La no aplicació de la revalorització de les pensions (excloent mínimes i no contributives) provoca
l’empobriment dels pensionistes
Les taxes de variació interanual de l’IPC del mes de novembre es situen en el 2,9% i el 3,0% a, Espanya i Catalunya respectivament. El grup que més ha influït en la taxa interanual de l’IPC continua sent el transport, amb un increment de la taxa anual del 7,2% a Catalunya i 7,1% a Espanya.
Els grups de major repercussió mensual a l’índex general són els grups del vestit i calçat, que augmenta un 5% a Espanya i un 5,4% a Catalunya i transport, amb un augment del 0,4% tant a Catalunya com a Espanya degut a l’augment dels preus dels carburants. El principal grup de repercussió negativa aquest mes en l’índex ha estat el de la medicina, amb una taxa negativa del 2,6% degut a la disminució dels medicaments i altres productes farmacèutics.
Per províncies, Lleida presenta el major augment interanual amb una variació del 3,4%, mentre que Barcelona i Tarragona registren la menor variació amb un 2,9%. Respecte la variació mensual, Tarragona és la província amb la menor taxa de creixement mensual, que es situa en un 0,2%.
|
Variació mensual |
Variació interanual |
IPC del mileurista (variació interanual) |
|||||
|
Espanya |
0,4 |
2,9 |
3,8 |
||||
|
Catalunya |
|
0,2 |
3,0 |
3,7 |
|||
|
Barcelona |
0,4 |
2,9 |
|
||||
|
Girona |
0,3 |
3,1 |
|
||||
|
Lleida |
0,5 |
3,4 |
|
||||
|
Tarragona |
|
0,2 |
2,9 |
|
Empobriment dels i les pensionistes
Entre les tisorades portades a terme pel govern estatal, es va suspendre per al 2011 la revaloració de les pensions (excloent les pensions mínimes i no contributives) que per llei s’actualitzaven cada any en funció de l’evolució de l’IPC al mes de novembre. Aquesta mesura està afectant a 1.304.676 pensionistes a Catalunya (que representen un 20% del total de pensionistes afectats a l’Estat) i que al mes de novembre tenien una pensió mitjana de 836,50 euros mensuals (x 14 pagues). A l’Estat, els pensionistes afectats han estat 6.507.358 persones amb una pensió mitjana de 809,83 euros/mes.
Per tant, la no aplicació de la revalorització d’un 2,9% a les pensions, implicarà que cada pensionista català haurà perdut, de mitjana, uns 340 euros durant el 2011. Això suposarà un estalvi d’uns 443 milions d’euros a les Seguretat Social.
Pel conjunt de l’Estat els pensionistes han vist perdre la seva capacitat adquisitiva en uns 330 euros, i en total l’estalvi suposa uns 2.140 milions d’euros, mentre el seu superàvit que ha obtingut durant els deu primers mesos de l’any ha estat de 5.610 milions d’euros.
L’IPC del mileurista: 3,7% a Catalunya i 3,8% a Espanya
Les despeses en béns de primera necessitat (alimentació, vestit i calçat, habitatge i parament de la llar) suposen el 70% del cistell de la compra de les famílies mileuristes o de rendes baixes. Per tant, els augments dels preus d’aquests grups de productes suposen un esforç major a les seves butxaques. En canvi, les famílies amb ingressos superiors, hi dediquen un percentatge molt inferior (que arriba al 56% en el cas de les rendes familiars que estan en la franja dels 2.500 i 3.000 euros nets mensuals).
Precisament, el grup de despesa “habitatge” a Catalunya torna a presentar unes taxes de variació interanual de les més elevades -5,7%-. Per tant, el càlcul de la UGT de Catalunya sobre l’IPC per als treballadors i les treballadores amb sous mileuristes posa de relleu aquest esforç que han de suportar.
Garantia de capacitat adquisitiva i estabilitat de preus
Fa molt que des de la UGT de Catalunya reclamem mesures de reactivació econòmica i creació d’ocupació a través de la millora de la capacitat de compra. En aquest sentit reclamem:
- Una política salarial i de prestacions que garanteixi la capacitat adquisitiva de treballadors i treballadores i pensionistes. Per a què la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials i de prestacions econòmiques que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum. Al mercat laboral, respectant les clàusules de revisió salarial dels convenis que ja la contemplen i introduint-la a la resta de convenis per, com a mínim, garantir la capacitat de compra dels salaris.
- Una política de pensions i prestacions que garanteixi la capacitat adquisitiva dels beneficiaris d’aquestes. Des de la UGT de Catalunya reclamem una política ferma de manteniment de la capacitat adquisitiva d’un col·lectiu que malauradament s’està convertint en molts casos en l’últim matalàs econòmic dels seus fills i filles.