
Els treballadors que utilitzen el transport públic destinen més del doble de temps als desplaçaments laborals que els que es mouen en vehicle privat, fet que explica que només el 7% dels trajectes a la feina es facin amb aquest mode de transport.
L’Enquesta de Mobilitat Quotidiana del Camp de Tarragona (EMQT) 2026 constata que el transport públic continua sense ser una alternativa competitiva per a la mobilitat laboral al Camp de Tarragona. Les dades mostren que els treballadors que es desplacen en transport públic necessiten més del doble de temps que els que utilitzen el vehicle privat, una diferència que condiciona clarament els hàbits de mobilitat de la població.
La mobilitat laboral representa una part molt important de la mobilitat quotidiana de la vegueria. Cada dia es realitzen prop de 600.000 desplaçaments relacionats amb la feina, dels quals aproximadament 290.000 corresponen als trajectes d’anada, una xifra similar als de tornada, als quals cal sumar prop de 19.000 desplaçaments efectuats en missió. En conjunt, un de cada quatre desplaçaments que es fan al Camp de Tarragona té un origen o una destinació laboral.
Les persones treballadores del Camp de Tarragona destinen de mitjana 44,3 minuts diaris per anar i tornar de la feina, l’equivalent a unes 184 hores anuals dedicades exclusivament als desplaçaments laborals. Aquesta mitjana, però, amaga diferències molt importants segons el mitjà de transport utilitzat.
Els usuaris del transport públic són els que suporten els temps de viatge més elevats, amb una mitjana de 107,5 minuts diaris entre l’anada i la tornada de la feina. En canvi, els qui es desplacen en vehicle privat hi destinen 43,5 minuts diaris, pràcticament la meitat de temps, mentre que les persones que poden anar caminant o en bicicleta només necessiten una mitjana de 21,5 minuts diaris.
Aquestes diferències de temps es reflecteixen directament en el repartiment modal de la mobilitat laboral. Gairebé tres de cada quatre desplaçaments per motius de feina (75,9%) es realitzen en vehicle privat, mentre que només el 7% es fan en transport públic. La resta, un 17,1%, corresponen a desplaçaments a peu o en bicicleta, un percentatge similar al d’altres territoris metropolitans on la proximitat entre lloc de residència i lloc de treball afavoreix la mobilitat activa.

La major part dels desplaçaments laborals es mantenen dins del mateix entorn territorial. El 64% es produeixen dins de la mateixa comarca, dels quals gairebé el 39% tenen lloc dins del mateix municipi. Un altre 23% connecten diferents comarques del Camp de Tarragona. Tot i això, més d’un de cada deu desplaçaments laborals (12,2%) tenen com a destinació territoris situats fora de la vegueria, una proporció molt superior a la d’altres àmbits metropolitans com Barcelona, on aquests desplaçaments representen aproximadament l’1%.
Els principals fluxos de mobilitat laboral fora de la vegueria són de persones de la comarca del Baix Penedès cap a l’Alt Penedès, el Garraf, Barcelona, i persones del Tarragonès i el Baix Camp cap a Barcelona ciutat. Hi ha fluxos de menor magnitut amb les comarques de Ponent, Terres de l’Ebre i amb la resta de la Regió Metropolitana de Barcelona, tal i com mostra el següent diagrama.

Aquestes dades evidencien la necessitat de reforçar el transport públic tant en els desplaçaments interns del Camp de Tarragona com en les connexions ferroviàries amb l’Alt Penedès, el Garraf i Barcelona. La futura implantació del TramCamp representarà una oportunitat per millorar les connexions entre Tarragona, Reus, diversos municipis de l’entorn, però serà igualment imprescindible reforçar la xarxa d’autobusos interurbans, especialment en els desplaçaments entre municipis d’una mateixa comarca i cap als polígons d’activitat econòmica.
Pel que fa a les connexions amb Barcelona, també es considera prioritari incrementar les freqüències i la qualitat del servei de les línies R4 sud i R1 al sud de Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, així com consolidar la xarxa de Rodalies de Tarragona. Finalment, l’elevat volum de mobilitat laboral entre Tarragona, Reus i Barcelona posa de manifest la necessitat d’impulsar una connexió ferroviària més ràpida entre ambdues ciutats. En aquest sentit, el Pla de Serveis Ferroviaris de Catalunya 2030-2040 planteja millores en els serveis regionals, però caldria complementar-les amb un servei d’alta velocitat de tipus Avant que donés resposta als més de 15.000 desplaçaments diaris que es produeixen entre Reus, Tarragona i la ciutat de Barcelona.













