El PIB català creix un 3,9%, però la classe treballadora no en guanyem res
Principals dades del Producte Interior Brut (PIB) del quart trimestre
Valoració i propostes de la UGT de Catalunya
Les dades definitives de l’Idescat confirmen que l’economia catalana va tancar el quart trimestre de 2024 amb un creixement del 3,9%, el mateix que el període anterior. No obstant, aquesta expansió no s’ha reflectit en una millora equitativa de la distribució de la riquesa. En comparació amb el trimestre precedent, l’increment va ser del 0,9%, un ritme sostingut però que no aconsegueix mitigar les desigualtats accentuades per la inflació en sectors essencials.
El motor principal del progrés econòmic segueix sent la demanda interna, que va assolir un 5,0%, tres dècimes (4,7%) per sobre dels resultats del tercer trimestre. El consum de les llars, tot i avançar un 3,5%, no compensa l’encariment de l’habitatge, la energia o la cistella bàsica d’aliments. Pel que fa a l’administració pública, la seva despesa va augmentar un 5,3%, encara que amb un frenada notable de vuit punts (6,3%) respecte als trimestre previ.
Catalunya es manté al capdavant del creixement a nivell estatal i europeu: supera en cinc dècimes l’Estat espanyol (3,4%) i gairebé tres punts la mitjana de la zona euro (0,9%). Aquest bon comportament s’explica en part pel dinamisme del turisme internacional (+11,0%), mentre que les exportacions de béns i serveis només van progressar un 0,4%, per sota de l’any anterior. Els sectors químics, tèxtils i alimentaris van ser els més actius en vendes a l’exterior, però no van poder evitar que les importacions creixessin un 2,7%, alimentades pel consum fora de la població nacional residents a l’estranger (+11,8%) i de les importacions de béns i servies estrangers (+2,2%).
Pel que fa als sectors, els serveis van liderar l’expansió amb un 4,2%, destacant especialment les activitats immobiliàries, jurídiques i de seguretat (+4,9%). El comerç, el transport i la hostaleria, juntament amb els serveis públics, van créixer un 3,6%. La indústria, per la seva banda, va assolir un 3,0% (dues dècimes menys que al tercer trimestre), amb la farmacèutica i l’automoció com a branques més dinàmiques. La construcció i l’agricultura van tancar amb resultats positius del 3,5% i 4,6%, respectivament, consolidant una tendència alcista però desigual entre sectors.
Amb tot això, la UGT de Catalunya reclama:
Les dades de l’Idescat parlen d’un PIB que creix, d’un turisme que dispara els beneficis i d’una economia que, suposadament, va «bé». Però les treballadores i treballadors catalans no ho vivim igual: vivim en pisos de lloguer que no ens podem permetre, amb una energia disparada, una cistella de la compra encarida i amb salaris, que no paren de perdre poder adquisitiu i que impossibiliten a moltes persones arribar a final de mes. El creixement econòmic no és sinònim de benestar, sinó d’enriquiment per als de sempre i empobriment per a la majoria.
Les empreses obtenen beneficis rècord, però els nostres sous no pugen. La inflació ens menja el salari mentre els preus de tot pugen sense parar. Resultat: el 24% dels catalans està en risc de pobresa. La classe treballadora som més pobra perquè els salaris no segueixen el cost de la vida.
És per això que reclamem:
- Redistribuir els beneficis empresarials que continuen en augment i caminar cap a una redistribució real de la riquesa, disminuint les desigualtats econòmiques i socials que sofreix la classe treballadora.
- La necessitat de reforçar el poder adquisitiu de les llars catalanes, fent complir el pactat en l’Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), que va fixar una pujada salarial del 4% en 2023 i del 3% en els dos anys posteriors, amb un increment de fins a l’1% si la inflació superés aquests valors.
Eliminar la pobresa laboral, assolint un Salari Mínim de Referència Català (SMRC) establert en 1.372 euros mensuals – equivalent el 60% del salari mitjà –, per assegurar una remuneració digna i ajustada a les condicions socioeconòmiques de Catalunya.
