La manca d’inversions a l’FP provoca una fallida a les preinscripcions i deixa en evidencia algunes de les mancances del sistema actual.
Actualment s’està duent a terme la segona fase de matriculació, a la segona meitat de setembre i tot i haver-se avançat dos mesos i enguany el procediment de preinscripció d’FP, milers de persones segueixen sense plaça assignada.
L’inici de setembre sempre és difícil per a les famílies que viuen la tornada als centres educatius de l’alumnat en edat escolar. Aquest curs, la inflació galopant, la manca de pujada salarial real, la crisi energètica i la pujada de les hipoteques són tres condicionants importants per a les famílies que tenen algun membre que no ha obtingut la plaça desitjada de formació professional. Aquestes, han de debatre’s entre matricular el seu fill o filla en un centre privat o pagar les factures i fer la compra. Per aquest motiu, moltes persones han quedat fora de la FP pública i no es poden permetre inscriure’s a un centre privat o concertat.
Des de la UGT de Catalunya, s’han analitzat les dades de les vacants presentades pel Departament i s’han pogut extreure’n algunes conclusions:
S’ofereixen moltes vacants de tarda (horari impropi per a alumnes que no té mitjà de transport especialment quan no hi ha un transport públic satisfactori). Imposar aquest horari pot fomentar l’abandonament escolar prematur, del qual som líders a Europa. És tot un despropòsit assignar un torn horari a unes persones que ni l’han demanat ni estan acostumats a seguir-lo.
El sindicat es qüestiona a mode de reflexió com és possible que estudis que tenien el curs passat una sobredemanda, com el cas de preimpressió digital, tinguin ara la meitat de l’oferta per cobrir? Què ha fallat en el sistema per a que formacions com mecanització, soldadura, xarxes i estacions de tractament d’aigües, instal·lacions elèctriques i automàtiques, construcció o comercialització de productes alimentaris, tots ells amb una gran grau d’inserció laboral presentin un nombre tant elevat de vacants sense cobrir?
Cal millorar el sistema de l’orientació de forma integrada, la informació, orientació i acompanyament, especialment en temps de triple crisi: energètica, inflacionista i bèl·lica. A Barcelona, el sector públic, entre centres de l’ajuntament i del Departament, és el que ofereix més vacants en CFGS: uns 1582. El sector privat, un total de 908. Des de la UGT de Catalunya es vol destacar que el privat té molts grups per cobrir degut a les dificultats econòmiques de les famílies per a pagar les quotes.
Les persones que no han obtingut avui plaça, quin futur tindran?
La inexistència d’una mapa territorial fa que hi hagi un desajust entre l’oferta i la demanda. La política de manca d’inversions suficients del govern en la creació i manteniment de les d’infraestructures necessàries que l’FP necessita, provoca aquest desequilibri. En els darrers anys només s’han creat dos centres d’FP, un dels quals ja estava funcionant en altre centre (Institut Agroalimentari en Escola d’Hostaleria de BCN).
La UGT de Catalunya va proposar una inversió extraordinària de 130 milions d’euros per a posar al dia els centres i tenir els recursos humans que li calen al sistema. S’han de construir nous edificis, s’han d’habilitar edificis industrials en aquelles zones on hagi mancances de sòl, com passa als municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La rehabilitació de naus ha estat, en el passat, una solució sostenible perfectament aplicable en l’actualitat. Això, permetria que l’alumnat pogués estudiar al matí i fer pràctiques a la tarda més prop. S’ha de considerar que, a diferència d’altres estudis, la FP comporta fer unes hores de formació en centre de treball (FCT) que en molts casos queden lluny o en polígons industrials de difícil accés en transport públic.
La situació actual promou el desajust de l’oferta i la demanda de les places: en falten en unes quantes famílies i en sobren en unes altres. És una prioritat absoluta l’encaix entre l’oferta i la demanda.
Sense solucionar el problema de la mobilitat hi haurà vacants sense cobrir per la impossibilitat d’anar-hi. Les classes populars estan doblement penalitzades ja que no poden ni pagar-se el transport ni cobrir les despeses d’una residència en localitats allunyades.
El Departament d’Educació també ha avançat l’inici del curs de l’FP. Les variables d’FP són més complexes: no és el mateix triar entre quatre opcions de batxillerat que entre l’oferta de més 200 cicles d’FP. El sistema ha d’evitar la duplicitat de matrícules perquè es bloquegen places i al mateix temps es consumeixen recursos humans.
Totes aquelles alumnes que no provinguin del sistema educatiu (d’entre 17 i 25 anys) tindran menys opcions de formar-se ja que els que tenen continuïtat educativa es queden amb les places. Cal donar continuïtat a l’alumnat provinent del Graduat en Educació Secundària (GES) o dels Centres de Formació de Persones Adultes (CFA), que en no estar contemplats en aquesta fase de matriculació no tenen garantida la seva matriculació. La UGT de Catalunya considera que hauria de ser alumnat de «continuïtat» com el de quart d’ESO.
Com encaixa aquesta situació amb les afirmacions institucionals com “Aquesta legislatura és la legislatura de l’FP” si no es destinen els recursos apropiats? Com es pot promoure institucionalment la formació al llarg de la vida sense garantir la formació en un centre formatiu?
Les persones tenen dret a la formació professional al llarg de la vida i la promoció professional com estableix l’Estat d’autonomia de Catalunya. Així mateix, tenen el dret d’accedir, en situació d’equitat i igualtat, no-discriminació, voluntarietat i confidencialitat. S’ha d’evitar que ningú sigui expulsat del sistema educatiu.
