Són necessàries polítiques d’augment de la despesa social per reactivar l’economia, així com un nou marc fiscal per augmentar els ingressos
L’IPC a Catalunya s’ha mantingut al setembre respecte al mes anterior, tot i que la taxa interanual s’ha incrementat tres dècimes fins situar-se en el 2,4%. Això representa un 0,3% per sobre de la taxa interanual estatal (2,1%). La inflació del mes de setembre ja supera, tant a Espanya com a Catalunya, l’objectiu del Banc Central Europeu del 2%.
L’augment del cost de la vida juntament amb la persistència de la desocupació fan pensar en una capacitat de compra i estalvi cada cop menor per als treballadors i les treballadores. En aquest sentit, s’ha de blindar la capacitat adquisitiva dels salaris a través de les clàusules de revisió salarial als convenis col·lectius.
A més, davant les previsions d’organismes internacionals que apunten a una nova aturada de la recuperació econòmica de l’Eurozona que debilitarà més les exportacions de casa nostra, l’economia espanyola i catalana necessiten reforçar la seva capacitat de consum intern.
Per això, atesa la molt precària situació econòmica i, sobretot, l’índex d’atur, les polítiques governamentals han d’anar dirigides a la recuperació econòmica i conseqüentment de l’ocupació, a través d’un augment de la despesa social i la inversió productiva, i no retallant precisament aquestes partides.
En aquest context, les polítiques d’austeritat econòmica i reducció del dèficit públic anunciades a través de l’avantprojecte de llei de pressupostos generals, així com la disminució de drets laborals a través de la reforma laboral són contraproduents per a l’economia i lesives per a les persones:
- Són injustes perquè recauen sobre les rendes dels treballadors i les treballadores a través de la reducció de capacitat negociadora. D’aquesta manera, de ben segur que no es recuperarà la pèrdua de capacitat adquisitiva ni capacitat de consum i per tant alentirà la reactivació econòmica.
- Són ineficaces perquè no resoldran els problemes de la nostra economia, que el que necessita són estímuls econòmics des del sector públic i no una retirada dels mateixos.
- Són contraproduents perquè alentiran el creixement econòmic i agreujarà l’atur.
L’augment de l’atur, la disminució de capacitat de compra de la ciutadania que, a més, té altes taxes de sobreendeutament, i les noves necessitats socials derivades exigeixen mesures i programes capaços de pal·liar aquestes situacions. Perquè això sigui possible es necessiten uns recursos que, tot i no estar sent recaptats, existeixen.
Fins ara, la crisi l’estem pagant els treballadors; en canvi, les classes altes no estan contribuint, ja que és en gran mesura la que comet frau fiscal i evasió d’impostos. Per això, des de la UGT de Catalunya reclamem una aposta decidida per la lluita contra el frau fiscal. No és just que es deixin d’ingressar uns recursos tan necessaris justament de la mà de qui menys els necessita.
Demanem obrir el diàleg al voltant de la reforma fiscal i fer que pagui més qui més té, recuperant l’impost de patrimoni, reactivant l’impost de successions, augmentant l’IVA als béns de luxe i, sobretot, reforçant la lluita contra el frau fiscal i evasió d’impostos, entre d’altres.