
En el Dia Mundial contra l’Exclusió Social, volem aprofitar l’ocasió per reflexionar sobre algunes qüestions fonamentals per abordar aquesta realitat.
Tot i que l’exclusió social es manifesta en realitats molt diverses, totes comparteixen, en un grau o un altre, factors estructurals que n’agreugen les conseqüències. La precarietat salarial, l’augment del cost de vida, la pèrdua continuada de poder adquisitiu i les dificultats d’accés a un habitatge i el seu manteniment fan que cada vegada sigui més difícil cobrir les necessitats bàsiques. Aquestes situacions, no només comprometen l’accés a l’alimentació, l’habitatge o els subministraments, sinó que també limiten el dret a l’oci i al lleure, com també l’oportunitat de desenvolupar un projecte de vida autònom, l’emancipació de la gent jove i la capacitat d’estalvi.
Davant d’aquesta realitat, reclamem que es garanteixin els recursos i els mitjans necessaris per combatre l’exclusió social, frenar les desigualtats i donar resposta a les situacions de vulnerabilitat cada vegada més greus a Catalunya.
En aquest context, volem reivindicar una de les expressions més extremes i visibles de l’exclusió social, el sensellarisme. Aquest fenomen requereix una intervenció professional i especialitzada. Cal avançar cap a un marc normatiu que reguli aquestes actuacions, estableixi criteris d’intervenció i fixi les obligacions de les administracions públiques per garantir els drets de les persones que es troben en aquesta situació. Per aquest motiu, des de la UGT de Catalunya, reclamem l’aprovació de la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front al sensellarisme i erradicar-lo, que fa temps que es troba en tramitació parlamentària.
Un altre element clau és la construcció de més llocs de feina i entorns laborals inclusius que assegurin el dret a tenir una feina digna per a totes les persones, perquè tenir una feina ja no és garantia d’inclusió social, cal que aquesta vagi acompanyada de sous dignes i estabilitat laboral.
Des de la UGT de Catalunya, defensem fermament que la millor eina de prevenció contra l’exclusió social és l’accés a una feina digne i de qualitat. L’ocupació ha de ser un motor d’inclusió social que aporti estabilitat, autonomia i xarxa social a les persones treballadores.
Així doncs, també és imprescindible la coordinació entre els serveis públics, especialment els serveis socials, de salut i d’educació per garantir una atenció accessible, personalitzada i professional a les persones en risc d’exclusió social i evitar la cronificació de l’exclusió social. Per fer-ho, cal invertir en recursos i reforçar els serveis existents, ja que són els pilars fonamentals de la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
En definitiva, des de la UGT de Catalunya, reivindiquem i recordem que combatre l’exclusió social i les conseqüències que se’n deriven, requereix un compromís ferm i voluntat política per posar en marxa recursos i polítiques públiques que reverteixin la situació actual a Catalunya.















