Situar el salari mínim interprofessional al nivell europeu, que vol dir un mínim de 1.000 euros
Fer participar els salaris de les millores econòmiques, que ja se situen per sobre del 3%
Els preus del mes d’octubre van augmentar nou dècimes a Catalunya i set dècimes a Espanya respecte a l’octubre del 2015. En quant a la variació mensual dels preus, aquests han augmentat un 1% a Catalunya i un 1,1% a l’Estat, principalment a causa del comportament habitual dels preus de la nova temporada d’hivern.
Per províncies, els preus respecte l’any passat han augmentat un 0,9% a Barcelona i un 0,8% a Girona, Lleida i a Tarragona. l’IPC d’octubre respecte el mes de setembre ha augmentat un 1,2% a Girona, un 1,1% a Lleida i un 1% a Barcelona i Tarragona.
| Variació mensual | Variació interanual | |||||
| Espanya | 1,1 | 0,7 | ||||
| Catalunya | 1,0 | 0,9 | ||||
| Barcelona | 1,0 | 0,9 | ||||
| Girona | 1,2 | 0,8 | ||||
| Lleida | 1,1 | 0,8 | ||||
| Tarragona | 1,0 | 0,8 |
La lleu recuperació s’està produint a expenses de la pèrdua de llocs de treball i reducció salarial mantinguda
Un 12,2% de les persones ocupades a Catalunya -més de 390.000- està en risc de pobresa. Les lleugeres mostres de recuperació econòmica no indiquen una recuperació generalitzada a les bases populars i treballadores. La creixent precarització del mercat de treball a través de la reforma laboral, la creació d’ocupació inestable i amb condicions salarials i laborals de precarietat, han ajudat a maquillar els indicadors macroeconòmics però no així la realitat diària del gruix de la població que pateix els efectes de les polítiques d’austeritat i doblegament institucional davant els dictats financers europeus i de devolució del deute.
Durant els darrers anys, els salaris a Catalunya han perdut molt poder adquisitiu, i la lleu recuperació s’està produint a expenses de la pèrdua de llocs de treball i reducció salarial mantinguda. Per contra, els beneficis empresarials no s’han vist perjudicats, és a dir que són les persones assalariades les que clarament han carregat els efectes de la recessió.
La recuperació del poder adquisitiu i creació de llocs de treball com a base d’una recuperació sòlida
L’expansió dels salaris de pobresa està fent que tenir una feina remunerada ja no sigui garantia de recursos per viure amb dignitat. La societat no es pot permetre la fractura social i les desigualtats que se’n deriven i que s’han aguditzat durant els darrers anys.
El Salari Mínim Interprofessional ha de créixer i situar-se al voltant dels estàndards que dicta la Carta Social Europea, que situa el salari mínim en un 60% del salari mitjà. En aquest sentit, hauria de situar-se als 1.000 euros mensuals, xifra molt allunyada dels 655,20 euros fixats per al 2016.
D’altra banda, s’ha de lluitar contra la pobresa des d’un repartiment just de la riquesa, a través de la participació dels salaris en el creixement econòmic, que , tot i que inestable, supera ja el 3%. Uns nivells salarials de dignitat garanteixen la capacitat de despesa de les famílies i així un augment de la demanda interna, al seu torn generadora d’ocupació i nous ingressos a les llars.
Des de la UGT de Catalunya denunciem:
- Que la política monetària expansiva, com la que està duent a terme el BCE no és suficient. És necessari que els governs duguin a terme polítiques fiscals expansives que activin l’economia creant ocupació, des de la inversió pública.
- Que és necessària la inversió pública en sectors que generin ocupació i que alhora generin sinèrgies i beneficis socials de forta demanda i elevat valor social, com són els serveis públics: el sector de la dependència, el sòciosanitari, l’atenció a la infància i la gent gran, l’educació, la sanitat i els serveis socials.
- Que els governs compensin la manca d’inversió privada en aquells sectors que poden ser motor econòmic i reactivadors d’altres subsectors.
I des de la UGT de Catalunya reclamem:
- Una política salarial que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores:
- situant el salari mínim interprofessional al nivell europeu, que vol dir un mínim de 1.000 euros. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, tant en l’àmbit sectorial com en el general.
- Fent participar els salaris de les millores econòmiques, que ja se situen per sobre del 3%.
- La derogació de les reformes laborals.
- Polítiques decidides de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través del foment de la demanda i no seguiment del dèficit 0 a curt termini.
- Creació d’una banca pública que sigui motor de reactivació.
-
Obtenció dels recursos necessaris a través d’una reforma integral sota criteris de progressivitat del sistema fiscal. Per obtenir uns recursos que tot i que no es recapten, existeixen i que estan en mans de grans fortunes, grans herències, evasors fiscals i defraudadors.
