra en aquest sector.
Finalment, s’han exposat les conclusions per part de la UGT de Catalunya com a cinquè element clau d’aquest estudi de dades.
Per part del sindicat es considera que cal dissenyar polítiques actives d’ocupació orientades als col·lectius més precaris, mesures com orientació, qualificació i requalificació professional, acompanyament a la inserció laboral, manteniment en el mercat de treball.
D’altra banda, s’ha de dotar de més valor totes aquelles feines de cura i que impliquin atenció a les persones. Mentre no siguin sectors en els quals socialment invertim, seguirem depenent d’aquestes cures de les famílies i sense un canvi social de fons, aquestes tasques recauran en les dones.
S’ha destacat també que cal enfortir el diàleg social i del marc català de relacions laborals com a eina participativa entre govern i interlocutors socials per tal de desenvolupar mesures per protegir els drets socials de les persones.
El paper de la negociació col·lectiva, es considera l’eina essencial per posar fi a la precarietat laboral, per l’establiment d’uns salaris dignes per a les persones treballadores i la distribució de la riquesa.
Finalment, l’establiment del Salari Mínim de Referència Català (SMRC) situat en 1.372 euros mensuals – sent el 60% del salari mitjà –, per garantir un salari digne i ajustat a la realitat socioeconòmica de la població catalana. Els salaris han d’anar en consonància amb els nivells d’inflació i els beneficis empresarials, per tal d’erradicar la pobresa laboral (el 10,9% de les persones treballadores disposen d’una renda inferior al llindar de pobresa).
Aquí podreu trobar l’informe que s’ha presentat avui, la intenció per part de la UGT de Catalunya es poder elaborar aquestes anàlisis de microdades cada nova EPA per actualitzar i contextualitzar la situació laboral de Catalunya.
