La vaga general de l’11 de novembre és la resposta de la classe treballadora a un model econòmic que genera riquesa, però que no la distribueix de manera justa. Mentre les empreses acumulen beneficis, els salaris perden poder adquisitiu, els preus continuen pujant i accedir a un habitatge digne s’ha convertit en un luxe per a una gran part de la població.
Diem prou a l’avarícia immobiliària i a l’especulació amb un dret fonamental com és l’habitatge. Cal que les administracions públiques assumeixin la seva responsabilitat i impulsin polítiques que garanteixin l’accés a una llar digna i posin fre a un mercat que expulsa les persones dels seus barris i les condemna a destinar una part cada vegada més gran dels seus ingressos a pagar un sostre.
També denunciem un model econòmic en què el creixement no es tradueix en millores per a la majoria social. Els marges empresarials i els beneficis continuen creixent a costa dels salaris, mentre l’encariment dels béns i serveis bàsics, agreujat per la crisi energètica derivada dels conflictes bèl·lics, colpeja directament les economies familiars. No podem permetre que siguin, una vegada més, les persones treballadores les que paguin les conseqüències de les crisis.
L’11-N serà, a més, una demostració de la força de la mobilització col·lectiva. Una societat que no es resigna, amb una joventut compromesa que, lluny de ser una generació de vidre, alça la veu davant la precarietat laboral i habitacional i reivindica el dret a construir un projecte de vida digne. Una precarietat que afecta milions de persones i que colpeja especialment les dones i les persones migrades, sovint exposades a una major vulnerabilitat econòmica i social.
Perquè viure dignament també vol dir no deixar-nos la salut a la feina, no patir represàlies ni estigmatització quan emmalaltim i no viure permanentment amb l’angoixa de no arribar a final de mes o de perdre casa nostra. La inseguretat econòmica, la precarietat i les dificultats per accedir a un habitatge tenen conseqüències directes sobre la salut física i mental de les persones. Treballar no pot ser sinònim de viure en la incertesa.
Reivindiquem, igualment, uns serveis públics forts i de qualitat que garanteixin la salut, l’educació, les cures i l’accés a l’habitatge, i que evitin que aquests drets quedin condicionats per la capacitat econòmica de cadascú. Els drets socials han de ser garantits col·lectivament, no convertir-se en un negoci ni en una despesa inassumible per a les famílies.
Per tot això, UGT i CCOO convoquem la vaga general de l’11 de novembre per desbloquejar la negociació col·lectiva i exigir avenços reals en les condicions de vida i de treball de la classe treballadora:
- Apugem els salaris per recuperar poder adquisitiu i garantir una distribució més justa de la riquesa.
- Reduïm la jornada laboral per guanyar temps per viure.
- Millorem la salut de les persones treballadores i garantim entorns de treball segurs i saludables.
- Eradiquem la precarietat laboral i garantim ocupació digna i estable.
Alhora, exigim a totes les administracions públiques que actuïn amb determinació contra l’especulació immobiliària, garanteixin el dret a l’habitatge i adoptin mesures efectives per contenir l’escalada dels preus que erosiona les rendes de la classe treballadora.
L’11-N fem vaga per defensar els nostres drets, recuperar el poder adquisitiu i garantir que el creixement econòmic es tradueixi en una vida digna per a tothom.
