Catalunya tancava l’últim trimestre del 2024 celebrant una fita històrica: la reducció de la taxa d’atur per sota del 8%, un nivell que no s’assolia des de feia 16 anys. Aquesta millora, però, ha estat efímera. Les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre del 2025 mostren un repunt de l’atur fins al 8,9%, gairebé un punt percentual més que el trimestre anterior.
El primer trimestre del 2025 ha registrat un increment de persones desocupades que no es veia des del 2012, amb 47.100 persones més en situació de desocupació, elevant la xifra a 376.400 persones. Entre els col·lectius més vulnerables destaquen les dones i els joves.
A més, la taxa d’atur femení continua un punt percentual per sobre de la mitjana, situant-se en un 10,2%, mentre que la taxa d’atur masculina es manté en el 7,8%. Tenim 31.600 dones més en situació de desocupació que els homes, i representen el 54,2% del total de l’atur.
Qui està al darrere de la temporalitat?
Tot i la millora dels dos últims trimestres, aquest inici del 2025 ens ha deixat un augment de la taxa de temporalitat. En només tres mesos, ha pujat 0,6 punts percentuals i ja se situa a l’11,9%.
La temporalitat afecta sobretot la població jove, amb un preocupant 38,7% de contractes temporals, una xifra que triplica la mitjana. També hi ha diferències importants entre homes i dones: elles presenten una taxa de temporalitat del 13,4%, superior al 10,4% dels homes. Unes dades que evidencien la necessitat de reduir la temporalitat si volem combatre la desigualtat de gènere al nostre mercat laboral.
Font: Elaboració pròpia a través de les microdades del I trimestre de l’EPA (2025).
La temporalitat es concentra sobretot en els sectors més vulnerables, com els serveis, el comerç, l’hostaleria i alguns àmbits del sector públic, especialment l’educació i la sanitat. Les treballadores d’aquests sectors són qui pateixen amb més intensitat aquesta precarietat laboral, sovint encadenant contractes curts i amb condicions laborals inestables.
En canvi, els professionals que ocupen càrrecs directius, majoritàriament homes, pràcticament no es troben amb situacions de contractes temporals, gaudint d’una major estabilitat i seguretat laboral. Aquesta desigualtat evidencia una discriminació estructural que encara persisteix en el mercat laboral, on la inseguretat i la precarietat continuen sent la norma per a les persones treballadores amb menys protecció i drets.
Font: Elaboració pròpia a través de les microdades del I trimestre de l’EPA (2025).
Qui treballa a jornada parcial?
Treballar a temps parcial continua sent una realitat forçada per a moltes persones, especialment joves i dones. Aquest inici de 2025, la taxa de parcialitat s’ha reduït lleugerament —del 14,22% al 13,25%—, però la millora continua sent insuficient
Les dones continuen sent les més afectades: gairebé una de cada cinc (19,36%) treballa a temps parcial, una taxa 11,5 punts percentuals superior a la dels homes (7,86%). Aquesta desigualtat es manté de manera transversal, independentment de l’edat o el nivell educatiu, i contribueix a perpetuar la precarietat laboral i la bretxa de gènere.
Els homes, només presenten taxes de parcialitat més elevades que el 8,2% en el grup d’edat de 16 a 29 anys, una situació que, en la majoria dels casos, s’explica per motius vinculats a l’educació o la formació. En canvi, les dones, independentment de l’edat i del nivell educatiu, superen de manera sistemàtica les taxes de parcialitat dels homes. Aquest fenomen s’agreuja encara més quan mirem les dades per grups d’edat. En el cas de les dones de 16 a 29 anys en etapa d’educació secundària, la taxa de parcialitat arriba a un alarmant 53,5%.
Font: Elaboració pròpia a través de les microdades del I trimestre de l’EPA (2025).
El 13,25% de les persones assalariades de Catalunya tenen un contracte amb jornada parcial i el 36,17% d’elles ho fan de manera involuntària. Si analitzem els motius pels quals les persones tenen contractes a jornada parcial, només aproximadament un 11% ho fan perquè prefereixen no treballar a jornada completa. En canvi, al voltant d’un 30% no ha trobat feina a jornada completa.
Un dels factors més destacats és la responsabilitat de les cures familiars. El 29,9% de les dones que treballen a temps parcial ho fan perquè estan obligades a causa d’haver de compaginar i equilibrar les tasques de cura amb la vida laboral i personal, mentre que només un 6,6% dels homes treballen a temps parcial per la mateixa raó.
L’educació també és un factor important que influeix en la decisió de treballar a jornada parcial. Un 36,2% dels homes i un 15,2% de les dones es troben en aquesta situació degut a les seves responsabilitats acadèmiques.
Les persones que ocupen llocs de treball a jornada parcial són, en la seva majoria, treballadors no qualificats. Això inclou tant homes com dones, amb una presència significativa de dones en sectors com l’hostaleria, les oficines i despatxos, així com en el sector primari i públic.
Font: Elaboració pròpia a través de les microdades del I trimestre de l’EPA (2025).
La jornada laboral, encara massa llarga per a 7 de cada 10 treballadors catalans
Durant aquests primers tres mesos de l’any, la jornada laboral mitjana efectiva per a les persones amb jornada completa ha estat de 39,25 hores, per tant, des del quadrimestre anterior ha augmentat un 0,45.
Un 70,12% d’aquestes persones han treballat més de les 37,5 hores setmanals, l’objectiu fixat en la negociació entre el govern i els sindicats UGT i CCOO. A més, un 11,49% de les persones treballadores tenen una jornada laboral superior a les 40 hores setmanals.
Els perfils amb jornades laborals més llargues inclouen les dones que treballen al sector primari, on sovint les condicions són precàries, així com els homes que es dediquen al comerç i l’hostaleria, i aquells que treballen en el sector de transport i logística. Tots aquests grups es veuen afectats per llargues jornades laborals, la qual cosa no només empitjora la seva qualitat de vida, sinó que també pot afectar la seva salut física i mental.
Font: Elaboració pròpia a través de les microdades del I trimestre de l’EPA (2025).
Durant el primer quadrimestre del 2025, un 4,31% de les persones treballadores van haver de realitzar hores extres. Un 2,45% van haver de fer aquestes hores sense rebre cap compensació econòmica. Setmanalment, es van registrar que es feien 7 hores extres pagades i 6,98 hores extres no remunerades, subratllant una realitat de sobrecàrrega laboral que afecta una part significativa de la força de treball, amb les conseqüents implicacions per a la seva conciliació i benestar personal.
Font: Elaboració pròpia a través de les microdades del I trimestre de l’EPA (2025).
Per tant, la UGT de Catalunya reclama
- Treballar per la plena ocupació amb treball digne i la reducció de l’atur. Continuarem exigint unes polítiques públiques d’ocupació eficients i un Servei Públic d’Ocupació de Catalunya referent per a les persones i les empreses.
- Reajustar els salaris segons l’índex d’inflació i els guanys empresarials, amb l’objectiu d’eliminar la pobresa laboral. Aconseguir implantar el Salari Mínim de Referència Català (SMRC) establert en 1.372 euros mensuals – equivalent el 60% del salari mitjà –, per assegurar una remuneració digna i ajustada a les condicions socioeconòmiques del poble.
- Aconseguir acords per a la reducció i la racionalització de la jornada laboral, establint les 37,5 hores com a límit legal, lluitant per les 35 hores i sense deixar de caminar cap a les 32 hores setmanals. Prioritzar la millora de les condicions laborals, amb menys hores de treball i un salari adequat com a objectiu final.
