Des de la UGT de Catalunya defensem amb fermesa la necessitat d’avançar cap a l’equiparació salarial de les persones treballadores que presten serveis externs per a l’Administració Pública amb les persones funcionàries que desenvolupen funcions equivalents.
No és admissible que, sota un mateix paraigua de servei públic, existeixin diferències salarials tan significatives entre professionals que comparteixen responsabilitats, qualificacions i objectius. Aquesta situació genera una discriminació injustificada que vulnera el principi de “mateixa feina, mateix salari” i contribueix a la precarització de milers de treballadores i treballadors que sostenen serveis essencials per a la ciutadania.
La subcontractació de serveis no pot convertir-se en una eina per abaratir costos laborals a costa dels drets de les persones treballadores. Les administracions públiques han de ser exemplars en el compliment dels principis d’equitat, dignitat laboral i responsabilitat social, així com exemplars en garantir uns serveis públics de qualitat. Per aquest motiu, els contractes públics han d’incorporar mecanismes que assegurin unes condicions salarials homologables a les del personal de referència de l’Administració quan les funcions desenvolupades siguin equiparables.
En aquesta línia des de la UGT de Catalunya posem en relleu que gairebé el 80% de les persones treballadores en l’àmbit dels serveis socials són dones (segons dades extretes de l’EPA corresponents a l’any 2023). Denunciem que les desigualtats laborals que afecten majoritàriament a les dones treballadores, contribueixen a perpetuar un cercle de precarietat laboral i fins i tot d’exclusió social que dificulten clarament la millora de les seves condicions de vida i igualtat d’oportunitats.
Aquesta situació és especialment evident en diversos àmbits de l’Administració catalana on existeixen col·lectius de persones treballadores que desenvolupen funcions essencials per al servei públic, però que continuen patint diferències retributives respecte del personal funcionari. En aquest sentit, aquests col·lectius són susceptibles d’equiparar-se salarialment amb les persones professionals de l’àmbit públic, com per exemple els que estan vinculats al Departament d’Igualtat i Feminisme que s’encarreguen de l’atenció i recuperació integral per a les dones que han patit o pateixen violència masclista; al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica per exemple les professionals que treballen en pisos tutelats, entre d’altres i el Departament d’Empresa i Treball com per exemple amb les persones professionals que treballen als Centres Especials de Treball, entre d’altres.
Es tracta de col·lectius que assumeixen responsabilitats de gran transcendència social i que contribueixen de manera decisiva a la prestació de serveis públics de qualitat, motiu pel qual resulta imprescindible avançar cap a unes condicions retributives equiparables a les del personal de l’Administració.
L’equiparació salarial no és només una reivindicació laboral; és també una aposta per la qualitat dels serveis 100% públics. Unes condicions de treball dignes afavoreixen l’estabilitat de les plantilles, redueixen la rotació, retenen el talent i permeten oferir una millor atenció a la ciutadania. No es poden exigir els mateixos nivells d’excel·lència, compromís i responsabilitat mantenint diferències retributives que no responen a criteris objectius.
Des de la UGT de Catalunya us informem que avui divendres dia 19 de juny, hem fet una petició formal adreçada a les persones titulars dels departaments d’Igualtat i Feminisme, Justícia i Qualitat Democràtica d’Empresa i Treball, per tal d’iniciar les negociacions destinades a equiparar les condicions laborals i retributives dels col·lectius que depenen dels seus departaments amb els del sector públic. Així com que l’administració competent impulsi les mesures normatives, pressupostàries i contractuals necessàries per corregir aquesta desigualtat. Cal avançar cap a un model que garanteixi la igualtat de tracte i d’oportunitats entre totes les persones que contribueixen al funcionament dels serveis públics, independentment de la seva vinculació jurídica.
Perquè la defensa dels serveis públics passa, necessàriament, per la defensa de les persones que els fan possibles. I perquè la justícia social comença per reconèixer i remunerar de manera digna el treball de totes i tots.
